Crema de xocolata amb escuma de moniato

Data
15 d'octubre de 2011
Creat per

El temps passa volant, ja tornem a tenir aquí la cita de la recepta del 15! La meva proposta pel mes d’octubre és aquesta copa de xocolata i moniato, una combinació sensacional:

En aquesta ocasió, Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta han escollit un ingredient que m’encanta: els moniatos. Molt apropiat ara que s’acosta la tardor, és un producte que a casa consumim moltíssim durant tota la temporada. Mentre hi ha moniato al mercat, deixo de comprar patates i les substitueixo per moniatos, fins i tot per acompanyar la mongeta tendra o per fer la típica truita de patates.

A casa, per la castanyada, una de les postres típiques que acompanyen les castanyes i els panellets són uns moniatos cuits al forn regats amb una salsa de xocolata calenta. Inspirant-me en aquesta gran combinació he modificat els ingredients per presentar-los en un format més elegant i, sobretot, molt més apropiat a les temperatures caloroses d’aquests dies. Fresques de nevera són unes postres que ens han encantat.

La crema de xocolata la podeu fer a casa o, encara més fàcil, comprar unes bones natilles de xocolata. L’escuma de moniato feta amb el Sifó ISI queda finíssima, lleugera, esponjosa i amb una textura vellutada sensacional. Per degustar-la bé cal que cada cullerada agafi part de xocolata i part de moniato, la combinació de textures i sabors és espectacular!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 250g de moniato
• 125g de nata líquida
• 100g d’aigua
• 100g de sucre
• 1 polsim de canyella en pols
• 1 càpsula de N2O

• Natilles de xocolata

Preparació:

Coure el moniato al forn embolicat amb paper d’alumini uns 40 minuts a 200ºC.
Pelar el moniato i triturar-lo junt amb la nata, l’aigua, el sucre i la canyella fins que quedi una crema ben fina.
Colar la crema i omplir el sifó. Enroscar la càpsula, agitar i reservar a la nevera.

En el moment de servir, repartir una capa de natilla de xocolata a cada copa. Tornar a agitar el sifó i posar l’escuma sobre la crema de xocolata. Servir al moment.

Bon profit!

Comparteix

65 comentaris a “Crema de xocolata amb escuma de moniato”

  1. Quina combinació, i quina copa més esplèndida. El postre perfecte per ara, fresquet i amb fruits de temporada de tardor eh. Aquesta crema de moniato m’ha ben sorprès, estic al·lucinada amb la mar de propostes de tothom!
    Petonsss

  2. OStres!! aquesta escuma sembla de mentida!!! quina delicia i quina presentació!!! et llogaré a l’hora de presentar postres quan vinguin convidats!!! Demanaré un sifó pel reis…! jaja petons

  3. Uau Gemma!! tu sí que en saps! moniato amb xocolata? deu ser la boma en patinet!! 😉 com que no tinc sifó, estic pensat que potser els panellets que fem de moniato, els podriem cobrir amb una mica de xocolata un cop cuits… a veure si surt bé l’experiment!! petons!

  4. Gemma, la combinació moniato i xocolata m’ha semblat fantàstica, sobretot veient al textura de l’escuma, què bo. Però també m’ha encantat la idea de deixar la patata pel moniato mentres duri la temporada. Ben pensat segur que amb mongeta també queda molt bona i amb truita tornaré a enamorar a l’Arnau, jeje!!
    Molts petons!

  5. Una recepta fantàstica ara que encara no ha arribat el fred. La veritat és que s’agraeixen molt aquestes postres refrescants…Haha!
    Moltíssimes gràcies per participar amb aquesta delícia.
    Petonets!

  6. Com bé dius ,la xocolata i el moniato lliguen a la perfecció. Si t´hi fitxes quasi tots els fruïts de tardor lliguem amb la xocolata: castanyes, moniatos, carbarssa…
    No tinc sifó…snif!

  7. Jo, que estic al món un poc via satèl·lit (amb una fracció de retard sempre) acabe de veure l’allau de receptes que heu preparat amb moniato. I saps què? en tinc uns quants, esperant torn i la teua recepta té moooooolts números perquè la faça. Fàcil, suau, amb sifó (infrautilitzat encara)… Moltes gràcies, dolça!

  8. Sònia, Ester i Carme, queda una copa elegant i molt vistosa però, sobretot, boníssima!

    Helena, avui per fi es nota la tardor, però fins ara ha fet una calor… vaig pensar que el moniato calent no vindria gaire de gust, de manera que la meva proposta ha estat molt més refrescant 😉

    Roser, molt bona idea demanar el sifó per Reis! És d’aquelles coses que una mateixa no es compraria mai, però si és un regal, je je je… 😉

    Glutionana, si li agrada el moniato, triomfaràs segur, que queda una escuma cremosa i super esponjosa deliciosa!

    Sandra, el tema que heu triat aquest mes m’ENCANTA, he estat a punt de participar amb més d’una recepta! je jeje…

    Joaquina, un sifó no ocupa gaire espai i encara que només el facis servir de tant en tant, val la pena. Per un dia de convidats de quedar bé és fantàstic 😉

    Bet, els panellets de moniato amb xocolata em semblen una idea sensacional! Segur que queden boníssims!!!

    Alba, durant la tardor no compro mai patates, aprofito els moniatos que són tan bons per variar una mica els plats típics amb patates. Estic segura que amb la truita triomfaràs i l’Arnau quedarà molt content 🙂

    Crsitina, de veritat no has tastat mai els moniatos amb xocolata? Són una combinació molt clàssica que resulta sensacional! Prova-ho i ja ho veuràs 😉

    Teresa, és veritat, han sortit una pila de receptes increïbles, algunes mooooolt originals. És que el moniato dóna molt de joc a la cuina, oi?

    Ingrid, Cris i Anna, la combinació de sabors queda boínssima i la textura de l’escuma és fantàstica. Unes postres per quedar bé molt fàcils de fer 😉

  9. Marina, el tema que heu escollit m’encanta! Ja tinc ganes de saber quin tema proposareu pel mes de novembre, je je je… 🙂

    CristinaT, és que hi ha alguna cosa que no lligui amb la xocolata???? Com diu en Jordi Butrón, la xocolata és l’aliment més promiscu que exiteix 🙂
    I ja et pots comprar el sifó, que ja veus que et permet fer postres molt vistoses 😉

    Núria i Miquel, bo, fàcil i vistós, què més podem demanar?

    Queti, si ja tens sifó, no tens cap excusa per no fer aquesta copa, que ja veus que no té cap secret. I és perfecta per treure la pols a aquest estri que tots tenim una mica oblidat… Si la fas ja m’ho diràs, eh? 😉

    Judith i bojos per la cuina i Marina, a casa va tenir molt èxit, vam escurar les copes fins a l’última cullerada!

    Nani, benvinguda a la cuina de casa! És una recepta facilíssima per perdre la por a utilitzar el sifó. Segur que queda bé!

    Gemma, demanar el sifó per Reis és una idea excel·lent, ja veuràs com li treuràs molt profit. És fàcil de fer servir i et fa quedar molt bé davant de convidats de compromís 😉

    Rosa i Enkeli, la combinació de moniatos i xocolata és tot un clàssic molt bo. Si no l’heu provat mai us aconsello que la tasteu, segur que us agradarà!

    Mesilda, avui per fi comença a fer fred, però fins ara feia molta calor, de manera que aquesta copa fresqueta ens va venir molt de gust 😉

    Ana i ANABDN, és una copa elegant, vistosa, fàcil de fer i, sobretot, molt bona! 🙂

  10. A mi també m’encanten els moniatos, però a casa sempre els mengem cuits al forn i llestos. Aquesta proposta de la recepta del 15 m’ha fet descobrir altres maneres més elaborades com aquesta escuma que segur que està deliciosa i combina perfectament amb la xocolata.

    Petons!
    Anna

  11. Ahora mismo nos tomábamos unas copitas de este rico y vistoso postre, ya que las natillas de chocolate, las podemos encontrar sin gltuen.

    Tomamos buena nota para hacerlo en casa.

    Siempre es un placer visitarte.

    Besotes

    Ana y Víctor

  12. Mmmmmmmmmmmmmm, segur que la provaré!!!
    Ara que em van regalar el sifò, no tinc excusa!!!
    L’altre dia vaig fer l’escuma de tiramisú i va ser un gran èxit!!!
    Moltíssimes gràcies!!!
    Totes aquestes receptes són genials!!!
    Petonets!!!

  13. Hola Gemma, m’encanta aquesta combinació, però com que no tinc sifó i el voldria fer per portar-lo a casa d’uns amics volia saber si seria possible, posar fulles gelatina, tant a les natilles de xocolata com a la crema de moniato, perquè així al quallar pogués transportar-lo. El que no sé si seria millor fer individuals o fer un pastís sencer. Que m’aconselles. Seria possible quallar-lo i fer-ne un de gran? Moltes gràcies.

Respon a bojosperlacuina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *