Pizza de ricotta, mel, nous i codonyat

Data
11 de març de 2011
Creat per

Aquesta és la meva aportació el HEMC 52 del mes de març, unes mini pizzes dolces regades amb mel ideals per a un berenar ben sa i nutritiu:

L’Irene, del blog Sabor Impresión, és l’amfitriona d’aquest mes i ha proposat com a tema principal les pizzes casolanes. Casualment, el tema de la recepta del 15 del mes passat també era la pizza, on vaig presentar unes mini calzones farcides de plàtan, xocolata i nous. Però llavors em va quedar pendent provar altres variacions de pizzes dolces, amb crema de xocolata, amb crema pastissera i fruita o aquestes que us proposo avui, amb formatge ricotta i mel.

El resultat ens ha agradat moltíssim: millora el clàssic pa amb formatge fresc i mel, gràcies als trossets de nous i codonyat que combinen molt bé. Un berenar saníssim amb ingredients molt nutritius, ideal per substituir els tristament tan estesos berenars de pastissets industrials.

hemc 52 - pizza casera

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 base de pizza fresca
• 250g de ricotta
• 1 grapat de nous
• 100g de codonyat
• Mel

Preparació:

Amb un corró estirar la massa de pizza molt fina, tan fina com es pugui.
Tallar la massa en cercles d’uns 8cm de diàmetre i coure’ls 10 minuts a 220º fins que la superfície sigui daurada. Deixar refredar.
Barrejar el ricotta amb mel al gust. Escampar-lo per sobre de cada base de pizza i repartir el codonyat a dauets i les nous trossejades per sobre.
Regar-ho amb un rajolí de mel i servir.

Bon profit!

Comparteix

55 comentaris a “Pizza de ricotta, mel, nous i codonyat”

  1. Ostres, quina simplicitat i quin resultat!!! Felicitats, això és un regal del cel!!!
    Com sempre… anem augmentant el receptari del què he de fer!!!! jajajajaja… 😉
    Petonets!!!!

    Ah! Gemma, una pregunta, les receptes que vas fent ara crec que no apareixen en l’índex temàtic, oi? Ostres, no sé els altres, però quan vull fer un postre, miro per allà i crec que en falten, no sé si ara ja no ho faràs… en fi, que si tens temps i ganes….apa, mil gràcies per les teves receptes!!!

  2. Ester, molt sanes i molt recomanables!

    Irene, amb mató queden igual de bones, de fet el ricotta és el recuit nostre, oi? Però vaig pensar que sent les pizzes italianes, el ricotta italià quedava més adequat 😉

    Ivana, el ricotta amb mel i mató queda sensacional, idèntic al nostre mel i mató. A nosaltres ens encanta!

    Eva, aquest cop la combinació d’ingredients no és gens arrisacada, oi? Tothom sap que mató, mel, codonyat i nous lliguen a la perfecció!

    Ribereña, des d’un punt de vista dietètic, aquest és un berenar molt saludable, amb fruits secs, làctics i hidrats de carboni sans!

    Marylou, per un esmorzar de diumenge, que tens temps d’entretenir-te a la cuina, ha de ser deliciós. Nosaltres ens la vam fer per berenar, però per esmorzar ha de ser igual de bona 😉

    Isabel, les pizzes dolces són força originals, oi? Je je je…

    Cris, la presentació dels plats també és important, que ja sabem que també es menja pels ulls, oi?

    Núria, la base era amb farina normal, el color deu ser pel torrat del forn…

    Judith, ja ho tenia pensat, per poder participar a la vostra proposta, je je je… Segurament serà molt semblant a aquesta pizza, però canviant el farcit per una crema de xocolata o una crema pastissera… a veure si m’inspiro 😉

    Belén i Laura, sovint les receptes senzilles són les que tenen més èxits… amb ingredients fàcils que ja sabem que combinen molt bé!

  3. Glòria, jo prefereixo mil vegades un berenar així que no pas un donut o un bollicao… Molt més saludable i molt més bo!

    Pollet, és fàcil que t’agradin, són una combinació ben clàssica que té l’èxit assegurat, je je je…

    Elvira, aquest cop no m’he arriscat gens i he anat a la combinació segura, je je je…

    Pilar, de fet la ricotta no la vaig coure gens, vaig posar la base de pizza tota sola al forn i un cop cuita hi vaig repartir el farcit per sobre.

    El taller de cuina, queda boníssima!

    Queti, no, de règim règim no és je je je… però millor que un pastisset industrial sí, eh? I les pizzes ja no són mai de règim 😉

    Gemma, doncs encara m’han quedat idees per povar noves variacions de pizzes dolces, je je je…

    Laura, sovint les receptes més senzilles són les que tenen més èxit. Com tu dius, brutal!

    Gemma, tens tota la raó!!!! M’he apalancat posant les receptes a l’Index i ara em fa molta mandra posar-me al dia… Però ho haig fer ja, que com més tardi més em costarà posar-me al dia… M’ha anat molt bé el teu comentari, així m’he motivat a fer-ho ja. Aquest cap de setmana mateix ho faig. Ho prometo! 🙂

    Glòria, al principi sona estrany, però quan les tastes segur que t’agraden!

    Sandra, sí, gràcies a la vostra proposta vaig descobrir un munt de possibilitats amb les pizzes dolces, je je je… i encara m’han quedat noves idees per provar 😉

  4. Empescar-se una pizza dolça no ha de ser gens fàcil, però te n’has sortit fantàsticament! M’encanta la presentació i la trobo molt original!

    Petons!
    La Taula d’en Bernat

  5. Que bo Gemma, te una pinta ….!! de vegades, quan faig pizzes a casa, em reservo una miqueta de masa per fer els postres a base de pizza!!! i dels que més m’agraden es calzone de nutella amb una mica de mascarpone, quan ja está feta li fico per sobre oli i sal en escames i el contrast es molt potent!!!! petonets!!!

  6. Marina, totes dues propostes ens van agradar molt, t’animo a que provis les dues 😉

    Paula i Miquel, aquesta combinació d’ingredients és ben clàssica i té l’èxit assegurat. Per triomfar segur!

    Mesilda, Mònica i Anna, ja veieu que les pizzes dolces també existeixen, je je je… qui no posa dolçor a la vida és perquè no vol 😉

    Anna, quina idea més bona! Calzone amb nutella i mascarpone, tot calent i amb oli i sal… ha de quedar un contrast boníssim, m’ho apunto 😉

    Carme, doncs ja veus que l’Anna encara ens ha fet una nova proposta, i molt més bona, per cert!

  7. Mmmmm…..que bo Gemma! Ets un crac nosé pas d’on treus les idees però ets molt bona, jo m’estic introduint en el món blogaire…a veure si sóc capaç de ser constant com tu, perquè entre el poc temps i la mandra…jajaj!! Jo t’animo que ens vagis donant idees per això!!
    Una abraçada,

    Roser

  8. Aquestes porcions de mossegada son una temptació!, pizzes dolces… estàs fent una bona “cole”!. (acabo de publicar el que potser va ser el primer pastís que vaig “raptar” del teu bloc. Em fa molta il.lusió llegir tots els comentaris que m’escriuen i que ambé van per tú!)Una abraçada Gemma!

  9. Gemma això sí que és una pizza…..quina pinta que fa i mira que no sóc gaire amant de la mel, però amb la ricotta i el codonyat, ha de ser un vici.
    Guaaaaauuuuuu i quina presentació!!!
    Petonets!!!

  10. Felicitats!!, jo voldria fer-te dugues preguntes: La cuallada royal, ès pot fer servir igual que les fulles de gelatina neutra?…..,i a la nata muntada, per donar-li consistencia que si ha de posar?.., ja que encara que queda ben montada, no aguanta com la de la pastisseria.Gràcies

Respon a miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *