Carquinyolis de pipes garapinyades

Data
21 de novembre de 2011
Creat per

Els Amics de les Arts estan en plena gravació del nou disc Espècies per Catalogar. Han passat un parell de setmanes a un estudi de Girona gravant les bases dels temes i em va fer il·lusió preparar-los un detallet per picar durant el descans entre cançó i cançó:

Sembla ser que la gravació va a bon ritme i els temes estan quedant molt i molt bé. D’altra banda, com ja ens tenen acostumats, cada dia ens trobem amb alguna sorpresa al seu blog que ens alegra el dia, des de notícies sobre la nova gira o el llançament del disc fins a vídeos carregats de bon humor (no us perdeu el microsingle del Pol al minut 1:30, je je je…).


Aquests carquinyolis són molt originals. Sense perdre l’essència d’aquest dolç tan típic català, mossegar el carquinyoli i descobrir el gust de pipes resulta sorprenent, tot un joc al paladar. Vaig pensar que els Amics, que tenen aquest caràcter tan nostrat però amb un punt irònic i subversiu, sabrien apreciar com es mereixen aquests carquinyolis tunejats.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 100g de pipes garapinyades
• 175g de farina
• 100g de sucre
• 1 ou
• Ratlladura de ½ taronja
• 1 culleradeta de llevat en pols
• 1 rajolí d’anís

Preparació:

Batre l’ou amb el sucre i la ratlladura de taronja. Incorporar la farina amb el llevat i barrejar-ho bé. Afegir les pipes, l’anís i barrejar.
Amb la massa fer dues barres llargues i coure-ho al forn a 180º uns 20 minuts. Treure la plata del forn, tallar els carquinyols al biaix i posar-los estesos sobre la safata del forn. Coure’ls uns 5 minuts més fins que s’assequin i agafin color.

Bon profit!

Comparteix

44 comentaris a “Carquinyolis de pipes garapinyades”

  1. Quins carquinyolis més originals! Mai m’he atrevit a fer-los! Tinc la sensació de que no em sortiràn bé.. Potser m’animo amb la teva recepta! I per cert, Felicitats pel teu aniversari (endarrerides!) 🙂

  2. Pipes garrapinyades? No sabia que també se’n feien! Quin dia de descobriments: avui he descobert que es pot fer una crema pastissera amb moscatell en lloc de llet. No hi confiava gaire, però el resultat ha estat sorprenent! Es nota una mica l’alcohol, òbviament, però queda una crema molt suau i dolceta.

    I per boníssim, el microsingle del Pol! jejeje Esperem que als concerts el deixin tocar una mica més!!

  3. El video es divertit, se’ls veu molt naturals. Els carquinyolis segur que els van agradar, almenys a mi m’agrada aquesta textura cruixent i les pipes li deuen quedar molt bé.
    Una abraçada

  4. Nena, que ets intima dels amics de les arts??!! quina sort!!! que m’encanteeeeeeeeeeeeeeeeennn!!!!!! aixi m’agrada que els alimentis bé!! m’encanta aquesta versió dels carquinyolis, segur que milloren dels orginals!! petons

  5. Què bé que cuides als amics de les arts, no es poden queixar gens!! Si tornen de gira a Sentmenat els pots donar uns quants carquinyolis d’aquests per mi? jeje!! Han de ser boníssims i es veuen ben otrradets, com a mi m’agraden!!

    Petonets!

    P.D.: quan arribi a casa miro el mini single del Pol! 🙂 (per cert, volíem anar amb l’Arnau a Ca l’Estruch a escoltar-lo, però finalment no va ser possible. A veure si a la propera el puc escoltar en directe!)

  6. No t’ho havia comentat mai, però sóc molt fan d’Els Amics de les Arts!! 😀 😀 Tu alimenta’ls bé perquè continuïn fent cançons tan bones! jeje Trobo genial la comparació amb aquests carquinyolis, que per cert tenen una pinta boníiiissima!!

    Un petó guapaa! 😀

  7. Gemma, una de les teues virtuts és la de fer que totes aquestes exquisideses semblen fàcils de fer. Una altra, l’originalitat amb què transformes un dolç de sempre en quelcom de novedós. En prenc nota.
    Besets

  8. Oh! Com m’agrada aquesta recepta, Gemma! Tinc debilitat pels garapinyats… i pels carquinyolis! L’enhorabona al Pau! jo el vaig veure al concert de la UES i ja tinc el seu disc Passeu, passeu… m’agrada molt posar-lo quan sóc a casa. Petonet!

  9. Moltes gràcies pels vostres comentaris!
    Ja veieu que fer carquinyolis és molt senzill, i si no teniu pipes garapinyades, els podeu provar amb pipes normals o, evidentment, amb les ametlles clàssiques de sempre. Proveu-los! Amb fetucs també queden molt bons 😉

    Selene, quan temps sense passar per aquí! Pots fer crema del que vulguis, amb suc de llimona, amb llet d’ametlla, amb moscatell… només es tracta de fer anar la imaginació. I he tastat un sèsam garapinyat i un coco garapinyats que estaven boníssims, ja veus quines coses més rares 🙂

    Els Amics de les Arts estan treballant a tope, així que un detallet de tant en tant sempre els ve de gust. I a veure si així aconsegueixo que vinguin a Sabadell durant la gira, que l’any passat no van fer cap concert aquí, je je je…

    Alba, en Pol segueix tocant els temes seus, segur que tindràs més ocasions per anar-lo a escoltar 😉

    Marina, de veritat estaves al concert de la UES???? Ostres, no ho sabia, quina il·lu! 🙂

  10. Hola, Gemma.
    He estat buscant els polvorons en el teu bloc, però no n’hi he vist… o no els he trobat, no ho sé.
    En tot cas, algun dia, ara que s’acosta Nadal, podries posar una recepta de les “bones”? (ja sé que per internet n’hi ha moltes, però jo em fio del teu criteri)
    Gràcies!

Respon a Anna Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *