Bescuit glacé de recuit de drap, vainilla de Tahití i salsa de xocolata a la pedra

Data
26 d'abril de 2012
Creat per

Després de saltar-me la cita del març, retorno a la meva tradició de publicar cada mes una recepta de la revista CUINA. En aquest cas m’he decidit per unes postres ben vistoses i elegants:

Aquest mes d’abril m’ha costat escollir la recepta: amb el gran reportatge sobre la xocolata i les delicioses postres amb roses d’en Jordi Roca, una aficionada a la pastisseria com jo s’ha posat les botes, je je je… Però en canvi, al final m’he decidit per una recepta de l’interessant reportatge sobre els ous, que n’explica amb detall les característiques i demostra com un producte tan humil es pot convertir en un plat exquisit de luxe.

Les receptes del reportatge són del xef Pep Nogué i sols pels títols ja val la pena fer-les: ous ferrats trufats amb lletons de vedella, ous escumats amb garoines, salsa holandesa i botifarra, ous de guatlla al plat amb entrebancs i biscuit glacé de recuit de drap, vainilla de Tahití i salsa de xocolata a la pedra (en el meu cas, la vainilla Vahiné, je je je…).

Llegint la recepta no m’ha quedat gaire clar si en Pep proposa servir les postres congelades. Pel títol sembla que sí, però llegint el pas a pas no ho sé… Nosaltres n’hem menjat de les dues maneres i totes dues ens han encantat. Això sí, l’he servit mig congelat, com si fos un semifred. El contrast amb la salsa calenta era boníssim! La textura és perfecta, un entremig de flam i gelat, i el gust del recuit i la vainilla són sensacionals.

Aquí teniu la recepta:

Bon profit!

Comparteix

48 comentaris a “Bescuit glacé de recuit de drap, vainilla de Tahití i salsa de xocolata a la pedra”

  1. Perfecte Gemma! Intentaré portar a terme aquest repte. Ni que sigui perquè el terme “recuit de drap” sempre em deixa fascinada… i el de Fonteta (Baix Empordà) és dels millors que he provat i a prop de la meva segona casa… he he. Per cert, finalment no vaig preguntar-te què havies decidit abans del dia 27! Petonet

  2. Que bo!! jo també el tinc pendent de fer, m’encanten les postres fredes amb contrast de xocolata calenta. Hem coincidit amb el recuit! ^^ Ara estic per aquí xafardejant pastissos dels teus, a veure si m’inspiro pel d’aniversari… 🙂 petons!

  3. Vaig una mica atrassada de mirar revistes, pel que encara no havia vist aquesta recepta del cuines, però sent un biscuit, que m’agrada molt i amb recuit de drap, que m’encanta, això ha de ser la bomba!!!!

    Petonets

  4. Ummmm Quina pinta més IN
    Sembla estar bonississim !!!
    La vainilla de Tahití on la compres? Havia sentit a parlar de la de Madagascar.
    Jo que sóc cuinera d’estar per casa la compro al súper. Però com que m’agrada el sabor vull comprar-ne de bona per fer gelat :O)

  5. Wow! Sembla ben bé fet per una professional!! (que no vol dir que no ho siguis, eh??) 😉 Semicongelat com tu dius i amb la xocolata calenta ha d’estar boníssim. La provarem de preparar (i dic que ho provarem perquè ja saps que a Igualada és difícil trobar segons què i el recuit de drap d’ovella ripollesa….no sé pas se m’en sortiré…)
    Petons!

  6. Una objecció al post (estupendíssim, com sempre): tu ja no ets una aficionada a la pastisseria, sinó una veritable experta que podria obrir local on fora (i se’t plouria de gent).
    Besos

  7. Per una vegada a la vida, i sense que serveixi de precedent (i sobretot sense que ho sàpiga en Jordi) em saltaré els consells d’en Pep i les menjaré sense congelar. Crec que l’excés de fred li ha de restar gust, i mira que ha de ser bo!!!!
    petonets

  8. Roser i Ester, tan la presentació com el gust són sensacinoals, realment postres de restaurant. Les receptes del Pep Nogué tenen l’èxit assegurat!

    Sandra, què tal el concert????? El Pol m’ha dit que va anar molt bé! Jo hi vaig avui, quins nervis, je je je…

    Marina, quin repte? Jo faig una recepta cada mes perquè vull… 🙂
    I pel tema que dius… al final he pagat la matrícula, així puc ajornar la decisió fins el juny. Si no faig el curs perdo una part de la matrícula, però de moment m’asseguro la plaça. No sé pas què fer 🙁 Algun consell? 🙂

    Lídia, jo faig el mateix: si hi ha postres bones em guardo una mica de gana pel final, je je je…

    Maria, havia sentit a parlar d’aquest nou local d’en Jordi Roca, però no sabia que ja l’havien inaugurat. Haurem d’anar a Girona per tastar els gelats, oi? 🙂

    Bet, és que m’encanta el recuit!
    Quin pastís vas fer al final? Ja tinc ganes de veure’l al blog 😉

    ANNABDN, boníssim!

    Anna, doncs t’has perdut una pila de receptes interessants. El mes de març també tenia bones receptes de postres, llàstima que amb la Setmana Santa no vaig poder fer-ne cap.

    Mima, jo també he fet servir la vainilla del super de la marca Vahine (ja ho he posat al post). La de Tahití és super cara i costa de trobar a nivell casolà.

  9. Ribereña i Alfons, us animo a que el feu, de veritat que és ben fàcil i triomfareu segur!

    Dolça, a mi també 😉

    Laura, quines postres vau fer? Ara ens has deixat ben intrigats, je je je…

    Cris, a mi personalment em va agradar més sense congelar, però en canvi al Pol li va agradar més semifred…

    Eva, si no trobes recuit de drap, pots fer servir perfectament mató i ja veuràs que et quedarà igal de bo 😉

    Judith i Rosa Maria, m’alegro que us agradi. Us recomano moltíssim que el proveu perquè és absolutament deliciós.

    Margarida, suposo que d’aquí li ve el nom, recorda el típic gelat bescuit de vainilla amb la salsa calenta per sobre 😉

    Erika, Silvia y Dolores, en casa nos encantó, nos lo comimos en solo un día je je je… Os animo a que lo probéis 😉

  10. Mesilda, encara més bo que bonic! 😉

    QuetiB, el teu comentari és exagerat, je je je… diguem que són una aficionada a la pastisseria amb moooooooolta afició! Je je je…

    La Cocina de Trini Altea, benvinguda al blog, m’alegro que t’agradi.

    Silvia, les receptes de roses d’en Jordi Roca també em van temptar molt, pero al final vaig triar aquesta perquè era mes senzilla i més del gust de casa.

    Clara, el dit i la cullera! La veritat és que la combinació del mató amb la xocolata resulta irresistible.

    Mònica, llàstima que no en va sobrar ni un, je je je…

    El taller de cuina, la veritat és que a la recepta no queda gaire clar com s’ha de servir. Jo també el prefereixo sense congelar, es noten més els gustos.

    Nani, m’alegro que t’agradi!

    Pol, va ser bo, oi? 😉

    ANABDN, moltes gràcies per contestar, ara mateix vaig a mirar la web.

  11. T’ha quedat PERFECTE!!!! segur que sabor és únic, però l’aspecte és inmillorable. Enhorabona per que dona gust mirar-lo…. Petons

  12. Surfzone, això té fàcil solució: comprar els ingredients, una estoneta a la cuina, i a gaudir del millor berenar del món! Je je je…

    Eva, estic segura que amb mató et quedarà igual de bo. Si el fas ja m’ho diràs 😉

    Belén i la Cuina de l’Eri, és d’aqueles receptes senzilles que et fan quedar la mar de bé, tenen l’èxit assegurat!

    Miquel i Dulceshoras, val la pena posar-lo als pendents. És veritat que la vainilla i la xocolata són els gustos més clàssics… no fallen mai 😉

    Susanna i Marina, m’alegro que us agradi, us recomano fer-lo!

    Gemma i CristinaT, gràcies pel comentari. Proveu-lo!!

Respon a Eva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *