Pastís Sacher

Data
11 de febrer de 2011
Creat per

Aquesta setmana teníem una celebració especial i vaig pensar que es mereixia unes postres de categoria. Crec que aquest pastís Sacher va estar a l’alçada de l’ocasió:

El Sacher és un pastís molt laboriós, però queda tan bo que recompensa de sobres la feina que porta. Precisament per això, el reservo per ocasions especials com la d’avui:

Diumenge passat en Pol va actuar al Palau de la Música com a teloner dels Amics de les Arts presentant el seu nou disc Passeu, passeu. El concert va ser tot un èxit i a la segona cançó ja tenia el públic a la butxaca. Una nit emocionant i memorable, per recordar tota la vida! Haig de confessar que les dues nits anteriors ja no vaig dormir pels nervis del concert… i això que jo només hi anava de públic!

Us deixo un vídeo que vaig filmar d’estranquis des de la butaca 😉


Per celebrar l’èxit del concert, vaig fer aquest pastís Sacher reservat a les grans ocasions. Tocava, oi?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pa de pessic:
• 230g de sucre
• 100g de d’ametlla en pols
• 5 ous
• 50g de farina
• 25g de cacau en pols
• 50g de xocolata al 70%
• 50g de mantega

Per la trufa:
• 160g de nata líquida
• 125g de xocolata de cobertura

Per la cobertura:
• 150ml de nata líquida
• 150g de xocolata de cobertura
• 75g de mantega

Pel farcit:
• Almívar
• Melmelada de gerds

Preparació:

El pa de pessic:
Separar els rovells de les clares de 3 ous. Separar 60g de sucre del total.
Barrejar la farina d’ametlla amb els 170g de sucre restants. Afegir els 3 rovells d’ou i els 2 ous sencers d’un a un, incorporant bé abans d’afegir el següent.
Fondre la xocolata i la mantega al microones a baixa potència. Afegir-la a la barreja anterior.
Muntar les clares a punt de neu amb el sucre reservat. Incorporar-les amb suavitat a la barreja.
Afegir amb suavitat la farina i el cacau tamisats.
Estendre bé la barreja en una safata de forn, ha de quedar d’1cm de gruix. Coure-ho uns 8 – 10 minuts a 200º amb el forn ja calent.

La trufa:
Escalfar la nata líquida. Quan arrenqui el bull, abocar-la sobre la xocolata trossejada. Esperar 2 minuts i barrejar bé fins a obtenir una mescla homogènia. Reservar a la nevera unes hores.

La cobertura:
Escalfar la nata líquida. Quan arrenqui el bull abocar-la sobre la xocolata trossejada i la mantega a trossets. Esperar 2 minuts i barrejar bé fins a obtenir una mescla homogènia. Mantenir-la calenta en un bany Maria fins el moment d’utilitzar.

El muntatge:
Tallar les planxes de pa de pessic en la forma desitjada. Posar una base de pa de pessic, humitejar-la amb almívar i cobrir-la d’una capa de melmelada. Tapar amb una segona planxa de pa de pessic, humitejar-la amb almívar i cobrir-la amb una capa de trufa. Tapar amb una tercera capa de pa de pessic, humitejar-la amb almívar i cobrir-la amb una finíssima capa de trufa. Abocar la cobertura de xocolata pel damunt i deixar refredar.

Bon profit!

PD: Per cert, avui a la nit en Pol presenta el disc a Sabadell. El concert serà a la UES a les 21:30h i l’entrada és gratuïta. Us apunteu?

Comparteix

98 comentaris a “Pastís Sacher”

  1. Bua! el sacher és un pastís que ningú li fa un lleig. La combinació de trufa i melmelada em sembla espectacular, mai hi havia caigut!!
    No sé que ho tenen els pastissos en forma rectangular que em xiflen, els hi trobo un punt elegant, potser m’ho hauria de fer analitzar això jeje

    Petons!! 😉

  2. Gemma, Gemma, Gemmma, ets un àngel! Aquesta no l’he fet mai i en tinc molts ganes. De fet tinc algunes receptes guardades per quan surti l’ocasió ‘especial’ que tu dius, però ja saps, el teu pastís Sant Marc ha sigut i és el meu preferit, i aquesta recepta també l’he de provar. Uf! No ser si m’hi podré resistir a esperar a algun aniversari… té una pinta… uf!… extraordinària, deliciosa!
    Una forta abraçada i bon cap de setmana!

  3. Gemma, el primer bloc que obro i em trobo amb aquesta meravella, clar que millor seria si el pogués tastar!
    Moltíssimes felicitats al Pol, no m’estranya que no poguessis dormir i a més, al Palau de la Música ha de fer impressió. Què maco celebrar les coses!
    Vaig a escoltar-ho!
    Bon cap de setmana.

  4. aquest sacher esta de luxe,,jo el feia abans de tenir el blog molt suvin però ara publico tantes coses que las meravellàs aquestes a vegades queden oblidades ,,,tinc que fer-ne un aviat,,un peto.i sort per en Pol.

  5. Es que no et podia quedar més perfecte!!! Especatcular, em fa una enveja, jo de ben segur que no seria capaç de fer-lo així ni de lluny, la perfecció és la teva eina, queda clar amb cada un dels postres que fas!!

    Perquè no estic a Sabadell, sino aquest vespre anava al concert segur!

    Mil petons Gemma!

  6. Nenaaaaaaaaaaaa..pell de gallina amb el video del Pol!! M’encanta la canço de Vides d’andana!!! I tant que aquest èxit que va tenir al Palau es mereixia un postre de luxe…i jo també penso que el sacher és el pastís rei!!! És taaaan bo!!! La cobertura t’ha quedat PERFECTE!!!!
    Que vagi mb aquesta nit!!! 😉
    Petunets,
    Eva.

  7. M’encanta la trata sacher i la teva recepta m’ha semblat sensacional. Sobretoto m’ha agrat molt le pa de pessic amb ametlla. Aquesta la provo seguríssim!
    Com sempre molt ben presentada.

    Felicitats al Pol per l’èxit del concert. Què bonic poder actuar al Palau de la música!!

    Petoents i molt bon cap de setmana! 🙂

  8. Ester, queda un pastís molt vistós, oi? Amb la cobertura i les capes és d’aquells pastissos que es fa mirar!

    Helena, és veritat que sovint el sacher es presenta rodó, oi? Però així rectangular també queda bé i és més fàcil aprofitar la planxa de pa de pessic, je je je…

    Manel, si no faig un Sacher per una ocasió així, quan el faré? 😉
    El concert va sonar super bé, l’acompanyen uns músics boníssims!!!

    Marylou, moltes gràcies 😉

    Gemma, la comparació amb el Sant Marc és molt encertada, és d’aquells pastissos laboriosos que s’han de reservar per a les grans ocasions. Però el resultat recompensa de sobres la feinada que porten. Si el proves ja m’ho diràs, eh? 😉

    La cuina de l’Eri, son bé la canço, oi? i això que el vídeo està gravat des de la butaca, amb el so d’ambient… Ja tinc ganes de sentir la gravació que van fer del concert directament des de la taula de so!

    Mònica, tocar al Palau de la Música fa impressió només de pensar-ho, oi? No hi ha un escenari amb més història que aquest… impressionant!!!!

    Starbase, ens veurem aquesta nit, oi? 😉

    Eva i Carme, el Sacher no falla mai, té l’èxit assegurat. Si el proveu ja m’ho direu 😉

  9. Ostres! impressionant!!!
    Crec que en Pol és addicte al xocolata??? és que recordo un post teu tb “musical” en que eren les magdalenes “bomba” de xocolata.

    Impressionant l’actuació.
    Enhorabona als dos, també tinc família d’artistes i crec que tocar al Palau deu ser el somni de qualsevol…. a més això ja et queda al currículum eh?

  10. Silvia, es un pastel para golosos y gran amantes del chocolate. Es laborioso pero el resultado recompensa el esfuerzo 😉

    Dolça, una ocasió així es mereixia com a mínim un pastís d’aquests, oi?

    Helena, això que dius ja passa amb els clàssics… ens dediquem a penjar altres receptes més modernes i originals i ens descuidem aquests clàssics de tota la vida… Però el Sacher no passarà mai de moda!

    El taller de cuina, a mi també m’agrada molt, però m’omple de seguida… amb un tallet petit ja en tinc prou, je je je…

    Ribereña, és més fàcil del que sembla! I un cop banyat amb la xocolata, el vaig tallar per deixar les vores més boniques i que es veiessin totes les capes… així queda més ben presentant, oi?

    Sandra, vau anar al concert del dilluns? Va ser genial, oi? Els Amics de les Arts m’encanten, són el millor grup del món! A més, són molt bona gent i això es nota… es fan estimar de veritat, oi? Llàstima que no vinguessis el diumenge perquè hauries sentit al Pol 😉

    Eva! Vaig passar uns nervis que ja et pots imaginar… Però va sonar tan i tan bé que a la segona canço ja vaig poder disfrutar del concert a tope. Se’m va fer super curt. I clar, l’ocasió es mereixia un pastís així 😉

    Tots a la cuina, moltes gràcies!

    Alba, m’encanta el teu comentari perquè crec que l’ametlla és un dels secrets del pastís Sacher… el pa de pessic ha de portar ametlla, li queda sensacional!

    Josep, jo vaig pensar el mateix, l’ocasió no es mereixia menys… o feia un Sacher o anàvem a sopar a un tres estrelles michelin, je je je…

    Ruben, és que me’l reservava per a una ocasió tan especial com aquesta 😉

  11. Fabulósssss Gemma!!! està exquisit i quina textura i esponjositat, està bestial!!! Crec que estava més que a l’alçada de l’ocasió!
    Quina meravella poder tocar al Palau, segur que va ser una nit per recordar! Enhorabona a en Pol!
    Petonets i bon ca de setmana

  12. Jordina, quina memòria que tens, és veritat! Aquest estiu vaig fer unes magdalenes pels Amics de les Arts, pels concerts que va fer el Pol amb ells mentre estaven de gira… Je je je… és que menjar xocolata ajuda a que la música soni més bé 🙂
    Tens raó que tocar al Palau és el somni de tots els músics… després d’això ja es pot retirar feliç i tranquil 🙂

  13. Gemma, espero que t´hagis relaxat…quins nervis ens fa passar la família de tant en tant, però si es a fi de bé millor perquè després vénen les recompenses com aquests genial pastis Sacher…a Viena no tenen res a envejar-te.

    Jo també el tinc pendent.

    Una abraçada a tu i en Pol.

    Cristina

    PD.El meu cosí és membre del grup PROMENADE…no sé si en Pol coneix aquest grup. ´Per aquí el Baix Llobregat sona…

  14. Quina passada!!! Mira que ahir anava pensant a veure quin pastís faria aquest cap de setmana!!! Ara ja ho tinc més que decidit!!!!
    Serà boníssim!!! Segur!!! Moltíssimes gràcies!!!
    Petonets!!!

  15. Ostres!! que be el pastís Gemma!! a mi no em queden així… però ja m’esforço, ja 🙂

    Moltes felicitats al Pol!! al proper concert m’apuntaré segur. El disc m’agrada molt!! ja l’he escoltat forces vegades 🙂

    Petons

  16. Moltes felicitats als dos!, un pastís de luxe per a una ocasió de luxe. L’estil del Pol és molt natural i molt fresc, un tipus de música del que n’estic segura se’n parlarà!.Una abraçada!

  17. Ingrid, va ser una nit memorable, per recordar tota la vida. I clar, havíem de celebrar-ho amb un pastís de categoria, je je je…

    Miquel, moltes gràcies!

    Gent jove pa tou, de gust estava boníssim, de vici total!!!! Però atipa molt, amb un tall petit ja en tens prou, je je je…

    Gràcies, Irene!

    CristinaT, vaig passar molts nervis! No conec aquest grup, però jo no hi entenc gaire… ja li preguntaré al Pol 😉

    Isabel, moltes gràcies!

    Deana, és un pastís molt adequat per Sant Valentí, oi? Je je je…

    Gemma, porta feina però el resultat val la pena, ja ho veuràs! Segur que triomfaràs! Ja explicaràs com ha anat, eh?

    Marta G, està molt bé el disc, oi? M’alegro que t’agradi 🙂 Al proper concert heu de venir tota la colla d’escaladors, eh????

    Mercè, gràcies pels elogis, espero que tinguis raó… perquè ha treballat molt i s’ho mereix!

  18. hola
    volia provar de fer el pastís, però tinc algun dubte :
    1 – El pa de pessic : Poses “estendre bé la barreja en una safata de forn ha de quedar d’1cm de gruix” . Jo pregunto : ja puja prou la massa per tallar-la en 3 capes????

    2- Hi ha algun “truc” per tallar les capes rectes !!! alguna altre vegada que ho he intentat m’han sortit boturudes !!!
    3- A la foto del pastís sembla que la base del pastís estigui també banyada amb xocolata de cobertura…és així?? si és així com es fa??

    4- I ja per últim : com es fa perquè la cobertura quedi tant llisa???
    moltes gràcies i disculpa tantes preguntes però es que el vull fer diumenge i tinc força dubtes.

  19. Joel, et contesto:
    -El pa de pessic el faig molt primet, només d’1cm de gruix i super gran, ocupa tota la placa de forn. No cal tallar-lo en tres capes, és una sola planxa sencera que té el gruix d’una capa… De la planxa en retallo les tres capes. M’explico?
    -Per tallar les capes rectes faig servir un regle, així de senzill, je je je… Passo el ganivet arran del regle que em serveix de guia per no desviar-me 😉
    -Vaig posar una mica de xocolata sota la base, xocolata de cobertura fosa al micrones. Amb un pinzell vaig pintar la base per sota, és un bon truc per aconseguir que la base tingui més consistència i sigui més fàcil manipular el pastís, per traslladar-lo d’un lloc a l’altre un cop muntat. No ho he explicat a la recepta perquè seria llarguíssim d’explicar tots aquests truquets, i tampoc és imprescindible. Aquests trucos els vas aprenent amb el temps…
    -Has de tirar la cobertura directament a sobre el pastís, sense por. Ho has de fer amb la cobertura encara líquida, per això va molt bé tenir-la calenta dins un bany maria. Tota sola rellisca bé i queda llisa, no has de passar-hi cap espàtula per sobre ni res.
    – Una bona manera de presentar-la és retallant els laterals, així es veuen les capes i dissimules les imperfeccions que queden quan la cobertura cau pels laterals. D’aquesta manera no cal que et preocupis perquè quedin ben coberts. Un bon truc també, oi?
    Si tens algun altre dubte pregunta’m, que m’encanta ajudar 🙂
    Si el fas diumenge ja ho diràs, eh? Ja veuràs com et quedarà fantàstic i triomfaràs!

    Joan i Carme, l’ocasió no es mereixia menys… 😉

  20. La Sacher millor que la del hotel de Viena, te lo digo yo!!! I el concert no ho he pogut veure, ho intentaré de nou, amb lo que m’agrada la música en viu!!!! Petons i bon cap de setmana

  21. Espectacular Gemma!! A l’alçada d’aquesta gran celebració!! 😉
    Com es nota el curs de l’Espai Sucre, eh? 😉
    Unes planxes ben iguals, un tall precís i una glaça ben brillant! 🙂
    Petons i felicitats al Pol!

  22. Això de combinar música i dolç està molt bé. Caram, Gemma!! Qui es pot resistir a un pastís tan perfecte i saborós com la “Sachertorte”? Ets una artista!!! Salutacions

  23. Felicitats! la millor combinació de postres i música és amb un Sacher! Els de la Big band de Manlleu això ho sabem molt bé, oi Joan?

    salut i records!
    Gil

  24. Mmmmm!! La Sacher és un pastís que m’encanta, de fet no conec a ningú que no torni boig per un bocinet d’aquest pastís. T’ha quedat espectacular. La pròxima vegada que la faci la faré quadrada, amb trufa i melmelada de gerds! M’encanta la recepta! Un petó, Paula

  25. -eiiiiii
    Moltes gràcies pels teus consells. Ja tinc fet el pastís i crec que m’ha quedat molt bé.
    Sort n’he tingut de la teva resposta pq sinó no sé pas com m’ho hagués fet.
    Obviament no m’ha quedat tant bé com la teva foto, però no em puc queixar.
    He tingut varis problemes :el primer és que se’m ha enganxat la massa a la safata del forn . Amb paciència i una espatula l’he pogut salvar. El que he fet ha estat tallar la massa directament a la safata i anar rascant.
    M’ha quedat un pastís molt (massa) rectangular doncs ho he tallat amb 3 “tires” sortides de la safata del forn. Tot i aix`estetèticament ha quedat bé.
    Per la resta tot molt bé. Per cert, ha sigut un gran consell pintar la base del pastís amb xocolata de cobertura desfeta del microones. Apart de donar consistència a la base li dóna un toc cruixent molt bo.
    A efectes de presentació tb és molt bona idea això que dius de tallar el pastís. La veritat és que li canvia totalment la cara.
    Doncs res, nomès volia donar-te les gràcies !!
    demà suposo que els agradarà als meus convidats, avui a la meva filla i jo mateix ja ens hem menjat els retalls i els hem gaudit.
    Salut !!!

    PD : m’agradaria que m’expliquessis el teu truc per fer el pastís del tamany de la foto. Doncs el meu , tot i que estèticament està bé, el trobo massa allargat i estret (imaginat 1/3 de la safata del forn).
    El dia 22 de febre la meva segona filla fa 1 any, a veure si m’expliques el truc per fer-li el pastís + quadrat i no tant rectangular.
    gràcies de nou

  26. Elvira, l’estiu passat vam estar a Innsbruck i vam tastar un pastís Sacher a l’autèntic hotel Sacher! Quina emoció vaig sentir, je je je…

    Laura, el secret està en tallar els laterals després de cobrir amb la xocolata, així queden les vors molt més polides 😉

    Mesilda, Ana i Ara, moltes gràcies!

    Mercè, no et pensis, no! Que la cobertura del Sacher que fan a l’Espaiscucre és molt més complicada perquè porta gelatina neutra, un ingredient força complicat de comprar a nivell casolà… A l’Espaisucre aprens molt, però tens els eterns inconvenients de sempre quan ho vols fer a casa: els ingredients i les eines! 🙁

    Francesc, en general, la música i la gastronomia són de bon combinar, oi? Un gran maridatge entre dos arts ben diferents 😉

    Gràcies Queti!

    Gil, ens has d’explicar millor això de la Big Band de Manlleu… Jo em pensava que combinàveu whisky amb jazz, però ja veig que va molt més enllà, je je je…

    Judith, la Sacher és un clàssic que no passarà mai de moda, oi? Té l’èxit assegurat!

    Paula, si la fas quadrada pots retallar els laterals. Així queda una presentació més neta i molt més fàcil de fer a casa que la típica rodona amb els laterals coberts… Ja veuràs com així és molt més fàcil 😉

    Gràcies Laura, si el proves ja m’ho diràs! 😉

    Joel, m’alegro que t’hagi quedat bé!!! Et comento les dues cosetes que em dius:
    – La placa de forn SEMPRE s’ha de cobrir amb paper de forn sulfuritzat (el que venen al super al costat del d’alumini). Així evites que s’enganxi res. No ho poso a la recepta perquè ja ho dono per entès, je je je…
    – Per fer-lo més quadrat només hi ha una solució: fer dues planxes com aquesta i retallar-lo quadrat. L’inconvenient és que no aprofites tan la base i et sobren més retalls, tot i que per mi no és un inconvenient: les sobres de pa de pessic són boníssimes per esmorzar l’endemà 😉
    Estic segura que avui triomfarà el pastís i que el dia 22 de febrer l’aniversari de la teva filla tindrà un pastís d’aniversari espectacular!!!! 😉

    Cristina, l’artista és el Pol, je je je… jo només hi poso les postres 😉

    Pol, aquests moments tan especials els recordarem tota la vida, seguríssim!

  27. Ei Gemma, ja l’he fet!!! Espectacular!!! Ha sortit boníssim!!!!
    Jo l’he fet amb uns motlles quadrats d’alumini, d’aquells per muntar diferents plats, i han acabat essent un per parella!!!
    Quin triomf!!!!
    Ah! l’altre dia també vaig fer el pastís de tres xocolates i tothom va quedar meravellat!!
    M’encanten totes les receptes que penges, i a més són molt fàcils de fer i resultones!!!
    Moltes gràcies!!!
    Petonets!!!

  28. Muchísimas felicidades al Polo por ese éxito tan importante, y felicidades a tí por esa sacher tan extraordinaria. Parece imposible que esto pueda quedar así de perfecto haciéndolo en casa, pero ya se sabe que tienes manos mágicas. ¡¡Una auténtica maravilla!!

    Un besín.

  29. Les ocasions especials, s’ho mereixen.
    Felicitats per el concert i felicitats per el pastís.
    Per cert, et volia demenar a veure com fas l’almivar i en quines quantitats.

  30. La Sacher es la torta de chocolate que más me gusta. Es húmeda , dulce e intensa, ideal para ocasiones especiales.
    Se lo que se siente en los conciertos de los maridos . El mío canta tango y cuando lo hace yo siento que estoy en el escenario sufriendo más que él. Muy lindo el tema que subiste!
    Cariños

  31. Moltes gràcies a tots!!!

    Gemma, m’alegro que et quedés bé, presentat en format individual (o de dos) encara deu quedar més ben presentat. I el pastís de 3 xocolates és un vici total, jee je je…

    Gemma, l’almívar el faig amb 100ml d’aigua i 100g de sucre, els poses al foc i el deixes bullir entre 2 i 5 minuts, fins que queda una mica dens.

    Erika, tu marido canta tangos??? Uau, me parece genial! A mi me pasa igual, creo que me pongo más nerviosa yo que él, je je je…

  32. Hola Gemma, no escric massa al teu blog però soc un gran admirador, lector i ejecutor de les teves receptes, m’han donat grans alegries i kilos de mes (ja ja). Una pregunta, al final, quin tamany et va quedar (mes o menys en cm.)?

  33. Caram! Quin pastis! Aquest és el meu ideal, gairebé tot de xocolata. Te’l copiaré aviat tot i que per alèrgia als fruits secs hauré d’eliminar l’ametlla. Aleshores, pots dir-me si he de posar la mateixa quantitat de farina que d’ametlla en pols?
    Moltes gràcies per compartir totes aquestes receptes i felicitats per al Pol.

    Marta

  34. Hola Gemma! ESPECTACULAR per no variar!
    Tinc una pregunta, m’agradaria fer-lo per l’aniversari del meu fill, però és una cel·lebració familiar que cada any faig a casa (per 30 pers.) i no només preparo els postres per tant m’agradaria saber si el puc tenir fet del dia abans, quan dura en óptim estat? Gràcies!

    Sandra

  35. Gemma, aquest pastís és fabulós!!!!!, em vaig animar i ho vaig fer, tot va sortir boníssim, només l’únic problemilla va ser que la trufa em va sortir una mica liquida, no se perquè… com és que em va passar això?????…

  36. Hola!
    Vaig fer aquest pastís per l’aniversari del meu fill i era boníssim! Com ja et vaig comentar, no li vaig posar l’ametlla pel tema de l’al·lèrgia, el vaig fer amb farina de blat com em vas dir. El gust era similar al tigreton, aquell pastisset que de vagades menjava quan era petita. Moltes gràcies per les receptes. :))

  37. hola gemma como tantas personas soy una gran admiradora TUYA DESDE HACE MUCHO TIEMPO EN SILENCIO me encanta lo que haces y quiero aprender de lo que haces , la pasteleria me gusta mucho pero le tengo mucho respeto.la semana pasada hice una tarta sacher y me salio bien de rica pero no vistosa y yo quiero llegar a que me salgan como las tuyas ,aunque ya se que son muchas horas de trabajo y dedicacion , se que cuento con tu ayuda ,como te he dicho antes no te he escrito nunca pero la verdad es que siento como si te conociera ,intentare hacer la tarta como la tuya de digo algo un beso grande

  38. El pastís m’ha agradat moltíssim. Fins ara l’he fet amb motlle rodó però voldria fer-lo igual que tu: cuadrat i que es vegin les capes del costat. Com dius el talles un cop fet, pots explicar com ho fas? és amb un ganivet elèctric?. Tinc por que al tallar se m’esguerri tot el pastís. Miraré de fer-lo dissabte que bé per l’aniversari de la meva mare. Fa 88 anys i penso que li agradarà molt. Gràcies Gemma el teu Blog m’encanta i des que l’he descobert passo estones mirant els petits secrets que expliques per poder-nos lluir amb les postres.

  39. Gemma: Ja vaig fe el sacher per la meva mare, em va quedar boníssim i tota la família ho va celebrar, la primera ella. Veig que és laboriós el tallar les 3 planxes. Podria fer-lo amb un motlle quadrat i tallar-lo després en 3 pisos? al no portar llevat tinc dubtes si pujarà prou. Si ho faig com tu expliques no acabo d’entende com poden sortir 3 planxes de 18 per 23 amb una sola plata de forn penso que no dona per tant, jo ho vaig fer amb una plata de forn (2 rectangles) i una altra de 20 x 30 tallant les vores. Una altra cosa: La trufa deprés de reposar a la nevera la muntes com per fer nata o la poses sense muntar?
    Com t’he dit em va quedar boníssim, en la decoració vaig avençar gràcies als teus truquets, deu n’hi do del bé que em van quedar dels costats, si el pastís està fet d’unes hores abans encara deu ser millo, encara em falta una mica però també vull ser com tu, com diu l’Angeles. Una abraçada.

  40. Hola Gemma,
    Et segueixo des de fa temps i m’agrada molt el que fas. Voldria fer-te una pregunta sobre la cobertura de xocolata. Es pot utilitzar Xocolata fondant del tipus Nestle . Es que no trobo per la meva ciutat d’un altre tipus .

    Molt agraïda .
    Elena

  41. Hola Gemma, m’he animat a fer-lo i ha sortit boníssim…d’aspecte no tant però amb una mica de pràctica segur que un altre dia sortirà millor. Mooltes gràcies 🙂

    Elena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *