Greixonera eivissenca

Data
13 de desembre de 2010
Creat per

Per fi acabo amb el monogràfic de pastissos d’aniversari, presentant-vos una delícia típica de les Pitiüses amb brossat i ensaïmades:

La greixonera és un pastís d’aprofitament tipus púding que es fa per aprofitar les ensaïmades seques del dia abans. Rep el nom de l’estri de cocció, una cassola de fang plana i baixeta amb la qual també es presenta a taula. Normalment s’aromatitza amb canyella, llimona i licor d’herbes dolces, molt semblant a l’anís. I algunes variants més enriquides porten també mató i farina d’ametlla.

El resultat és un pastís suau, lleuger, molt aromàtic i amb un gust de mató i de d’ametlla torrada boníssim. El secret, sens dubte, està en torrar una mica la farina d’ametlla, cosa que en potencia el gust i evidentment, utilitzar un mató de qualitat. Per mi, juntament amb el de xocolata i peres, van ser els millors dels 5 pastissos de l’esmorzar a la feina 😉

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 2 ensaïmades petites
• 5 ous
• 200ml de llet
• 200g de sucre
• 400g de brossat o mató
• 150g de farina d’ametlla torrada
• 100ml de licor d’herbes dolces o anís
• Ratlladura d’una llimona
• Canyella en pols

Preparació:

Trossejar petites les ensaïmades i posar-les en remull amb la llet.
Batre els ous i barrejar-los amb el mató. Afegir la resta d’ingredients i finalment les ensaïmades remullades.
Abocar la barreja dins una greixonera i coure-ho 45 minuts al forn a 170º.
Deixar refredar i servir a temperatura ambient dins la mateixa greixonera.

Bon profit!

Comparteix

59 comentaris a “Greixonera eivissenca”

  1. 5 pastissos vas portar a la feina?? Segur que semblaves la furgoneta del repartidor de la fleca del barri! Els teus companys et deuen adorar 🙂
    No m’extranya que diguis que aquest pastís va ser dels millors, té una pinta deliciosa!

  2. No coneixia aquest pastís i em sembla deliciós! M’ha fet gràcia l’origen del pastís, sobretot perquè al final per aprofitar les ensaïmades s’acaba eleborant tot un pastís amb un munt d’ingredients, jijij!! A mi per aprofitar-les només se m’acudiria sucar-les a la llet, jeje!!
    T’ha quedat molt bonic i sembla ben tendre i gustós. Petonets!

  3. ohhhhhhhohohoh amb lo bones que són les ensaimades…. aquest tipus de puding ha de ser una delícia!! Llàstima que les ensaimades a mi no se m’assequin jeje, però em penso que val molt la pena esperar.
    Petonsss

  4. el nom és ben poc atractiu, oi? ja sé que és una sinècdoque, i aquest nom no m’havia grinyolat mai per designar l’estri, però per batejar el resultat, i més si és un pastís… sort que en veure la foto i llegir la recepta, està clar que ha d’estar molt bo.

  5. Quina barbaritat de pastís! Sucos, humit, mareta meva. Just dels que m’agraden. La veritat, només amb el nóm ja té el meu vot favorable: greixonera-eivissenca. Si es que t’omple la boca només de dir-ho!! 😀

  6. No saps quina il·lusió m’ha fet verue aquesta recepta al teu bloc! Sóc eivissenca i m’encanta la greixonera. T’ha quedat fantàstica! Veure com les postres de la meva terra viatgen a tot arreu és meravellós. Tinc molts de llibres sobre cuina de les illes. Si tens ganes de fer alguna altra recepta o conèixer-ne algunes més, no dubtis en fer-m’ho saber, que te les enviaré amb molt de gust.
    Una abraçada!

  7. Hola Gemma,
    Quines ensaïmades vas fer servir, les que trobem a les fleques i pastisseries? Les de tota la vida d’aquí?
    Doncs si, sembla que té molt bona pinta, i els teus companys de feina deuen estar la mar de contents amb tu. Ja veig que els esmorzars i celebracions aquí ho teniu molt ben instaurat.
    Una forta abraçada

  8. Ooooohhhh! s´acabat el Festival!….i amb una GREIXONERA…home, després de 4 pastissos, el 5è fa honor a la panxeta que us devia quedar…je, je, je ;-D

    Fora conya…m´agraden molt les ensaïmades i aquesta combinació de llimona amb ametlles…buf!

  9. Està bé que els de les illes tinguin un plat per recórrer a aprofitar les restes de les ensaïmades, perquè sino no sé què en farien de tantes! Suposo que també es podria utillitzar la mateixa recepta per aprofitar les magdalenes o les coques.
    Felicitats per la feinada que vas fer!

  10. Sònia i Carme, si no heu tastat mai la greixonera, us aconsello que la proveu! Fàcil de fer i boníssima, us encantarà 😉

    Gemma, sí, vaig comprar unes bones ensaïmades al forn, és important que siguin bones, de les que porten força llard o mantega, perquè així són molt més gustoses 😉

    Mònica, Teresa i Riberña, animeu-vos a fer-la, que és super fàcil de fer i segur que té molt èxit!

    CrisitnaT, no pateixis, que sempre hi ha una ecusa o altra per fer unes bones postres, je je je… aniversaris, Nadal, sopars d’amics… se m’acumula la feina i tinc una pila de receptes pendents per penjar al blog 😉

    Gemma de Navàs, Albota i Glòria, és una recepta d’aprofitament senzilla i molt bona. Llàstima que a mi tampoc m’acostumen a sobrar les ensaïmades, je je je…

    Gemma, i tant, el pots fer igual amb qualsevol altre sobra seca que t’hagi quedat. Amb magdalenes estic segura que ha de quedar fantàstic 😉

  11. Ummm, això fa molt bona pinta Gemma. Està clar que no se’t resisteix cap postre. Per cert, què s’ha de fer per anar a treballar amb tu? ja,ja no em queixo que nosaltres aquí a la feina també de tant en tant celebrem cosetes.

  12. I la meva pregunta és, Gemma com t’ho vas fer per fer 5 pastissos per un sol dia??! Mare de déu! Aquesta greixonera la tinc a la llista de pendents des de fa una pila de temps, anys ja! :S El teu t’ha quedat espectacular!
    Petons!

  13. Gemma, la greixonera és molt coneguda a les Illes, però aquí no gaire…

    Els fogons de la Bordeta, sort que mirar no engreixa, je je je… però és veritat que de cara Nadal val la pena fer uns dies de bondat, perquè amb tants dinars segur que posem un parell de kilos 🙁

    Carme, a Eivissa en vam tastar sense ametlla, que és la més bàscia. Però evidentment, amb ametlla i mató queda infinitament més bona!

    Titanii, clar que la pots fer amb ensaïmades del dia, però la idea de la greixonera és que sigui un pastís d’aprofitmanet per gastar les sobres que t’han quedat del dia abans i que ja no vol ningú perquè han quedat massa seques 😉

    Isabel, l’ametlla i el mató lliguen super bé!

    Miquel, tots diem el mateix: el nom no fa justícia al pastís, je je je… Sort que el nom no és menja!

    Mariangels i Maria, doncs ara ja no teniu cap excusa per no provar la greixonera, eh? És una recepta facilíssima de fer i el resultat és absolutament deliciós 😉

    Nieves, el licor le da un puntito riquísimo, con un suave sabor a anís que combina muy bién con la canela y el requesón.

  14. Tots a la cuina, tens raó, és un pastís per repetir, je jej e…

    Pol, quines vacances més xules que vam passar a Eivissa, eh? Jo també hi tornaria ara mateix… Em va encantar!

    Mima, ja veus que la Cuina de casa no para mai, je je je…

    Ruben i Josep, aquests de les Illes se les pensen totes, oi? D’unes sobres seques saben fer-ne un pastís boníssim!

    Laura, aquests esmorzars són els que fan que a la feina hi hagi bon ambient, oi? Així treballar es fa molt més agradable 😉

    Carme i Ingrid, ja veieu que és una recepta ben senzilla de fer, així que no teniu cap excusa per no provar-la 🙂

    Maria Dolores, també vam tastar el flao durant les vacances a Eivissa i encara em va agradar més… el gustet de la menta queda bonissim, tinc moltes ganes de fer-lo!

    Josep, ja veus que la recepta no té cap secret, si el fas ja m’ho diràs 😉 Estic segura que tindrà molt èxit!

    Mercè, doncs jo tinc pendent provar el flaó 😉
    El més complicat de tot va ser portar els 5 pastissos, com que havien d’anar plans, vaig necessitar tots els seients del cotxe, je je je…

    Mesilda, per mi va ser un dels pastissos més bons. I amb l’ametlla i el mató, clar, penso que la greixonera bàsica que només porta les ensaïmades no deu quedar tan bona…

    Sion, doncs ara que ja el coneixes t’animo a que el provis, que la recepta és super fàcil de fer!

  15. Gemma, jo n’havia sentit a parlar però penso que no l’havia menjat mai i llegint els ingredients i tal com ho expliques sembla d’allò més bo!

    Noia, quin be de Déu de pastissos, no m’estranya que a la feina hàgiu pogut fer fins i tot una comparativa jajaajj

  16. Hola Emma, m’ha sorpres veure aquesta recepta al teu blog, ja que som eivissenca i quan l’he llegit he donat un bot!!! No tenc cap dubte de que aquesta graixonera està molt bona, pero nomès fer un apunt de que la graixonera Eivissenca original que feim aquí, no porta ni brossat ni ametlla, porta només ensaïmades, ous, llet, canyella, pell de llimó y sucre.

    De totes maneres aquesta recepte la provaré, és una variant que segur que estirà molt bona!!!!

  17. Kris, ja explico que aquesta greixonera és una versió enriquida de la tradicional, je je je… prova-la, ja veuràs que les ametlles i el brossat li donen un toc absolutament deliciós!
    Vius en una illa paradisíaca!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *