Tarta portuguesa

Data
9 de desembre de 2010
Creat per

Aprofitant els ingredients que tenia de preparar el bescuit d’ametlla, vaig fer aquesta coca que també vaig portar a la feina:

Una de les coses que em sorprenen més de la pastisseria és que, a partir dels mateixos ingredients però barrejats de formes diferents i modificant-ne les proporcions, es poden obtenir una varietat enorme de pastissos, tots ben diferents entre ells.

I un bon exemple és el d’avui, que amb gairebé els mateixos ingredients que el bescuit, s’obté una coca totalment diferent. En aquest cas, és una coca que recorda la textura d’una coca de poma (amb la poma a trossets a dins), ja que queda humida i sucosa, però en canvi, el gust és ben diferent, d’ametlla i sutilment de cabell d’àngel.

La recepta voltava per casa des de fa temps i no us podria explicar perquè es diu portuguesa… No he estat mai a Portugal, de manera que no sé pas si allà es fa algun pastís semblant. Algú de vosaltres ho sap?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 4 cullerades de cabell d’àngel
• 100g d’ametlla en pols
• 5 cullerades de sucre
• 5 ous
• 75g de mantega
• 1 copeta de licor
• Ratlladura de llimona
• Sucre en pols per decorar

Preparació:

Separar els rovells de les clares. Muntar els rovells amb 3 cullerades de sucre fins que quedin ben esponjosos. Afegir la ratlladura de llimona, la mantega fosa i el licor i barrejar bé. Afegir l’ametlla molta i el cabell d’àngel.
Muntar les clares a punt de neu amb la resta de sucre i afegir-les amb suavitat a la mescla anterior. Abocar-ho dins un motlle encamisat i coure al forn a 170º durant 30 minuts. Punxar-lo amb un escuradents per tal de comprovar-ne la cocció.
Deixar refredar i decorar amb sucre en pols.

Bon profit!

Comparteix

45 comentaris a “Tarta portuguesa”

  1. La pastisseria jo dic que és pura màgia! Ahir vaig fer teules de damasc amb clares que m’havien sobrat de fer gelats i et ven asseguro que d’aquella barreja no em pensava pas que es transformessin amb les teules tant boniques i bones que en van sortir.
    Espero que els dies de festes t’hagin sigut profitosos! un petit aperitu de les que s’acosten.
    Una abraçada

  2. doncs del nom jo tampoc no tinc ni idea.
    La tarta es veu molt bona, he trobat molt interessant que porti cabell d’àngel, crec que amb les ametlles fa una combinació perfecta.

  3. no sé pas perquè es diu portuguesa, les vegades que he estat a lisboa només he menjat pastissets de betlem, que estan boníssims, però sigui oiriginària o no d’allà, veient-la estic segur que els portuguesos l’adoptarien ràpidament.
    i els teus companys t’han adoptat a tu i no et deixaran pas marxar fàcilment!

  4. De resultat completament diferent però igualment saborosa! comparteixo el que dius…. la cuina és una sorpresa diaria, com podem obtenir tants resultats diferents amb quasi els mateixo ingredients. Aquesta coca es veu boníssima!
    Molts petons

  5. Els teus companys han d’estar contentíssims!!! no et pasa que quan fa dies que no portes res, et diuen…
    a mi em passa! Aquesta coca ha d’estar boníssima, a pesar de les calories!!!

  6. Pues yo tampoco lo se y eso que si que estuve en Portugal pero no recuerdo haber visto un pastis asi.Pero da igual el nombre, lo importante es que tiene una pinta tremenda y a ver quies es el majo que no se come un trozo de pastis o coca de hoy??
    Adeu
    miquel

  7. Jo vaig estar a Portugal fa dos estius i com a típic només vaig descobrir els Pasteis de Nata” (que són de crema, per cert) i el Bolo de Bolacha que és un pastís de galetes…aixi que no et puc ajudar massa… En qualsevol cas, sigui d’on sigui típic, sembla boníssima i t’ha quedat preciosa! 🙂

    Petonets!

  8. Els teus companys tenen molta sort de treballar amb tu. Quins esmorzars més abellidors! A més, tens molta raó: amb ingredients gens exòtics s’aconsegueixen pastissos ben diferents i saborosos (sobretot si els fas tu).
    Besets

  9. Jo també ho he pensat moltes vegades, els ingredients són els mateixos però en diferenta proporció varia totalment el resultat…aquesta coca ha de ser boníssima i Gemma hi ha que veure què en són d´afortunats els teus companys…un petonet

  10. Ester, queda com una coca, no és tan calòrica com sembla… Sucada amb el cafè amb llet és un esmorzar deliciós!

    Sònia, ja veig que ningú la reconeix… Hauré d’investigar d’on ve aquest nom, a veure si trobo algun pastís semblant típic de Portugal…

    Gemma, teules de damasc? Què són? Si les vas fer amb clara d’ou m’imagino que deuen ser unes finetes que després pots donar-los forma, oi? A veure si penges la recepta al blog 😉

    MaryLou i Eva, la combinació d’ametlla i cabell d’àngel queda molt bé, us recomano que la proveu 😉

    Margarida, je je je… He passat el pont a Morella, que també hi fan dolços molt bons. I a Portugal no hi he anat mai, ja veig que hauré de fer-hi un viatge per intentar descobrir l’origen d’aquest pastís 🙂

    CristinaT, a la feina som molta colla, de manera que en va tocar un tallet petit per cadascú, je je je… vam fer un esmorzar de degustació 😉

    La cuina de l’Eri, aquest em va quedar bastant lleig, que el motlle era molt vell i se’m va enganxar una mica… Vaig passar moltes angoixes per poder-lo desemmotllar bé 🙁

    Manel, no he tastat mai aquests pastissets de betlem que comentes… Sóc molt ignorant de tota la gastronomia portuguesa, inclosos els seus dolços… Però amb aquest pastís m’han vingut ganes d’investigar una mica més sobre la pastisseria dels nostres veïns 😉

    Glòria i Maduixa, m’alegro que us agradi 🙂

    Ingrid, és que llegint els ingredients de les dues receptes t’adones que són gairebé calcats… I en canvi, els resultats no poden ser més diferents, oi? Sembla màgia!

    Starbase, més aviat la culpa és dels torrons d’Agramunt i dels pollastres de pota blava del Prat, je je je… Tot ben de casa nostra 😉

    Elvira, el cabell d’àngel també m’agrada molt, i en aquest pastís quedava molt bé, era molt més amorós i amb el punt just de dolç.

  11. Teresa, tinc molta sort i no es queixen mai… Al contrari, tot i que saben la meva afició, sempre es mostren sorpresos quan porto algun detallet dolç, je je je…

    Irene, m’encanta la teva frase!!! La pastisseria és química però molts cops sembla màgia! M’encanta, te la puc copiar? És que hi estic molt d’acord, la trobo molt encertada. Resumeix en quatre paraules el perquè m’agrada tant la pastisseria i la trobo tan apassionant i sorprenent 🙂

    Alba i Margada, m’alegro que us agradi 🙂

    Miquel, ja veig pels comentaris que ningú sap perquè es diu així… pensava que entre tots hi hauria algú que sabria explicar d’on ve aquesta coca tan diferent.

    Alba, estic descobrint dolços portuguesos molt sorprenents i desconeguts per mi… Els dos que comentes tampoc els coneixia! I ja els val posant el nom de Nata qua és de crema, je je je…

    Queti, combinant els ingredients de formes diferents tens un a pila de possibilitats diferents… ben bé per art de màgia 🙂

    Maria DOlores, Mesilda i Carme, amb el cabell d’àngel resulta irresistible, oi?

    Maria José i Mònica, amb farina, sucre, ous i mantega pots preparar milers de receptes ben diferents. Quanta imaginació!

    Silvia, con el café con leche resulta un bizcocho muy tierno ideal para desayunar.

  12. Doncs no tenc ni idea de si és típica portuguesa! he estat a portugal però ja fa molt de temps i enrecordo… però ben segur que estava molt bona : ) qué contents deuen estar els de la teva feina jijiji

    Bon cap de setmana!

  13. Es cierto que variando algún ingrediente, en pastelería se obtienen resultados totalmente diferentes y tú para estos eres una experta. El bizcocho te quedó fantático, y supongo que buenísimo y el nombre… lo siento, tampoco lo sé pero a la vista de los resultados, bienvenida sea la nacionalidad que sea 🙂

    Un besín.

  14. Hola Gemma! Primer de tot felicitar-te per el teu aniversari, encara que sigui amb tant de retard. Últimament no he donat abast i no he pogut visitar el blog, però ja m´he possat al dia de tot i una vegada més estic impresionada de la teva mà per els pastissos. Pero quines coses més bones que has preparat! Sempre fas un munt d´ideas fàcils i exquisidas que son una delicia.
    MOlts petons!

  15. Gemma, tot és qüestió de química… els mateixos ingredients processats de diferent manera reaccionen diferent per donar diferents resultats. :p
    Però sigui portuguesa o no, aquesta tarta ha de ser boníssima. 🙂
    Petons!

Respon a Ana Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *