Clafoutís amb cireres de Caldes

Data
11 de maig de 2011
Creat per

Dissabte passat vam anar a collir cireres a Caldes. Aprofitant la gran quantitat que en vam collir, he fet aquesta clafoutís, un clàssic i deliciós pastís francès que té l’èxit assegurat:

Cada any esperem amb candeletes la cita per anar a collir cireres de Caldes. És una cita que no es pot planificar amb temps, ja que depèn de la maduració de les cireres. El ritual sempre és el mateix: rebo una trucada de la Salut que em diu “demà anem a Caldes a collir cireres, t’apuntes?” Així, sense avisar, totalment imprevist i improvisat.

Per sort, tenia lliure la tarda del dissabte i sortint de l’Espaisucre, cap a Caldes falta gent! Qualsevol es perd l’oportunitat de gaudir d’unes cireres excel·lents acabades de collir, oi?

Segurament tothom ha tastat una clafoutís. Barreja de crep, de flam i de púding, cuita al punt té una cremositat sensacional. Llàstima que no tenia gelat de vainilla, que si no… amb una bola de gelat encara hauria estat més bona! I no sé què ho deu fer però, no trobeu que quan cuineu amb productes propis els plats us surten més bons?

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 300g de cireres sense pinyol
• 50g de sucre

• 300ml de llet
• 3 ous
• 60g de sucre
• 25g de farina
• 1 pessic de sal
• ½ culleradeta de vainilla en pols
• Sucre en pols per decorar

Preparació:

Tallar les cireres per la meitat i macerar-les amb el sucre durant mitja hora.
Triturar la resta d’ingredients amb el túrmix procurant no incorporar gens d’aire.
Abocar la barreja en motlles individuals fins a una alçada d’1cm. Repartir les cireres cap per avall per tots els motlles.
Coure les clafoutís al forn 20 minuts a 160º. Treure del forn i deixar refredar.
Servir a temperatura ambient espolsades amb sucre en pols.

Bon profit!

Comparteix

53 comentaris a “Clafoutís amb cireres de Caldes”

  1. Com sempre Gemma, genial! Fa una cara boníssima! I tens tota la raó, amb productes de casa, tot és molt més bo. I què t’he de dir jo, que tenim Caldes a tocar? 🙂

  2. Ja veig que això d’enfilar-te t’agrada molt!!!!!!!!
    I tant, no hi ha res com les coses naturals, donen un gust molt diferent, de fet crec que el secret és que li donen gust que hi ha vegades que no saps ni que et menges.

  3. Boníssima, Gemma! com sempre… Recomano a tothom que la faci! la clafoutis és ideal per anar donant sortida a qualsevol fruita de temporada, cireres, préssecs, albercocs, nespres… nyam!

  4. Probé el clafoutis hace un tiempo y me gustó mucho. Y desde ya que todo es más rico con la cosecha propia. Tengo un cerezo de dos años y este verano que pasó ya dio 60 cerezas! Realmente par mí es muy emocionante todo lo que gira alrededor de la huerta.
    Cariños

  5. Vaja! Doncs jo no n’he provat mai cap, de clafoutís… Ara me’n moro de ganes, és clar!!! jaja Totalment d’acord que quan el producte és propi el plat queda més bo, suposo que és psicològic però el plaer es multiplica!! 🙂

    Molts petons Gemma!

  6. que bones estan les cireres, tan esperades en aquesta epoca de l’any!!! aquesta recepta sembla molt senzilla, suau i bastant sana..!! m’agrada! hauré de provar això dels clafoutís..jiji Un peto

  7. Aquesta Salut és “la meva”, veritat? A la foto m’ho sembla però no n’acabo d’estar segura…
    La cafloutí té una pinta espectacular. Jo amb cireres no l’he fet mai, però si tingués accés directe a un cirerer, segur que aquesta és una de les primeres receptes que faria 🙂

  8. Gemma, què bé has utilitzat aquestes cireres tan boniques i bones, segur!! La clafoutis es veu molt bona. Quina sort comtar amb cireres acabades de collir!

    Molts petonets!

  9. Aquesta segur que me la copio! Té una pinta exquisida i amb aquestes cireres acabades de collir deuria ser un autèntic goig.
    Recordo haver anat amb els meus avis a collir cireres quan era més petita i més d’una vegada m’haurien fet mal si els més grans no m’aguessin dit prou. Segur que vau passar una tarda rodona a més d’improvisada!

    Petons!
    La Taula d’en Bernat

  10. Yo tengo un cerezo en un pueblecito de León y les acaba de caer prácticamente la flor y ahora empieza a apuntar el fruto. Hasta finales de julio o principios de agosto, no se dan. ¡Qué suerte disfrutar en este momento de esta maravilla de fruto! y qué delicia de clafoutis. Me encanta esta tarta te ha quedado fantástica.

    Un besín.

  11. Que be Gemma.A mi també m’agrada anar a collir cireres o el que es presente.
    Mentres vas collin vas menjant,i si després fas unes postres tan bones com este…que mes pots demanar!
    L’individual queda preciós.
    Besets

  12. L’any passat em quedí amb ganes de fer-ne, després del post que en va fer Francesc. Enguany (quan estiguen a un preu raonable), amb el format xicotet, no se m’escapa.
    Quin goig, collir la fruita de l’arbre! I tant, que està més saborosa! De Km 0!
    Besos

  13. Avui he vist que ja hi havia cireres al mercat, i ara em trobo la teva clafoutis! Ja som al temps de les cireres, que bonic! Nosaltres ens hem d’esperar encara unes dues setmanes per anar a collir-ne al tros dels meus tiets a La Fatarella. Ptons!

  14. Collir cireres és fantàstic, sobretot si t’agrada enfilar-te com a mi, je je je…
    I com dieu alguns, vas collint i vas menjant, és un vici! Vam acabar la tarda amb la panxa ben plena de cireres, casi per fer-nos mal 🙂
    Algú de la colla mentre collíem cireres va explicar que hi ha una frase popular que diu “mentre culls cireres has de cantar!” Així no hi ha ningú que mengi cireres i totes van a parar al cistell 😉

    La clafoutís és un pastís boníssim ideal per aprofitar excedents de fruita. I el de cireres és un clàssic entre clàssics, us animo a que el proveu. I és veritat que en format individual queda molt més ben presentat 😉 I una bona alternativa al cóc 😉

    La ventatge de les cireres és que la temporada és força llarga, ara tot just comencen les primeres i se’n pot trobar fins el juliol.. quina sort, perquè m’encanten 🙂

    Irene, sí, és la TEVA Salut, je je je… 😉

  15. Doncs jo no n’he tastat mai cap, de clafoutis. Però em sembla que aviat ho solucionaré 😉

    Em sembla molt bona idea, això de cantar mentre culls per no acabar amb la planxa més plena que el cistell 😀

  16. Gemma!! 🙂
    No sé perquè no es veu el teu comentari al blog i no t’he pogut contestar, però em va avisar per correu! Doncs al Dos Torres va anar així: ens van portar l’amanida sense recuit, jo al principi ni m’hi vaig fixar, i els cambrers tampoc se’n van adonar. Al cap d’una estona vaig preguntar a una cambrera: “Però aquesta amanida no era de recuit?”, i em va contestar que ho anava a consultar a la cuina. Finalment em van portar dos trossos de recuit en un plat apart, però jo gairebé m’havia acabat la resta d’amanida…
    És una pena perquè aquest restaurant té algunes coses excel·lents. Però bé, és el risc que corres quan surts de la cuina de casa, no? 😉

  17. Gemma como se nota que eres escaladora siempre subir subir.Me gusta este clafoutis que has echo y como dice Pol tendremos que probar con cireras o con lo que tengamos
    peto
    miquel

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *