Pastís de remolatxa i formatge

Data
25 de novembre de 2010
Creat per

Diumenge vam fer el dinar per celebrar els quatre aniversaris que en deu dies tenim a la família: del Pol, de l’Arnau, de la Patrícia i el meu. Per bufar les espelmes vaig preparar un original pastís de remolatxa que, tal com deia fa pocs dies l’Starbase, va ser un pastís molt ben aprofitat, je je je…

La recepta la vaig veure al programa Sa bona cuina de Paquita Tomàs i em va cridar l’atenció perquè no havia vist mai un pastís amb remolatxa. Però si fem pastissos amb moniato, amb carbassa o amb pastanaga, era evident que amb remolatxa també havia de queda bo, oi? I més si tenim en compte d’on surt el sucre 😉

Efectivament, el resultat del pastís és deliciós. El gust de la remolatxa és molt subtil, però es nota, sobretot si utilitzeu un formatge neutre com el mascarpone. I queda un coloret rosat al pastís que el fa molt vistós… Un pastís elegant per celebrar com cal els quatre aniversaris!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 200g galetes maria
• 75g de pipes
• 100g de mantega
• 15g de mel
• 250g formatge mascarpone
• 150g de remolatxa cuita
• 75g de farina d’ametlla
• Ratlladura de llimona
• 125g de sucre
• 4 ous
• Canyella en pols

Preparació:

Triturar les galetes i les pipes. Barrejar les galetes, les pipes, la mantega fosa i la mel fins a obtenir una massa homogènia. Estendre la massa pel fons i les parets d’un motlle de tarta i coure-la 15 minuts a 170º.
Triturar amb el túrmix tots els ingredients del farcit. Abocar dins el motlle i coure-ho 30
minuts a 170º. Comprovar la cocció punxant amb un escuradents.

Bon profit!

Comparteix

52 comentaris a “Pastís de remolatxa i formatge”

  1. Moltes felicitaaaats!!
    Cada vegada em quedo més fascinada amb la de recursos que tens per fer pastissos. Aquest és molt original i l’has presentat de maravella! La xocolata blanca contrasta molt bé 🙂

    Una abraçada

  2. El pastís t’ha quedat ben lluent, a mi la remolatxa no m’acaba d’agradar massa, tot i que si dius que queda el sabor molt sutil… hauria de tastar-lo…

    Petons Gemma i moltes felicitats per l’aniversari 😉

  3. Gemma, la teva cuina no té límit! Jo tampoc hauria imaginat mai un pastís amb remolatxa però serà qüestió de guardar la recepta, encara que aquesta em costarà fer-la, no ser??? La presentació sensacional. Moltes felicitats a tots quatre!!!!

  4. Per molts anys a tots!
    Realment queda un pastís molt elegant, idoni per celebrar tants aniversaris.
    A casa mengem la remolatxa de taula en les amanides, sempre crua, i ens agrada molt. Aquest pastís l’has fet amb aquesta varietat, o bé amb la remolatxa sucrera d’on s’obté el sucre?

  5. Ostres noia, quants aniversaris junts!!! Felicitats per tots!
    Amb aquest pastís segur que vas triunfar pk té un aspecte espectacular! una textura i un color exquisits! i amb la remolatxa, no ho he tastat mai però ha d’estar de vici!!!
    Molts petons

  6. Trobo que es una idea molt original i m’agradaria fer-la. No tinc blog però et segueixo i he fet varies receptes teves 😉 (totes han tingut molt èxit)
    La meva pregunta és: Amb aquestes quantitats quantes tartaletes t’han sortit? Quin tipus de motlle has fet servir? Ho podria fer amb un motlle gran? (o es poca kuantitat…?)

    Sento tantes preguntes.. però es que vull que hem quedi tan macu com a tu 😛
    (la decoració és amb formatge?)

  7. Fa temps que hopenso això de fer servir la remolatxa per fer un coc vermell, el teu no és un coc però ja em dona la pista de que pot quedar bé!
    Felicitats pels quatre anioversaris!
    PTNTS
    Dolça

  8. Hola Gemma,
    mmmmmmmm quina bona pinta.

    Gemma cada dia ens sorprens gratament, et felicito!!!
    m’encanten les presentacions que fas

    tinc una consulta d’una altra recepta teva, t’he escrit a l’apartat on diu “l’autora”, no sabia com ho havia de fer.
    Petons

  9. Jo tampoc m’hagués pensat mai que es podia fer un pastís amb remolatxa, però si se’n fan amb pastanaga, carbassa, ruibarbe (els americans el posen a tot arreu)…no m’estranya que aquest tingui tan bona pinta!

  10. Laura, el formatge li dóna textura, però no gaire gust, el mascarpone és un formatge molt neutre, així no camufla gens el gust de la remolatxa 😉

    Carem, jo tampoc havia vist mai un pastís amb remolatxa, precisament per això volia provar-lo. I la veritat és que ens va agradar molt!

    Marta, si el proves ja m’ho diràs 😉

    Alba, la xocolata blanca li donava un toc dolç i làctic que lliga molt bé amb la remolatxa, a part de decorar el pastís 😉

    Ana y Víctor, con unas galletas sin gluten, esta receta sirve para celíacos también 😉

    Starbase, ja veus que a la meva família també els celebrem de quatre en quatre, je je je… però jo no vaig fer vídeo 😉

    Ester i Cristina, és un pastís molt original però amb un gust que segur que agrada a tothom!

    Carme i Ribereña, tot i que no us agradi la remolatxa, segur que aquest pastís sí… no té res a veure la remolatxa de les amanides amb el resultat final en aquest pastís. És com moltes verdures o tubèrcles, que crus o cuinats són molt diferents!

    Miquel i Gemma, pels comentaris que llegeixo, veig que tothom es sorpèn tant com jo en veure la remolatxa com un ingredient per a un pastís, je je je… però la veritat és que queda molt bé, el resultat és realment sorprenent!

    Eva, si el tastessis estic segura que t’agradaria!

    Margarida, sí, és la mateixa remolatxa que es posa a les amanides. Vaig comprar la remolatxa que ja venen cuita envasada en bosses transparents… Això sí, cal vigilar que no sigui la remolatxa que porta vinagre, eh? 😉

    Ingrid, diumenge érem 10 de colla i dels 10, 4 fem l’aniversari amb 10 dies de separació… quina casualitat, oi?

  11. Gemma, teniu hort amb remolatxes? Quina sort! Llavors segur que t’anirà perfecte aquesta recepta… quan es cullen les remolatxes? Ostres, no en tinc ni idea…

    Irmina, pues el color acabado de hacer aun es más intenso… pero tardé un dia en hacerle la foto y ya había perdido intensidad. Justo salir del horno tenía un tono rosado muy intenso.

    Marta, jo ho vaig fer en un motlle gran, de pastís. El temps de cocció i les quantitats ja estan posades per a un motlle dels grossos. Però per poder fer la foto del pastís tallat vaig fer-ne un de petit, així no vaig haver de tallar el gros, je je je… (em sap greu portar a la taula el pastís per bufar les espelmes amb un tall al mig). Fes-lo en un motlle gros normal i et quedarà perfecte 😉

    Dolça, quina idea més bona! De fet, si fem cócs amb carbassa o amb pastanaga, amb remolatxa és evident que també han de quedar molt bé, oi? Ja tinc ganes de veure com et queda 😉

    Xocoaltina, et contesto aquí mateix: va bé congelar la mousse per facilitar que es desemmotlli bé. Però s’ha de menjar descongelada, fresca de nevera però ja descongelada. Millor si la fas el dia abans, perquè s’ha de quallar bé per poder-la desemotllar. Si la fas el mateix dia segurament no agafaria prou cos. Ja em diràs com t’ha quedat, eh? 🙂

    Glutoniana, em sembla que aquesta truita encara em sorpren més que el pastís, je je je… és veritat que a Ses Illes cuinen amb productes que aquí no fem servir tant… Ara em miro la recepta que em dius 😉

    Teresa, et dic el mateix que els altres: estic segura que aquest pastís t’agradaria, el gust de la remolatxa canvia moltíssim, queda molt bo i amb una textura cremosa deliciosa!

    Irene i Gemma a tots ens sorprèn igual, je je je… però Gemma, tens raó que si se’n fa de ruibarbe, no ens hauria d’estranyar que se’n faci amb remolatxa, oi?

    Josep, a casa són uns convidats molt agraïts, qualsevol recepta té l’èxit garantit!

    Queti, t’animo a que t’atreveixis a provar-lo, ja veuràs com us sorprendrà agradablement!

    Joan, un pastís força arriscat, je je je… Per això vaig esperar a fer-lo per la família de casa, que hi ha confiança, per si de cas resultava un fracàs 😉

    Susanna, amb la xocolata blanca va quedar molt bonic, oi? 🙂

  12. Sí! proveu-lo! jo el vaig tastar i estava boníssim, dolcet i amb un gust delicat, com diu la Gemma, similar al que trobaríem si féssim un pastís de carbassa, pastanaga o qualsevol altra verdura… Recomano la remolatxa! no és pas un sabor extrany ni que sobti, sinó més aviat familiar i dolcet…
    Felicitats Gemma! ets una artista!

  13. Gemma, cada post teu és una caixa de sorpreses . M’encanta la remotxa amb l’amanida, però no pensava que se’n fessin pastissos ! Genial !

    Moltes felicitats pels aniversaris 🙂

  14. Bona nit Gemma
    Per molts anys a tots!
    Segur que el pastís va ser tot un èxit.M’ha agradat molt,per l’original dels ingredients i pel bén presentat.L’enreixaet del xocolate t’ha quedat de pastisseria.
    Besets

  15. Més senzill impossible!, o ets tú que tot ens ho fas tan entenedor que sembla fàcil?…segur que és això. Em quedo amb la base de galetes amb PIPES i Mel!…ha de ser ben bona, però el pastís també ha de ser ben bo. Una abraçada i FELICITATS A TOTS 4!!!

  16. Gemma,
    Moltes felicitats a tots! La remolatxa no m’agrada en cru, però cuinada si. O sigui que aquest pastí s amb el mascarpone segur que ha d’estar d’allò més bo. La decoració molt maca, com sempre. Pel color hagués pogut passar per un pastís de maduixes oi? Gràcies

  17. Diferent de tot el que he vist…i provat! I segur que ha de ser boníssim amb la remolatxa, és el que tu dius, també fem dolceses amb altres tubercles no? El color el trobo preciós, hauré de sorprendre a la família!

  18. Je je je… m’agada veure que tots esteu igual de sopresos que jo quan vaig veure la recepta! Però com diu el Pol que el va tastar, queda boníssim, us ho garanteixo! I és super fàcil de fer, així que no teniu cap excusa per no provar-lo. A veure si traiem més partit a la remolatxa, que a part de les amanides la gastem poc 😉

    I com diu la Mercè, la base de galetes amb pipes i mel queda molt bona, diferent de la típica base de galetes normal. El toc de les pipes li queda super bé, i és una base que es pot utilitzar a moltes altres receptes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *