Ara feia mesos que no publicava una recepta de la revista CUINA, oi? Aquest mes d’octubre reprenc la tradició amb aquesta recepta d’en Jordi Roca, de la seva secció i per postres dedicada als crumbles:
Sóc fan dels crumbles, m’encanten. Tinc debilitat pel toc cruixent que donen a qualsevol plat, els trobo molt versàtils i senzills de fer. Sempre en tinc a punt al congelador, és una bona opció per quan tens convidats imprevistos: reparteixes la fruita que tinguis per casa en bols individuals, ratlles per sobre el crumble directament congelat, ho enfornes, i en un tres i no res plantes a taula unes postres sensacionals!
Quan vaig llegir aquesta recepta d’en Jordi Roca em va picar la curiositat, ja que és una recepta de crumble ben diferent a l’habitual: porta rovell d’ou i impulsor, i l’elaboració també és diferent, ja que cal muntar la mantega amb el sucre. Així que m’he decidit a provar-la, per veure si valia la pena la mica més d’esforç. El resultat ens ha agradat molt, ja que la massa és igual de cruixent, però enlloc d’una galeta recorda més un bescuit esponjós i lleuger. Servit tebi, amb la base de pera a sota, són unes postres ideals ara que per fi sembla que ha arribat la tardor…
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
ohhh, aquest postre ja el vaig fitxar a la revista! Ha de ser molt bó i ademès és ben fàcil! T’ha quedat genial
Petons maca
No n’he fet mai de crumble , però veient aquesta recepta sembla força fàcil.
Petons
Jo també el tinc marcat a la revista Cuina…te que ser molt bo!!!
Petonets.
Es un crumble diferent, però de ben segur estarà molt bo.
Gemma. he fet el granssat de menta que tenía moltes ganes desde que t’el vaig veure, ens ha agradat molt. Gràcies.
Petons.
Mmm! No se que tenen les crumbles que siguin tan apetitoses! I amb pera ha de ser exquisita!
… Jo hi hagues afegit uns gotetes de xocolata… :S
Quina versió tant original!! i que bo combinat amb fruita! jo també sóc una amant dels crumbles!!
petonets
Si ve d’en Jordi ha de ser bo de veritat! La teva presentació així individual em sembla fantàstica! Fàcil, bo i “resultón”… vaja que aquest postre ho té tot! 🙂
Una abraçada
tendremos que probarlo y sera tambien asi en formato individual,tengo los mismos vasos¡¡
Pinta muy bueno
petons
Aquesta es una recepta que encara no he fet mai, i veig que pel que comentes es super fàcil de fer. I sincerament, ha quedat genial! Així que me l’apuntaré per fer-la un dia d’aquests a veure que tal em queda!
Petonets!
mmm, que fàcil. Des que vaig provar fer el crumble a casa que ja no me’n puc estar, queda boníssim i no costa gens! Bo, amb el gotet! Petons
També al vaig veure a la revista i vaig pensar que podría provar a fer-la perque es veia fàcil. Amb aquests gotets queda mol mono i ‘idea de tindre-ho de fons de congelador está molt bé.
Petons!
És veritat que el crumble és fàcil de fer. fins i tot a dropos com jo de tant en tant ens dona per fer crumble: son deu minuts!! I està boníssim 🙂
Gemma hem fet les mateixes postres, gairebé, però a mi m’ho van fer!!! prenc nota de la recepta per fer-la jo, és més complerta… que bons els crumbles, oi?
uuaa quina recepta noia, amb el que m’agrada la pera i el crumble, que per cert, el tinc a pendents, i si es del Roca ja….m’agrada molt aquest tipus de postres! apuntat per fer ja que segur que triumfoo! petons
Es veu un cumble molt esponjós i suave.Me encanta el motle de la presentació.
Queda xulíssim.
Besets
Anna, doncs t’hi vas fixar bé, perquè és boníssim. I estic segura que els altres dos crumbles també ho han de ser 😉
Quima, els crumbles són de les coses més senzilles i resultones que hi ha de pastisseria… Aquest és una mica més elaborat, però el bàsic només porta farina (a vegades també fruits secs), mantega i sucre. Tot barrejat tal qual i ja està.
GEMMA, doncs et recomano que el facis! Jo tinc ganes de provar el de ruibarbre, llàstima que a Sabadell costi tant de trobar 🙁
ANABDN, ja he vsit el granissat, t’ha quedat molt bé! I l’opció de deixar la menta sense colar també és molt bona 😉
Mglòria, ostres, amb les gotes de xocolata ha de ser encara més bo! Quin greu no haver-hi pensat abans… L’hauré de tornar a provar amb la xocolata, je je je…
Lídia, sí, és un crumble diferent, a mi em va sorprendre molt la recepta i per això el vaig voler provar. Queda cruixent, però més esponjós que un crumble normal. Sensacional!
Dolors, aquestes receptes són les meves preferides 🙂
Per cert, benvinguda al meu blog, no coneixia el teu… ara et vinc a fer una visita 😉
Miquel, aquests vasos de souflé són molt pràctics, oi? Queden elegants i són molt barats… Crec que els tenim molta gent, je je je…
Laura, doncs els crumbles són d’aquelles receptes resultones que val la pena fer, un bon recurs per quan tens un imprevist. I són tan fàcils de fer…
Marina, tens tota la raó! Però aquest és una mica diferent que els crumbles més senzills, també queda molt bo. M’encanten els crumbles!! 🙂
Pilar, crec que som uns quants que ens vam marcar els crumbles de la revista, je je je… I presentat en format individual sempre queda més elegant, oi?
Starbase, ets un exagerat, que tu ets un gran cuinetes, això ho sabem tots 🙂
I que bons que són els crumbles, eh?
Teresa, quina sort que et facin les postres! Has anat de convidada? La recepta és una mica diferent, més elaborada, però realment val la pena.
Roser, amb un crumble tens l’èxit assegurat, perquè en el fons és una galeta esmicolada… i aqui no li agraden les galetes? a la llista de pendents, però a dalt de tot! 🙂
Maria, sí, entre que muntes la mantega amb el sucre i que porta impulsor, surt un crumble més esponjós. És com les galetes que porten impulsor, que tot i ser cruixents, són més esponjoses…
Ostres amb el que m’agraden els crumbles!! I si aquest dius que és diferent l’haurem de provar 🙂 No sabia que es podia guardar congelat, ara ho faré perquè ho trobo molt pràctic!
Petons i gràcies!
ÉS una recepta que tinc pendent, t’ha quedat genial!! petons!
Si que és un crumble ben diferent, segur que ha de ser boníssim. A mi les postres amb fruita m’encanten.
ooohh! aixó té una pinta deliciosa tot i que el crumble de vegades el trobo massa dolç! però ara em menjaria un troçet del teu!
petonets
com m’agradaria tenir un vasset d’aquests de postres… Molts petonets guapa!
Aquesta setmana els crumbles han triunfat!! Aquesta tradició de fer recepte de la revista no es pot perdre, i l’escullida m’encanta!! Un petó
Sussi, si mai has fet un crumble, t’ho recomano, super resulton! 😉
Eva, a mi també m’encanten les postres amb fruita, són les meves preferides. I aquestes amb pera són genials, perquè la pera sovint és una fruita molt oblidada a la pastisseria…
Ivana. aquest no era gaire dolç. A més sobre la pera tampoc hi vaig posar gens de sucre. El crumble el pots adaptar bastant al teu gust de dolçor.
Judith, doncs ja saps que et toca: fer el cumble a casa, je je je…
Ostres Elvira, quina casualitat, ja he vist que tu també has penjat una recepta de crumble, je je je… Es nota que comença a fer fred i ja no fa mandra encendre el forn 😉
Oh! quina mossegada més bona. M´encanta la pera en les postres però trobo que se li dóna poc joc.
Segur que està boníssim. Me l’apunte a pendents.
Ara mateix tenim un parell de caixes de peres, regal del vei, que no son conference, pero dures i dolces ideals per cuinar… un pastís amb pocs ingredients i un resultat extraordinari. M´encanta Gemma, el faré.. petons,
Una recepta molt diferent de crumble, però si ve de la mà d’en Jordi Roca segur que té l’èxit garantit.
Ja som dues fans del crumble que en tenim sempre al congelador!!! 😀
I les tres receptes de crumble d’aquest mes, també les tinc anotades per provar-les. 😉
Quina bona pinta!!
Petons
Exacte! un bescuit esponjós i cruixent alhora! Boníssim! Et va quedar perfecte! Bravo!
Precisamente este verano hice varias crumbles porque como bien dices el toque crujiente de la masa, junto con el sabor generalmente algo ácido de las frutas, combinan perfectamente. Te quedó fantástica y me llevo la idea de congelar la masa. No se me había ocurrido, y tienes razón, se puede preparar un postre fabuloso, en un pis-pas 🙂
Un besín,
Que bona, Gemma!!
Vaig fer fa poc un amb préssec
Tinc unes peres… i ho provaré
Deliciós!
Mercè, no sé què ha passat aquesta setmana que ens hem posat tots d’acord a fer crumbles, je je je… Jo tinc ganes de provar la recepta del crumble de ruibarbre, llàstima que a Sabadell trobar ruibarbre sigui una missió gairebé impossible 🙁
Pol, va quedar bo, oi? 😀
Nieves, és veritat que amb fruites com els gerds, queda un contrast dolç i àcid deliciós. I prova el truco de congelar la massa, va molt bé 😉
Cuina cinc, amb préssec també ha de quedar boníssim! Els crumbles queden espectaculars amb la fruita que sigui.
CRISTINAT, totalment d’acord amb tu, trobo que la pera és la fruita més oblidada a la cuina, se li dóna poc joc… i en canvi és molt agraïda i dóna molt bon resultat!
Júlia, els crumbles són bons per definició, je je je…
Joaquina, no pots imaginar un destí millor a les caixes de peres del teu amic 🙂 Ja veuràs com us agradarà!
Anna, ja sabem que en Jordi Roca és el rei de la pastisseria, oi? Les seves receptes tenen l’èxit assegurat 🙂
De pera no l’he provat, però el de poma em fa flipar! així que segur que aquest que ens presentes ha d’estar boníssim, a més s’ha d’aprofitar la fruita de temporada, oi?
Gemma, fer una recepta del Jordi Roca és anar sobre segur. Què dir dels crumbles que són unes postres que arrodoneixen qualsevol àpat. Vull pensar que avui has estat escalant en alguna d’aquelles roques que visites…Bon cap de setmana.
Nani
Encara no he fet cap crumble, ha d’estar molt bo, les receptes de la mà d’en Jordi Roca són boníssimes.
Una abraçada
Vaig tastar un crumble de ruibarbe en un viatge a França i em va agradar molt
Apunto aquesta recepta tan original
Eva, de pera queda igual de bo que el de poma, i val la pena aprofitar ara que estem en plena temporada, i tant!
Nani, les receptes del Jordi Roca tenen l’èxit assegurat, je je je… tot i que a cegades són una mica complicades, aquest crumble era molt senzill. Ahir no vaig escalar, vam anar a la fira del torró 🙂
Cris, de veritat no has fet mai un crumble? Però si és de les coses més fàcils de fer! Encara més fàcils que els de la recepta del Jordi, és com fer una galeta.
Anna, aquí costa molt trobar ruibarbre i és una pena, perquè té un punt àcid que contrasta molt bé amb la dolçor i la mantega del crumble…