Casadinas de Sardenya

Data
25 de maig de 2012
Creat per

Divendres passat vam anar al taller de l’Espai Consum del Bonpreu, a una de les sessions que aquest mes en Pep Nogué està dedicant a la cuina de les Osterie italianes. Entre les receptes que vam aprendre hi havia aquest pastís de formatge sensacional:

Cada divendres en Pep el dedica a una zona d’Itàlia diferent. A nosaltres ens va tocar les illes de Sicília, Sardenya i Còrcega, cosa que em van encantar ja que he estat a totes i a totes hi he menjat divinament (i escalat també, je je je…). Cuina bàsica i senzilla però amb ingredients excel·lents i molt mediterranis, que tot i ser propers és força diferent a la nostra. En aquesta ocasió en Pep va preparar una pasta a la norma de Sicília, un estofat de cabrit de Còrcega i la casadina de Sardenya.


En Pep va adaptar la recepta d’aquest pastís de formatge, ja que els formatges italians són difícils de trobar: va canviar la ricotta dolça per un mató de vaca i el pecorino sard per un parmesà ratllat. A més, la base original no és ben bé una pasta brisa i el farcit porta també una mica de sèmola fina. És molt important servir-lo tebi, a nosaltres ens va recordar els pastissos que vam tastar aquest Nadal a Sicília, amb la ricotta ben present a totes les postres. A més, el puntet que li donen el safrà, els cítrics i el parmesà, aromàtic i un punt salat, el fan absolutament original i sensacional. Si us agraden els pastissos de formatge de veritat, aquest us encantarà!

Aprofito també per posar-vos quatre fotos de l’últim Compro i Cuino al Mercat de Manlleu, que va fer en Pep Nogué fa dues setmanes. En aquesta ocasió estava dedicat als aperitius, ideal ara que comença el temps de gaudir de les terrasses. Va preparar 7 platillos excepcionals molt variats: uns blinis de patata i salmó amb germinats, un filet de vedella amb chutney de ceba i pebrot verd, un pit de pollastre amb tamari, mel i mostassa antiga, un entibiat de bolets amb vinagre i tàperes, un plàtan amb cansalada i oli de vainilla, unes broquetes de pinya rostides amb ganache de xocolata i anís i uns maduixots estofats amb crema àcida.

 

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 1 làmina de pasta brisa
• 100g de panses
• 350g de mató
• 200g de parmesà ratllat
• 3 ous
• 100g de sucre
• Ratlladura de taronja
• Ratlladura de llimona
• ¼ de culleradeta de brins de safrà

Preparació:

Hidratar les panses en aigua o alcohol.
Encamisar un motlle de tarta i folrar-lo amb la pasta brisa. Coure’l al blanc (sense farcit però amb un pes a dins) 15 minuts a 180º.
Barrejar amb el túrmix el mató, el parmesà, els ous i el sucre. Afegir les ratlladures i el safrà. Abocar la barreja dins el motlle i escampar les panses per sobre.
Coure-ho uns 40 minuts a 150º fins que sigui cuit i daurat.
Treure del forn i servir tebi.

Bon profit!

Comparteix

38 comentaris a “Casadinas de Sardenya”

  1. Gemma!! quin detallàs que hagis posat l’enllaç del meu bloc! moltes gràcies!!! per cert, aquest pastís és una passada, a mi m’encantaria, l’hauré de provar! Per cert, he enviat un correu per saber si hi havia plaça pel curs de demà i ningú m’ha contestat, provaré avui enviar-ne un altre a veure si amb una mica de sort puc venir, és que fins a últim moment no he sabut si tenia lliure

    Molts petonets

  2. Veig que tampoc no te’n perds ni una, Gemma. A l’excursió de Manlleu també devieu xalar força! i sobre la casadina… ves què puc dir, em va encantar, sobretot perquè encara era tebiona. Pendent de fer, tinc la recepta sobre el moble de la cuina, de moment et felicito pel teu reeixit postre! T’ha quedat ben bonic. Bon cap de setmana, guapa!

  3. Em sembla estupenda la recepta; córrec a copiar-la per fer-la prompte. Una cosa: es podria fer sense afegir-hi sucre? Per servir-la com a entrant a un àpat. La dolça deu estar ben bona. Quina bona pinta…!!

  4. GEMMA, doncs la Teresa de Coma a casa res encara va ser més ràpida, la va fer el cap de setmnana mateix!

    Lídia, així qui vulgui tenir la recepta de les maduixes, només cal que vagi al teu blog 🙂
    Jo també fa un parell de dies que els vaig enviar un mail i no m’han contestat…

    Marina, la clau d’aquest pastís és menjar-lo tebi. També l’hem tastat fred i no és tan bo. Escalfant-lo mig minut al microones molt millor 😉

    Quima, nosaltres en vam tastar un de semblant durant les vacances a Sícilia. Allà, les postres tèbies amb ricotta són molt típiques.

    Eva, m’encanta tot el que porta mató, així que aquest pastís l’he trobat molt bo. I el toc dels cítrics i el safrà queda molt bé.

    Dolça, boníssimes!

  5. Sílvia, a mi també m’encanten TOTS els pastissos de formatge, je je je…

    Ribereña, cap problema, en Pep no tenia panses i hi va posar dàtils, també va quedar molt bo. Així que ja no tens excusa per no fer-lo 😉

    El taller de cuina, sempre el podeu posar uns minuts a la graella, je je je… Tot i que a temperatura ambient, amb la calor que fa avui, segur que ja serà prou bo.

    Lída, genial!!!!!!!!!!! Acabo de parlar amb els del Mercat de Manlleu i m’han dit que hi ha 25 persones apuntades, quina passada! Farem unes receptes molt senzilles, massa fàcils i tot 🙂

    Reme y Núria, jo també sóc fan dels pastissos de formatge 🙂

    Marylou, jo ja he fet la pasta a la norma i ens ha encantat, ela combinació del formatge feta i les albergínes queda deliciós.

    QuetB, ja ho crec! La versió salada ha de ser sensacional, has tingut una idea genial!!! Sense el sucre, les panses ni ratlladura de cítrics, però igualment amb el safrà. I fins i tot un puntet de romaní… De fet, en Pep Nogué va comentar que no deixa de ser una quiche una mica versionada, oi? Si el fas ja m’ho diràs 😉

  6. Deliciosos aquests pastissets. Els haurem de tastar!
    Per cert, com es diu aquesta fruita petitona que poses als postres per decorar? on la compres?
    Gràcies i petonets.
    Belén

  7. Con requesón y cítricos, tiene que estar extraordinaria. Sólamente hay que ver la textura, y se hace la boca agua. Me he perdido un montón de exquisiteces, pero aunque dispongo de poco tiempo, ya me he puesto al día. Qué manos tienes!!

    Un besín.

  8. Judith, a mi també m’agrada molt la cuina italiana, té productes de primera qualitat i molt mediterranis!

    Miquel, les classes del Pep són genials, m’encanten! I les seves receptes tenen l’èxit assegurat 😉

    ANABDN, encara que faci calor, aconsello menjar-lo tebi, és molt més bo. Nosaltres l’hem provat fred i els gustos no es noten tant.

    Sandra, és estrany com un país que tenim tan a prop tingui una cuina tan diferent a la nostra, oi?

    Dolores i Roser, si us agrada el formatge aquest és el vostre pastís!

    Pol, totalment d’acord, com a postres resulta una mica contundent, oi? Però per esmorzar o per berenar és una passada de bo!

    Belén, la fruita es diu phsicalis o alquequenje. Jo la compro a una fruiteria del Mercat Central de Sabadell, qualsevo que sigui gran i amb oferta de verdures i fruites ben àmplia.

    Nieves, la combinación queda deliciosa, el toque del azafrán queda original y muy rico.

  9. Mesilda, els pastissos individuals sempre queden molt més elegants, oi?

    Silvia i Laura, proveu-lo que us agradarà!

    Eva, a mi em passa el mateix!!!! Tinc debilitat pels pastissos de poma i pels de formatge, haig de provar totes les receptes que em cauen a les mans, je je je…

    La cuina violeta, ja veus que les classes del Pep són genials, has de mirar de venir algun dia… a més, així ens coneixerem en persona 😉

    Teresa, tu vas ser la primera a fer-lo! A més, també el vas fer amb dàtils, com el Pep… Segur que també ha de quedar molt bo.

    Joaquina, és temptador de veritat, no va durar gaire estona, je je je ..

    Maria Dolores, queda un pastís de formatge potent i molt aromàtic.

    Clara, en Pep és un crack 🙂

  10. Hola! És la primera vegada que comento, però no la primera que provo una recepta. Vaig fer el pastís de formatge i xocolata blanca i estava boníssim!!!! Molt i molt bo!
    Aquest cap de setmana he provat de fer aquest, com a fan incondcional també dels pastissos de formatge, m’encuriosia molt aquest toc àcid que mai havia provat. La veritat és que és ben original! Però a mi no m’ha acabat d’agradar, ni fred ni calent (ho he provat de les dues maneres), el parmesà, la taronja… suposo que massa xocant per mi. Però les teves receptes són una passada! T’aniré seguint!

  11. Laura, totalment d’acord que és un pastís de fromatge diferent, d’això es tracta! De fet, algú va tenir bona idea dient que sense el sucre es podria servir com un pastís salat, tipus quiche. Oi que sí? 😉

  12. mentre els puguem veure aqued, es igual, paper o no, perf2 que voleu que us digui, una te una edat i el paper es el paper.a mi m’agrada, prvaor i rallar si cal per millorar qualsevol recepta.un secret, mai he fet una recepta exactament igual .. ji ji , ( a casa diuen que cuino com els e0ngels, i son del morro fed) , l’experiment es un grau, segur que us funciona.apa, salut!

Respon a marina Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *