Llet fregida

Data
24 de novembre de 2011
Creat per

Blogs contra la fam és una iniciativa nascuda a Facebook per tal de promoure el Gran Recapte d’Aliments que durà a terme el Banc dels Aliments de Catalunya els dies 25 i 26 de novembre de 2011. Tots els blogs adherits avui publiquem una recepta amb els ingredients bàsics que es recullen. La meva proposta és aquesta senzilla i humil llet fregida, que porta aliments tan bàsics com la llet, la farina, el sucre i l’oli:

La llet fregida són unes postres tradicionals molt antigues i molt barates. De receptes n’hi ha moltíssimes, com passa amb les postres tradicionals casolanes, cada família té la seva pròpia recepta: algunes porten ou, algunes canvien part de llet per nata, algunes afegeixen mantega al final, algunes només porten farina, d’altres barregen farina i Maizena… Imagino que anava en funció de l’economia familiar del moment. Sigui com sigui, totes tenen en comú que es fregeixen a daus i s’arrebossen amb sucre i canyella.

Feia temps que volia preparar llet fregida que, com que no és típica de Catalunya, no n’havia fet mai. Salvant les distàncies, l’elaboració l’he trobat molt semblant a la nostra crema de Sant Josep… Avui he tingut l’excusa perfecta per provar-la!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 500ml de llet
• 50g de sucre
• 50g de Maizena
• 1 pell de llimona
• 1 branca de canyella
• Farina
• 1 ou
• Sucre
• Canyella en pols
• Oli

Preparació:

Escalfar la llet (reservant una part) amb la pell de llimona i la canyella. Quan arrenqui el bull, treure del foc i deixar infusionar una estona. Colar i reservar.
A part, barrejar el sucre i la Maizena. Abocar la llet freda reservada i barrejar bé fins que no quedin grumolls.
Abocar la barreja dins la llet infusionada i tornar-ho a posar al foc remenant sense parar per tal que no s’enganxi ni faci grumolls. Quan arrenqui el bull i s’espesseixi, abocar sobre una safata d’uns 2cm d’alçada. Deixar refredar sense tapar.
Tallar petites porcions, arrebossar-les amb farina i ou i fregir-les. Encara calentes, arrebossar-les amb sucre i canyella. Servir.

Bon profit!

Comparteix

46 comentaris a “Llet fregida”

  1. Aquesta recepta em porta molts records de petita, quan en mils dels viatges que realitzavem pel nord d’Espanya sempre demanava llet fregida de postres. En canvi a casa mai l’he preparada, sóc una negada!

  2. La primera vegada que la vaig provar la va fer l’oncle del meu xicot que li encanta la cuina, i em va sorprendre molt. L’he fet a casa un parell de vegades i no decepciona mai. Molt bona recepta.
    Una abraçada

  3. La llet fregida (se’m fa estrany i tot sentir-ho dir en català 🙂 ) és boníssima. Em porta records de la Catedral de Burgos, que és preciosa. M’he d’animar a preparar-ne un dia!

  4. Qué boniques t’han quedat. Si voleu recuperar el patrimoni culinari, a casa les fèiem molt antigament, i encare en sabem, amb crema, com deies, tú. Us deixo la recepta.
    Croquetes de crema:
    -4 cullerades grosses farina,200 gr.sucre,600 ml.llet,3 rovells ous,les clares per arrebossar,oli,sal,canyella,pell llimona.
    En receptes antigues veig que potser tot es feia molt dolç, i remarcar la crema amb farina…
    Us animeu!
    Montse

  5. No sabía que esto era la leche frita, me lo imaginaba distinto. Me imagino que es de esos postres que uno quiere volver a repetir para hacerlo propio. Me llevo tu receta, y me la imagino también de mil maneras distintas.
    Cariños

  6. Jo tampoc n’he fet mai i ara m’han entrat ganes! què bonic ho presentes sempre tot, sigui un pastís o uns daus de llet fregida!! 🙂

    Una iniciativa fantàstica. A mi se m’ha passat. Potser ho tinc a FB però no m’hi vaig fixar!

    Molts petonets!

  7. Ester, ostres, doncs mira que fa gust de llet! Però clar, la textura no té res a veure 😉

    L’hora del tupper, és típic de molts llocs d’Espanya, però aquí no… per això suposo no n’hem tastat mai.

    Eri, a mi em passava el mateix i aquesta ocasió m’ha semblat ideal per provar de fer-la. Ja veus que no té cap secret!

    Helena, crec que és típic de tot el nord d’Espanya, oi? Allà tenen molta llet… Doncs ja veus que fer-la a casa és ben senzill.

    Starbase, d’això es tractava 🙂
    La iniciativa està tenint un èxit tremendo, felicitats!!!!!!!!!!!!

    Cris, jo no l’havia tastat mai i també ens ha agradat molt. El contrast de textures, cruixent de fora i suau de dins queda deliciós.

    Mònica, doncs n’hauràs de tornar a fer 🙂

    Programa quins Fogons, crec que és de les postres més barates que es poden fer a casa, oi?

    Belen, ha estat una iniciativa molt bonica, per repetir cada any!

    Eva, et prometo que no l’havia tastat mai! A casa som més de crema catalana, je je je… Però a partir d’ara estic segura que en repetirem més d’un cop 😉

  8. Eva, cada casa té la seva pròpia recepta, però totes són igual de bones.

    Ribereña, doncs ja veus que fer-ne a casa no té cap secret. Potser fa mandra fregir, però es va molt ràpid 😉

    Rosa Maria, vaig estar dubtant si posar el títol en castellà, a mi també se’m fa estrany dir-ho en català, je je je… I la catedral de Burgos és preciosa!

    Montse, posar rovell a la crema ha d’enriquir molt el plat, per un dia de festa! Imagino que els ingredients anaven en funció de l’economia familiar del moment 😉

    Alfons, és una iniciativa per repetir cada any, oi?

    Gemma, jo havia vist fotos i receptes, però tampoc l’havia tastat mai. Prova-la que segur que us agradarà!

    Erika, son unos postres muy antiguos españoles. En cataluña tampoco se hace. Si pruebas la recepta ya verás como os encantará 😉

    Judith, doncs ja tens la recepta per provar-la a casa, ara ja no tens cap excusa!

    Alba, segur que encara hi ets a temps, el banc dels Aliments recull menjar tot divendres i dissabte.

    Sandra, jo també feia anys que la tenia a pendents per provar. Una cosa més que puc tatxar de la llista, je je je…

    Clara, dels 500ml és suficient que en reservis 100ml, només és per dissoldre la Maizena, que es dissol millor amb la llet freda (a la calenta pot fer grumolls). Prova-la que queda molt bona!

  9. Jo la vaig tastar feta per una veïna andalusa…De cert sé que són unes postres de poble, que es feien abans, a l´igual que las torrijas.A mi em va agradar moltíssim…Respecte a la iniciativa m´ho van comentar en la trobada però ho he trobat una mica just….De fet jo ja col.laboro aquest dos dies amb la recapta al centre cívic….Tinc la consciència ben tranquil.la.

  10. Jo també ho havia pensat! Això i l’arròs amb llet són dues coses que m’encanten i que no faig mai! De fet, la llet fregida no l’he fet mai encara. Em dones l’excusa perfecta! t’ha quedat genial i amb dauets així remodernitzes la recepta! mmmmmm a aquestes hores i post classe de la Mireia Carbó se’m fa la boca aigua i em moro de gana!

  11. Jo també ho havia pensat! Això i l’arròs amb llet són dues coses que m’encanten i que no faig mai! De fet, la llet fregida no l’he fet mai encara. Em dones l’excusa perfecta! t’ha quedat genial i amb dauets així remodernitzes la recepta! mmmmmm a aquestes hores i post classe de la Mireia Carbó se’m fa la boca aigua i em moro de gana!!

  12. Molt bé, Gemma! Aquesta iniciativa està tenint molt d’èxit, i esperem que demà i demà passat molta gent fagi els seus donatius (nosaltres també, eh? que amb penjar la recepta no en tenim prou…)
    No havia sentit a parlar mai de la llet fregida! Ves tu! La tindré en compte!

  13. mira que n’he sentit a parlar vegades, de la leche frita, com de la leche merengada, i no l’he tastat mai. i estic segur que m’agradaria. aquesta campanya m’ha fet fer grans descobriments, i estic segur que a tothom li ha passat igual.

  14. Cristina, tens raó que l’ajuda important comença avui!
    Les torrijas són unes altres postres tradicionals que també tinc pendents de fer 🙂

    Gràcies Miquel!

    Anna, té un gustet fregit i de canyella i llimona molt bo. El contrast de textures és fantàstic!

    Mesilda, doncs ara que t’he fet memòria, hauràs d eposar-hi remei, je je je…

    Dolça i Pol, és una iniciativa fantàstica, ara falta que la gent s’animi a fer donatius. I la llet fregida demostra que amb alimnets humils també es poden fer coses extraordinàries!

    Estefania, l’arròs amb llet és una de les altres idees bones per aportar! La classe amb la Mireia va ser genial!!!! Avui mateix vaig a comprar els ingredients per fer les postres 😉

    Gemma, de veritat no la coneixies? Jo havia vist fotos i receptes, però no l’havia tastada mai… Ha sigut l’excusa perfecta 😉

    Maria Dolores, tens la recepta d’aquesta amiga? Com la fa?

    Manel, crec que les llenties i els macarrons han guanyat de llarg, no trobes?

  15. La leche frita me llega con recuerdos entrañables de mi infancia. Mi abuela la preparaba como nadie y mi madre también la hacía. Era un postre muy habitual en la casa y en cambio yo creo recordar que la hice un par de veces en mi vida. Te felicito por la elección de este postre tan tradicional, y con resultados tan exquisitos.

    Un besín.

  16. Hola Gemma, guapa tu

    doncs la veritat que si que es molt antiga i coneguda fora d´Espanya, recordo que varem estar a Austria, i en un restaurant en varem menjar , ens va explicar el cambre que era el postres preferits del marit de la Sissi …

    mil petonets Susanna

  17. La llet fregida és boníssima; els grumolls són “la pega”, però amb ells i tot és fantàstica. Per qui no pugui prendre sucre, amb edulcorant en pols funciona igual de bé – no sempre és així – 🙂

  18. Molt bona pensada! Una recepta molt senzilla que es pot preparar amb ingredients ben bàsics. No he pogut participar en la campanya virtualment però sí a través de l’escola on treballo…

    Petonets!
    Anna

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *