Final de vacances al Pirineu

Data
31 d'agost de 2010
Creat per

Com totes les coses bones, les vacances també tenen un final 🙁
Diuen que els dolços ajuden a millorar els ànims, i he pensat que aquesta Trenza de Almúdevar que vam comprar a Benasque seria fantàstica per superar la síndrome post vacacional:

Haig de reconèixer que el Pirineu em té el cor robat. Per més món que volto, per més racons bonics que descobreixo, per més muntanyes espectaculars que escalo, sempre acabo tornant al Pirineu. Per això, cada any ens reservem uns dies de vacances per anar-los a passar allà.

Enguany hem estat a Benasque, un poblet del Pirineu als peus de l’Aneto. Ens ha fet molt bon temps, de manera que hem aconseguit tots els objectius: crestejar una pila de tresmils, descobrir noves zones d’escalada esportiva, escalar vies llarguíssimes de granit adherent i fer passejades a llacs mentre collia maduixetes, gerds, móres o nabius.

Ja sabeu que el post tornant de vacances sempre és diferent, sense receptes dolces i amb quatre fotos per recordar aquests dies tan especials…

Panoràmica del cim de l’Aneto des del Pic de Corones, amb tota la rambla de gent pujant per la gelera:

Ibonets de Remuñe, un racó paradisíac de la vall de Remuñe, ideal per remullar els peus després de l’excursió:

Escalant la via Columna durruti, un 6c+ espectacular de xorreres de Sahun, equipada pel Luichy i una de les millor vies d’esportiva de la vall:

Una salamandra mig adormida que vam trobar a les 6:30 del matí en el camí de pujada al Coll de Corones:

Escalant la via llarga ETPCP de 110m i 6c a la zona d’Ampriu, amb una placa d’adherència impressionant a l’últim llarg (ressenya a La noche del loro):

Panoràmica de l’estany de Lliterola i el Pic Perdiguero, pujant cap a la cresta del Pic de Malpàs:

Collint nabius i maduixetes durant els dies de descans, la meva gran afició quan passejo pel bosc:

Pales de neu residuals de l’antiga gelera de Lliterola, sota el coll inferior de Lliterola:

Ibón de Parramó i Pic de Perdiguero, una passejada preciosa pel barranc de Batisielles:

Tot just acabo d’arribar i ja tinc ganes de tornar-hi!

Comparteix

39 comentaris a “Final de vacances al Pirineu”

  1. Quina enveja! Jo no escalo, però caminar si. L’any passat justament vam fer el mateix. Des de Benasque i fent tots aquests pics, coronas, perdiguero, etc.. i amb l’orgull que els vam fer amb els fills de 6 i 8 anys. Aquells paisatges son increïbles, i una recarrega de piles fantàstica pel nou curs escolar.
    Salut.

  2. Amb tanta força com t’ha donat la muntanya, de segur que ens fas uns dolços de 3000… o més! Nosaltres hem estat als Alps i també ens han corrés. És la màgia de la muntanya: natura, vida pertot arreu… I el sabor del grapadet de maduixes no es pot comparar amb res.
    Besets

  3. No m’estranya que els Pirineus et tinguin el cor robat! Amb totes aquestes meravelles que ens ensenyes, qui no el tindria????
    El contacte amb tanta bellesa, segur que t’haurà inspirat unes bones receptes! A veure si no trigues a ensenyar-nos-les, que ja frisem!

  4. Quina satisfacció poder estar en un entorn tant precios, m’has donat enveja. Jo també soc de muntanya, la platja ja la tinc durant tot l’any.Que tinguis un bon començament de temporada.Petons.
    Marta

  5. Bentornada, Gemma!
    Amb una trena com aquesta, jo crec que la postvacacional es pot portar millor! Encara que, amb aquets paisatges, potser me’n farien falta una parell de ben maques!

    Salut!

  6. Guauuuu… conozco estos parajes. Qué gratos recuerdos me han traido al ver tus fotos. Soy una enamorada de los Pirineos y en particular de los Aragoneses. El Valle de Ordesa, son unos paisajes para no olvidar y eso que ya hace mucho, mucho tiempo que los visité.
    Qué hermoso el lago Batisielles.

    De esta torta te diríe que sería todo un gustazo comerla en ese lugar.
    Un besito.

  7. Starbase, el Pirineu té racons d’una bellesa colpidora, d’aquells que et deixen sense paraules…

    Marylou, i tant! Ja estem parlant de quin serà el destí de vacances de l’estiu vinent, i això que encara falta tot un any, jejeje…

    Ester, sort que el Pirineu queda ben a prop, durant l’any acostumem a fer–hi tantes escapades com podem 😉

    Jordina, amb 6 i 8 anys van pujar al Perdiguero i al Pic de Corones???? Uau, seran uns grans alpinistes! Clar que el mèrit també és vostre, per saber animar-los a caminar tantes hores seguides… Jo també vaig començar la muntanya des de ben petita, des ben bé el moment de néixer. A la meva família es viu la muntanya amb molta força! I per recarregar energies és el millor que hi ha, oi? 😉

    Queti, els Alps també són un dels nostres destins preferits, de fer portàvem dos anys seguits anant a les Dolomites. I les maduixetes del Pirineu són les més dolces de totes les que he tastat, je je je…

    Joan M, ja saps que nosaltres som monotemàtics amb el destí de vacances, oi? Muntanya muntanya muntanya i muntanya! 🙂

    Ribereña, les vacances es fan tan curtes… 🙁 I el millor remei per superar la crisi de tornar a la feina és regalar-se unes postres ben dolces quan tornes a casa, je je je…

    Margarida, aquests dies al Pirineu he desconnectat tant que no he pensat ni en receptes dolces ni en res de res! Però ara tinc un munt de feina acumulada que em farà posar les piles de cop 🙂

    Marta, he vist que ets de Mataró, oi? Tens la platja a tocar, je je je… de manera que entenc perfectament que per les vacances també te’n vagis cap a la muntanya! 😉

    Massitet, dues i potser fins i tot tres! Acabo d’arribar i ja m’enyoro…

    Mercè, no m’he pogut resistir a posar unes quantes fotos… sort que només ho faig un cop l’any, je je je… Ara toca agafar el ritme i tornar a posar receptes ben dolces!

    Pol, marxem demà? 😉

    Mercè, hem tingut molta sort amb el temps, només ens ha plogut un dia i hem pogut fer totes les excursions que teníem pensades. I el paisatge és tan bonic…

    Irmina, el valle de Ordesa es otro de mis sitios preferidos. El paseo hasta la Cola de Caballo es realmente precioso. Y subir al Monteperdido, la brecha de Rolando, la Faja de las Flores… Ay, ahora mismo me volvería a marxar, je je je…

  8. Nosaltres també anem cada any a fer una visita al Pirineu aragonès. Aquest any hem passat uns dies a Ordesa i uns altres a Benasque, i no saps les ganes que tinc de tornar-hi…sobretot ara que comencem el nou curs!
    A la zona de Batisielles hi vam anar l’any passat i em va semblar espectacular, diria que del més bonic que he vist per allà. Aquest any hem deixat les excursions llargues i ens hem dedicat a anar a la recerca i captura de cascades, que amb tanta pluja i neu estaven impressionants!

  9. Hola Gemma, guapa,
    Benvinguda de nou! Ànims, que aquí et trobem a faltar! Esperem impacients els dolços de la nova temporada 😉
    Impressionants aquestes fotos, quina sensació de llibertat en aquests racons secrets del Pirineu…Quina preciositat!
    Un petonàs!

  10. Gemma,
    Extraordinària visió gràfica d’aquests cims pirinencs. Pel que veig l’Aneto té neu sempre (ja veus que soc força ignorant en el tema). Es molt llarga la gelera?.
    Ara toca esperar les properes vacances i els nous reptes, però pel que expliques (i ho entenc perfectament), alguna part dels Pirineus hi serà present.
    Una abraçada

  11. Espectacular la vall d Benasc, jo no scalo, però camino tot el que puc i alguns d’aquests llocs els he passejat i comparteixo amb tu l’entusiasme que ens transmets!ç
    PTNTS
    dolça

  12. Quines fotos més maques Gemma!
    totalment d’acord amb tu, el Pirineu es preciós. Jo a la meva escapadeta a bcn vaig estar al pre-pirineu català, per Gombrèn i Montgrony que imagino que hauràs anat a escalar 🙂
    el meu pare viu a prop i sempre acostumo a anar-hi.
    Molts petons!

  13. Bona nit Gemma.
    No m’estranya que tingues ganes de tornar recent arribada.
    Jo també vaig visitar Benasque,Aigüestortes,Sant Maurici,Ordesa…
    i també vaig repetir anys despres.El que no faré mai és escalar
    com ho fas tu.Només de veure’t en les fotos em fa mal de panxa.
    De veritat que eres valenta!
    Besets i benvinguda.

  14. Selene, aquest any tot el Pirineu vessava aigua, oi? Es nota que ha plogut força. I també hi havia més neu que altres anys. Ja he vist les casacades al teu blog, nosaltres també vam quedar cosits de picades a Aiguespases, je je je… 😉

    Marina, ja torno a ser aquí amb les piles carregades i a punt de començar amb les receptes dolces de la nova temporada!

    Josep, la gelera de l’Aneto dura tot l’any, però a l’estiu cada any es redueix una mica més… Deu ser efecte del canvi climàtic, també es nota molt en les geleres dels Alps. Quan era petita la neu començava als Portillons i ara en canvi queda una petita pala a dalt de tot.

    Dolça Glòria, ara feia temps que no anàvem a Benasc i ja en teníem ganes… És un camp base perfecte per accedir als massissos més alts del Pirineu aragonès. I és una vall preciosa, oi?

    Miss nono, i tant que he anata a escalar a Montgrony i a Gombren!!! Ens encanta el calcari de Montgrony, amb els seus canelons característics… i a Gombren i ha una zona a l’ombra ideal per l’estiu, es diu el Castell de les Dames i també ens agrada molt. Quina sort tenir casa a prop d’aquestes zones 🙂

    Mesilda, tan sigui escalant com caminant, el Pirienu és preciós, oi? Ordesa i Sant Maurici també són racons molt bonics que donen molt de joc per passar-hi unes vacances de muntanya apassionants.

    Miquel i Asun, ja sé que vosaltres també sou grans muntanyencs… què us haig de dir del Pireineu, oi? Je je je…

    Mariàngels, i encara volia posar més fotos… però m’he hagut de reprimir per no fer-me pesada amb tantes fotos de muntanya, je je je…

    Maria Dolores, la Trenza estava de muerte! Es nota que la pasta de full està molt ben feta i amb una mantega de bona qualitat! Ara em sap greu no haver-ne comprat més. je je je…

    Marta, les maduixetes eren una delícia, amb una aroma i un gustet boníssim. M’hauria quedat collint maduixetes, gerds i nabius gaudint d’una fresqueta molt agradable!

  15. Com sempre, unes fotos precioses… Però n’hi ha d’elles que les mire i em roda el cap. No conec Benasc, però molta gent m’ha dit que és un lloc molt i molt bonic. I amb eixe dolcet tan bo!!! Salutacions

  16. Gemma que bonito el paisaje….. y que paz, debe ser una pasada estar rodeada de tanta naturaleza, me ha gustado mucho tus fotos , la verdad es que conozco gente que se marchan kilómetros y kilómetros, para estar tomando el sol simplemente y no saben que aquí en Cataluña y España ahí cosas……. maravillosas y un montón de lugares por descubrir. Saludos Gemma

  17. Nena!! Com t’admiro. Ja fa temps que et segueixo i de fet, sempre recorro al teu blog quan tinc que fer algo extraordinari. T’admiro de debo, quina capacitat de treball que tens. Ets una noia molt i molt complerta. A D M I R A B L E !!
    Gràcies per tot el que fas i compartirlo.
    Et felicito també per l’escalada i per les fotos.

Respon a jordina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *