Quesada pasiega

Data
20 de setembre de 2010
Creat per

Ahir vam celebrar l’aniversari de l’Olga, la meva fillola, que ja ha fet 8 anys. Com passa el temps! Per postres i poder bufar les VUIT espelmes vaig portar una quesada pasiega típica de Cantàbria.

Aquest estiu, durant les vacances a Astúries, vam tastar una quesada boníssima i en vaig demanar la recepta. És un pastís molt tradicional d’Astúries i Cantàbria i passa una mica com aquí amb els panellets: cada casa té la seva pròpia recepta. És molt fàcil de fer i l’únic secret per aconseguir un bon resultat és utilitzar un mató de molt bona qualitat. Normalment es cou en una plata ovalada i es serveix dins el mateix recipient.

Com que ahir ens vam menjar la quesada com a postres després de sopar, em va semblar que un tall tot sol seria massa contundent i pesat de menjar. Així que en vaig servir un tallet petit acompanyat d’una crema anglesa i una bola de gelat de préssec que vaig fer amb préssecs de casa els meus pares (i que ja posaré la recepta!). Crec que vaig encertar la combinació, ja que a tots ens va agradar molt. La quesada, amb el gustet del mató, la canyella i la llimona lligava molt bé amb el gust refrescant del gelat, mentre que la crema amorosia tot el conjunt. Unes postres per repetir!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 500g de mató
· 2 ous
· 50g de mantega fosa
· 125g de sucre
· 50g de farina
· Pell de ½ llimona ratllada
· Canyella en pols

Preparació:

Triturar amb les mans el mató, la ratlladura de llimona i la canyella. Afegir el sucre, els ous i la mantega fosa barrejant fins aconseguir una pasta poc homogènia, poden quedar trossets petits de mató. Incorporar la farina a poc a poc, amassant amb les mans.
Abocar en un motlle de pastís untat amb mantega, tradicionalment un motlle ovalat, amb una altura d’uns 3cm.
Coure al forn 200º durant 20 minuts, fins que la superfície es dauri i la massa qualli.
Presentar en el mateix motlle i servir tan fred com calent.

Bon profit!

Comparteix

48 comentaris a “Quesada pasiega”

  1. 8 anys JA??? Quina tieta estas feta que sempre els hi fas un pastís!!! Tinc moltes ganes de probar aquesta quesada…té una pintaaaa!!!! No m’estranya que triunfessis amb aquestes postres tan espectaculars!
    Petunets,
    Eva.

  2. ¡Qué decir de la quesada que no se haya dicho ya! Tu receta me parece genial y creo que se acreca bastante a la esencia de la quesada pasiega. Ya la tengo anotada para deleitarme con esta maravilla de dulce.
    Gracias por trasportarme por unos instantes a mi añorada y querida Cantabria.

    Besos.

  3. Elena i Ivana, feta així individual fa més goig que tota sencera, oi? És que la quesada tota sola no és gaire fotogènica, je je je…

    Parella Vermella, amb el gelat de préssec queden unes postres rodones, la quesada tota sola és una mica contundent com a postres després d’un gran àpat, oi?

    Starbase, tu sempre seràs el que té més bon humor de tota la colla blocaire, je je ej…

    Manel, el temps passa volant! L’Olga està maquíssima i super gran… d’aquí quatre dies ja anirà pel seu compte!

    Teresa i Ribereña, crec que tots hem tastat la quesada algun cop, oi? Un clàssic deliciós, que combinat amb el gelat i la crema va quedar molt bo!

    Míriam, a mi també m’agraden molt els pastissos de formatge. I de mató crec que encara més!

    Miel, l’olor del forn era delciosa, feia venir ganes de tastar el pastís tot just sortir del for, encara calent… amb una oloreta de mató i canyella…..

    Gemma i Carme, va ser una bona combinació.

    Eva, ara ja comença a fer anys que poso els pastissos d’aniversari de l’Olga i l’Aina al blog… Mirant enrera veig que s’han fet molt grans! El temps passa volant 🙂

    Margarida, precisament la recepta me la van donar allà, així que espero que li donguin l’aprovat, je je je…

    Maragda, el proper post posaré la recepta del gelat, ho prometo! Ja veuràs com és súper fàcil de fer 😉

    Sílvia, la receta és la misma, aunque la presentación no… Lo habitual es presentarla en el mismo molde ovalado, ¿verdad? Y claro que tampoco es habitual servirla con el helado, je je je…

  4. Quin aspecte més deliciós i que bé celebrar l’aniversari amb unes postres diferents del típic pastís de nata, trufa…
    Una abraçada i felicitats dobles
    Ester

  5. Sí, a través dels nens veus com passen els anys.

    Ja m´imagino l´olor de la quesada… Tens sort que a les teves nebodes els hi agradi aquests tipus de postre, ja que normalment els nens- i parlo dels meus petits nebots-no els treus de la xocolata o la nata.

  6. Quina casualitat és veritat!! I tens tota la raò, la quesada que fan a Asturies i Cantabria em sembla dels millors pastissos de formatge que he tastat mai, però mai he pogut trobar la recepta exacte. Ara gràcies a tu podré disfrutar del millor pastís de formatge tot i que la teva combinació és inmillorable.

    Fins aviat! 😉

  7. No n’he provat mai cap però pels ingredients que porta, estic segura que m’agradaria molt. T’ha quedat molt ben presentada i el gelat segur que ha estat tot un encert, té tota la pinta! 🙂

  8. Ei, Gemma, la meva família és de Cantàbria i mai hem fet la quesada pasiega amb formatge. Tampoc amb quallada, que ho he llegit en algun comentari. Si vols et passo la recepta de la besàvia càntabra i compares.
    Tot i això, té una pinta brutal!!!

  9. Bona vesprada Gemma
    Que bona i bonica t’ha quedat la presentació d’este gelat.
    Està per a xuplar-se els dits.
    Felicitats a l’Olga.
    El tatin boníssim.Un èxit.També ens va agradar a tots.
    Besets

  10. Quan vaig anar a cantabria ja fa un munt d’anys ,la quesada no podia faltar, i sobetot per a l’Albert!, t’ha quedat un postre suaaaaau i segur que va agradar a l’Olga i a tots els convidats. Fins dimecres!

  11. Hola Gema, me paseado por tu blog.
    Que bien que te hayas regalado un curso en el espai sucre, ya eres genial, no veas como vas hacer los pasteles ahora…
    Que preciocida ese lago, y luego nos parece que en Suiza hay cosas mas bonitas, esto es impresionante.
    Y que atrevida eres…
    Aissssssssss,escalar esas montañas…
    Felicitarte por ese aniversario blog.
    Besos preciosa.

  12. Hola Gemma!
    Ostres, tenir una padrina com tu ha de ser una meravella, saps que no passaràs mai una aniversari sense un pastís deliciós 🙂 Aquesta quesada té una pinta per morir-se, m’apunto la recepta.
    Un petó!

  13. Eva, es fa amb requesón, i el nostre mató és el mes semblant… també hi ha alguna recepta més complicada amb llet i quall, però aquesta s’assembla molt i és super fàcil de fer 😉

    Ester, a casa nostra no som gaire amants dels pastissos de nata o trufa, pels aniversaris sempre porto pastissos diferents. A més, així els soprenc cada cop amb unes postres noves 🙂

    Crisitna, les meves nebodes no són gaire llamineres i prefereixen pastissos menys dolços. Ni nata ni crema i xocolata poca. Ja veus quines nenes més diferents 🙂

    Sílvia, m’encanta poder fer receptes que he tastat durant els viatges de les vacances… així sembla com si tornessím a ser a Astúries, oi?

    Helena, quina casualitat, oi? Totes dues hem fet un pastís amb mató, je je je… La teva recepta també fa molt bona pinta!

    Maria José i Alba, amb el gelat i la crema va quedar unes postres molt més fàcils de menjar, ja que la quesada sola és una mica contundent, je jej e…

    Iris, no és ben bé formatge, ho vaig fer amb mató. Clar que l’autèntica utilitza llet i quall, oi? O potser requesón… M’encantaria que em passessis la recepta de la teva besàvia, ja ho crec!!! Segur que és molt més autèntica que aquesta… Suposo que allà em van donar la recepta així perquè es van imaginar que em seria molt més fàcil de fer a casa 😉

    Mesilda, m’alegro que la tatin et quedés bona, és d’aquelles receptes senzilles amb l’èxit assegurat, oi?

    Mercè, Cantàbria i quesada van de la mà, je je je… impossible anar a Cantàbria i no tastar una bona quesada. Fins dimecres!

    Isabel, el gelat va aconseguir que les postres fossin molt més refrescants que la quesada sola… i el punt àcid del préssec li anava molt bé.

    Margot, ja veig que t’has posat al dia en un moment, je je je… benvinguda de nou, m’alegro molt de la teva visita!

    Irene, m’encanta fer de tieta i de padrina… a casa ja saben que no hi pot haver cap aniversari sense pastís de la cuina de casa, je je je..

  14. El problema d’entrar al teu bloc és que, sovint, no tenim temps a posar en pràctica tantes exquisideses com ens mostres… ni lloc als malucs per acumular tant de plaer gustatiu!!
    Deu estar boníssima, la quesada, i amb el gelat de bresquilla…Mmmmmm!
    Felicitats a l’Olga! Vuit anys, una xiqueta fadrina!

  15. Eva, és una versió que funciona, a nosaltres ens va semblar igual que la que vam tastar a Astúries, i és super fàcil de fer 😉

    Anniki, l’Olga és la meva fillola i ja sap que pels aniversaris pot comptar sempre amb un pastís de la cuina de casa, je je ej…

    Alfons i Rosa M. m’encanta versionar receptes tradicionals i presentar-les una mica diferents… trobo que hi ha pastissos que tot sols com a postres no funcionen gaire, però acompanyats d’una salseta o d’un gelat queden molt be 🙂

    Carme i Manudca, heu de provar aquesta recepta, crec que és una de les receptes més fàcils que he fet útlimament… es barreja tot i cap al forn! És impossible que no surti bé, je je je…

    Mariàngels, sempre que faig turisme i provo coses que m’agraden demano la recepta… a vegades no te la volen donar, però la majoria de vegades estan encantats de passar-te la recepta i els fa molta gràcia quan dius que ets aficionada a la pastisseria 😉

    Queti, ets una mica exagerada, je je je… que tampoc poso tantes receptes! I pel tema dels malucs tens dos solucions: fas tallets petits i després una mica de gimnàs. I problema solucionat! 😉

  16. Ey gemma!! Que bé que em ve aquesta recepta pel meu matò!!! Encara sortirà més bona si el matò és fet a casa!!
    Te una pinta deliciossa, i amb la guarnició que porta encara ha d´estar mé bo!!
    Petons.

Respon a La cuina vermella Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *