La Mona de Pasqua o un viatge de somni a Kalymnos

Data
25 d'abril de 2011
Creat per

Hi ha fets a la vida que marquen un abans i un després; precisament això és el que m’ha passat amb aquest viatge d’escalada a l’illa de Kalymnos. Avui tocaria fer un post amb les Mones de Pasqua, explicar que a casa ens agraden la de yema i la de sara, i ensenyar-vos les que ens menjarem avui a la Roureda amb tots els padrins i fillols ben cofois:

Però no puc. Tot just acabada d’arribar, els músculs adolorits i la pell dels dits rebregada em recorden els desploms descomunals i les xorreres sense fi de l’escalada a Kalymnos. Kalymnos m’ha marcat. Que voleu la recepta de la Mona? Sí, és clar, és el que toca. Però excuseu-me si només us poso un link i segueixo pensant en Kalymnos…

Tothom ja m’ho deia: l’escalada a Kalymnos és diferent! Hi ha vies desplomades que ressegueixen tot el sostre d’una cova, on gairebé es perd l’orientació i la noció de la verticalitat. Però màgicament, de tant en tant apareix una estalagmita salvadora que et permet fer un repòs, recuperar l’alè i baixar el ritme de les pulsacions, quan ja tenies el cor desbocat i els avantbraços a punt d’explotar…

I baixant de la via, quan toca el torn d’assegurar el company, et gires per contemplar el paisatge: una llum resplendent es reflexa en el mar de cristall i crea un contrallum preciós sobre l’illa veïna de Telendos… Pot haver-hi un entorn més bonic?

I encara més: després de la dura jornada d’escalada, cansats però satisfets, descobrim que la mestressa ens ha obsequiat amb una baklava casolana, que resulta deliciosa acompanyada d’un vi de resina mentre contemplem la posta de sol sobre la badia de Kalymnos…

Enteneu per què avui no parlo de Mones, oi?

Comparteix

69 comentaris a “La Mona de Pasqua o un viatge de somni a Kalymnos”

  1. Mare meva, quines fotos! Aquestes parets heu fet? No m’extranya que hagis tornat capgirada 🙂 Espero que la tornada a la realitat no es fassi gaire dura, segur que els bons records ajudaran!

  2. Entenem perfectament que avui les mones quedin a segon terme. Aquests paisatges idíl·lics i les emocions extremes ho justifiquen. Segur que ha estat una experiència inoblidable!

    Petons!
    La Taula d’en Bernat

  3. I tant que ho entenem! Quina passada Gemma. Jo mai he fet escalada i tot i que m’agradaria em fa una mica de respecte i no se si m’atreviré a intentar-ho! El que està clar és que mai m’atreviré a fer el que has fet tu, jeje!!
    Quina setmana santa més xula i quina baklava i quines mones més boniques!!

    Molts petonets!

  4. Les teves paraules desprenen la teva passió per l’escalada!. Es nota que heu gaudit al màxim cada moment, tot i les dures condicions. M’agradaria contemplar la badia de Kalymnos i les muntanyes també, però jo de lluny!.

  5. Anna, per sort, aquest cop he pogut fer les dues coses, escalar i menjar la Mona, je je je…
    Ara bé, si hagués de triar… em sembla que em quedaria amb Kalymnos 🙂

    Irene, la tornada a la realitat serà durísssssiiiiimmmmaaaa! Ja estic mirant el calendari de vacances d’estiu per poder tornar a Kalymnos, je je je… És com quan tu tornes d’una de les teves escapades d’esquí als peus del Materhorn 😉

    Sandra, per setmana Santa sempre intentem fer unes petites vacances… l’any passat vam estar a Eivissa i també ens ho vam passar molt bé. Clar que a Barcelona també t’ho pots passar molt bé, eh? 😉

    Margot, tens tota la raó, necessito escalar!!! No em puc imaginar un cap de setmana sense sortir a enfilar-me per alguna paret, je je je…

    Anna, ha estat una experiència inoblidable… Portava anys esperant l’oprtunitat de viatjar a Kalymnos, que per una cosa o altra sempre s’anava ajornant. Les Mones aquest any han estat menys protagonistes 🙂

    Mercè, acabar cada dia cansats però satisfets de les escalades realitzades no té preu… i amb una roca excel·lent i un paisatge tan bonic!

    Alba, l’escalada, com tot, només és voler-ho. Si t’agrada mai és tard per començar. Gaudir de l’aire lliure, els amics i les sensacions que et dóna l’escalada són la millor manera de carregar energies!

    CristinaT, aquestes vacances justifiquen totalment el “paron” del blog, oi? je je je… Però tot i el viatge, les Mones no podien faltar, que a casa ja les estaven esperant amb candeletes 🙂

    Maria Jose, precisament avui parlàvem d’això: les fotos del sostre de la cova no sabem com orientar-les, no tenen dalt ni baix… totament per marejar, je je je…

    JORDI!!!! Ets el Jordi H., oi?????? Quina il·u el teu comentari 🙂
    Abans que res: MOLTES GRÀCIES PER LES TEVES RECOMANACIONS!!!!
    He fet tantes vies com he pogut de les que em vas marcar: genials la Axium i la Dafni de Ghost Kitchen, impressionants la Paris i la Nestoras (encadenada al segon pegue, ueeee!!!!) de Iliada i brutal la DNA (encadenada a vista, ueeee!!!!) de Grande Grotta.
    Quin pànic ser al peu de la DNA, el cor s’accelera només de mirar la línia impressionant de la via!!!
    Dijous ja t’explicaré detalls :))) Per cert, jo entre la Mona i el viatge, també em quedo amb el viatge!!! 🙂

    Ester, ojalà tinguis raó i pugui tornar a Kalymnos ben aviat…

    Ribereña, vertigen i escalada són incompatibles, je je je… sort que sempre ens quedaran les Mones en comú 🙂

    Ana, avui després de degustar les Mones en família ja torno a estar més centrada, però encara tinc el cap a les parets i els paisatges de Kalymnos…

    Judit, gaudir és la paraula que descriu millor les sensacions que transmet l’escalada… Saps què crido sempre quan escalo? M’omplo d’aire els pulmons i crido tan fort com puc “m’encanta escalar!”, je je je…

    Glòria, després de tant temps ja sabeu que l’escalada és la meva gran passió, més fins i tot que la pastisseria… per això enteneu més bé que ningú què ha significat aquest viatge a kalymnos, tot i perdre’m la meva festa preferida de Sant Jordi 😉

    Isabel, tens tota la raó, sigui quina sigui l’afició de cadascú, el més important és gaudir-la al màxim, oi?

  6. te entiendo perfectamente tu post y la maravilla de experiencia y dura a veces que has vivido en la bahia Kalymnos.Y estos son los buenos momentos de la vida que hay que aprovechar.Espectaculares fotos y las Monas como siempre estupendas.
    miquel

  7. Que bé Gemma que hagis pogut assolir un dels teus somnis i anar a esclara a Kalymnos…no m’estranya que estiguis en un núvol…i mai millor dit!!! Quines fotos!!! Uffff…em fa vèrtic només de veure-les! 🙂 Felicitats!!! i felicitats per les mones que sempre et kden espectaculars!
    Petunets,
    Eva.

  8. Hola Gemma,
    I tant que ho entenem. Encara com has tingut ganes de fer una foto!! Les mones són precioses totes dues… però les fotos: Espectaculars. Mare meva, quina por només de veure-ho!!! Petonets i a continuar recordant aquests dies …

  9. així que has descobert el teu paradís somniat? me n’alegro, per a tot els esportistes hi ha llocs i objectius somiats i quan els aconsegueixes, no hi ha satisfacció igual. felicitats per l’objectiu aconseguit!

  10. Ostres Gemma!! i tant! això s’ha d’exlicar i compartir! quina meravella de paisatge!! ets una autèntica aventurera i quina sort, pk haver assolit aquest repte i poder disfrutar-lo no té preu!! Moltes moltes felicitats!!!
    Un petó enormee

  11. Hola Gemma, quina passada de fotos,tal com expliques el viatge es com si hi hagués anat…
    Les mones ,fantástiques.Aqui també hem fer escalada, pero de fer mones,jeje.
    Salutacions, de Gemma a Gemma

  12. Una mona preciosa y seguro que de pecado. Todavía no me atrevo con ellas :S
    Y la escalada ¡¡ :O !! Me he quedado muy sorprendida. Creo que sería incapaz de hacerlo…

    Besos.

  13. Miquel, tens tota la raó, a la vida s’han d’aprofitar al màxim aquests bons moments…

    Eva, aquest viatge a Kalymnos portava anys esperant-lo! Però per una cosa o altra sempre s’anava ajornant… però per fi aquest cop ha pogut ser 😉

    La cuina de l’Eri, les mones les havia de fer igualment, ja que a casa les esperen cada any, je je je… i ja que les tenia fetes, vaig pensar que una foto també se la mereixien, oi?

    Manel, per un escalador anar a Kalymnos deu ser com per a un ciclista fer el Tourmalet… o millor encara, participar al Tour de France! 😉

    Quima, contemplar la posta de sol sobre l’illa de Telendos mentre preníem un vinet a la terrassa era la millor recompensa per la dura jornada d’escalada!

    Starbase, ets un sol! 😉

    Roser, a mi també m’agraden les dues, així que en vaig menjar un tall de cada, je je je…

    Pollet i Ma Dolors, la combinació escalada i Mones sembla surrealista, però ja veieu que jo sóc una mica rara, je je je…

    Judit, a part del sant Jordi, escalar també em posa de bon humor!!!! 🙂

    Judith, m’encanta la tradició de regalar les Mones als fillols. De fet, totes les tradicions relacionades amb les festes i els dolços m’encanten!

    Ingrid, vist des de lluny pot semblar una aventura, però l’escalada és un esport molt segur, sobretot si es fa de forma correcta 😉

    Pol, que el Pere ja té els bitllets per l’estiu!!!

    Maia, la primera foto és de la Grande Grotta, la cova més famosa de tota l’illa… i encara impressiona més a la realitat! 🙂

    Gemma, he tornat amb les piles carregades a tope, però també se m’ha fet molt dur el retorn a la feina… ja estic esperant les properes vacances, je je je…

    Gemma, quantes Gemmes blocaires, je je je… l’escalada, sigui de la mena que sigui, m’agrada tota, fins i tot la de les Mones 😉

    Eva, davant un viatge així, la resta de coses passen a segon terme, oi?

    Teresa, un tall de cada mona és la millor recompensa que hi ha després d’un viatge com aquest, totalment d’acord!

    Mima, aquest cop no podia parlar de Mones, je je je…

    Margarida, acabo de veure la teva mona Russa, quina passada! No sé com t’atraveixes cada any amb una mona diferent…

    Silvia, estas monas de bizcocho no tienen nada de complicado, a ti te saldrían a la perfeccion! Son muy parecidas a una tarta san Marcos…

    Mònica i Marylou, moltes gràcies!

  14. wuauu! t’entenc! però jo seria incapaç de fer aquesta escalada! que maravella lloc i el dinar fue el remate!!! m’encanta que parlis d’aquesta experiecia!
    petonets i recuperat!

  15. Ho entenem, ho entenem… La teva passió per l’escalada competeix amb l’afició a la cuina amb un frec a frec on guanya qui guanya depenent de l’experiència viscuda,no?.Està clar que aquest viatge t’ha marcat, i nosaltres que ens alegrem!. Ja parlarem de mones quan vulguis!una abraçada.

  16. Per ací, quan algú està despistat, somiejant, pensant en altres coses, es diu que està pensant en la Mona de Pasqua… Vist el paisatge de Kalimnos, i intuït l’abast de l’experiència que heu viscut, queda clar que, agafats d’una pedra, o bevent el vinet amb aquella vista tan preciosa, hi pensàveu. Aquests viatges, intensos i aprofitats, fan més plena la vida. Per molts anys!

  17. Anna, amb els anys que fa que escric al blog, crec que he penjat les Mones 5 o 6 cops dferents, je je je… així que si aquest any no poso la recepta i parlo de Kalymnos, segur que no passarà res 😉

    Sion, segur que el Miquel, ex escalador, pot entendre perfectament la sensació que ens transmet l’escalada, sobretot si és amb una roca tan bona com la de Kalymnos!

    Ivana, ara ja estic recuperada del tot, però el dolor als músculs m’ha durat uns quant dies. Clar que diuen que “sarna con gusto no pica”, je je je…

    Joan M, quina casulitat, oi? Nosaltres a Kalymnos i vosaltres a Creta! Deuen ser illes força semblants a nivell de paisatge, tot i que Kalymnos no té les ruïnes de Creta. Vau tastar la baklava i el vi de resina?

    Mercè, sempre dic que sort que les meves aficions són compatibles… perquè si hagués de triar tindria un gran dilema, je je je… tot i que crec que al final final final, guanyaria l’escalada!

    M Àngels, han estat unes vacances i un viatge de somni!

    Queti, no coneixia pas aquesta expressió, aquí no la diem! Doncs en aquest cas, jo la puc dir de forma literal, je je je…
    Realment ha estat un viatge inoblidable, recordaré les vies d’escalada de Kalymnos tota la vida! I ja estem mirant quan hi podem tornar! 🙂

  18. Subscric el comentari de la Queti. Per cert, només de veure les fotos de l’escalada ja tremole. Coses del meu vertigen. Un post preciós, però. Salutacions

  19. A part del viatge que m’encanta però no em sento ni de bon tros valenta per fer rés similar, et vull comentar, et parlo de l’aventura de fer les mones: Com t’ho fas perquè l’amella de la mona de iema et quedi tant ben posada. A mi sempre em costa de posar l’ametlla pels costats.

  20. Gemma: Em pots contestar uns dubtes que t’he consultat al pastís Sacher, ja el vaig fer va quedar boníssim però m’agradaria millorar-lo. Bon cap de setmana

  21. Roser, et contesto aquí les dues coses:

    – La Mona: per enganxar l’ametlla has de cobrir les parets amb la mateixa yema. Després agafes amb la mà grapats d’ametlla i la vas apretant a tot el voltant. Ella sola ja s’enganxa amb la yema, queda així de ben posada tota sola. Com ho fas tu?
    – La Sacher: si vols utilitzar un motlle alt i tallar-lo en 3 pisos, jo no faria servir aquesta recepta de pa de pessic, ja que no porta llevat i no puja gaire. Agafaria una altra recepta que no portés ametlla, d’un pa de pessic de xocolata normal. Jo vaig fer servir dues planxes, com també vas fer tu.
    La trufa la poso sense muntar, amb aquesta proporció no crec pas que se’t muntés. Després de reposar 2 hores a la nevera, queda amb una textura perfecta per escampar.

    Espero haver-te ajudat! 🙂

  22. Hola Gemma, encara que una mica tard per part meva, fantàstiques les mones! A veure quan puc publicar jo la meva.
    Entenc que encara pensis en aquesta preciosa illa grega i en tot el que et fa sentir aquesta experiència.
    Molts petons.
    Belén

  23. Ohh, quin luxe! No m’estranya que no pensis en la Mona! Aquest any tampoc n’he fet, de Mona (sembla mentida que no n’hagi fet mai cap!); al final en faré una un diumenge qualsevol; ja m’empescaré alguna excusa…

  24. Gemma, m’has ajudat i molt. Per posar l’ametlla pels voltants faig igual que tu. Però no hi tinc tanta traça, no em queda tant ben posada. A més com que les mans et queden enganxoses i per mi és el més empipador de fer de les mones he pensat a veure si la Gemma té un secret màgic?
    En quant a la Sacher moltes gràcies per als teus consells, els aplicaré.

  25. Nos ha gustado mucho tus sensaciones de la escalada en Kalymnos, y nos alegra ver que has disfrutado de los lindo, debe de ser una zona maravillosa para escalar.

    Nos has recordado, en parte (salvando las diferencias), a cuando escalábamos en el Peñón de Ifach, y era un placer detenerse y mirar el mar desde esa altura.

    Disfruta de estos viajes y de esas escaladas, y cuantanoslo a los que algún día escalamos, y nos cautivó para siempre…. Las monas tenían que estar deliciosas, pero tu historia de la escalada, es magnífica ¿para cuando la próxima?

    Besotes

    Ana y Víctor.

  26. Silvia, quant temps! A veure si per fi coincidim a la classe del David Lienas, eh? 😉

    Ana y Víctor, no he estado nunca en el Peñón de Ifach, pero he visto fotos preciosas del sitio y seguramente el paisaje del mar es parecido a Kalymnos. Me encantaria visitar algun día el Peñón 😉 El próximo viaje ya será en verano, hay que esperar las vacaciones de agosto, je je je…

    Jordi, ups, t’he confos pel Jordi del búlder, je je je… Ja m’estranyava que el Jordi del gimnàs deixés un comentari aquí… no deu ni saber que tinc un blog de cuina! 🙂
    El Madteam sou una gran família!
    Suposo que deus ser escalador, oi? Has estat a Kalmnos?

  27. Que be Gemma! No m’habia fixat que has anat a Kalymnos!! I escalant! Jo abans feia escalada (pero a Kalymnos no :P). Espero que t’hagi agradat (de lo que llegeixo sembla que si). La retsina es un vi “especial” i diferent, i el baklavas segur que recompensa les calories gastades!!
    Una abraçada!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *