Galetes cruixents de sèsam

Data
30 d'octubre de 2012
Creat per

Aquest mes les noies de Memòries d’una Cuinera ens proposen participar amb una recepta de galetes. La meva proposta són unes galetes salades molt cruixents i originals ideals per un aperitiu:

La recepta l’he adaptat d’unes galetes que va explicar en Juan Mari Arzak al programa d’en Karlos Arguiñano el divendres passat. Es tracta de portar a l’extrem el concepte de tempura cruixent: enlloc d’arrebossar i fregir algun ingredient, es tracta de fregir la tempura tota sola, utilitzant un paper de forn com a suport i que després es treu. Em va semblar una idea genial! Evidentment, a partir d’aquí la imaginació entra en joc: es pot donar gust a les galetes amb diferents ingredients, fins i tot n’he fet de dolces amb cacau, canyella o sucre moreno.

A nosaltres ens han agradat molt, les de sèsam acompanyades de formatge cremós són ideals per un aperitiu d’aquells de quedar bé. Originals i ben presentades, són un dóna’m, dóna’m deliciós.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

• 140ml d’aigua freda
• 110g de farina
• 30g de Maizena
• 25g de sèsam (o pipes, o llavors de rosella, o de lli, o cacau en pols, o sucre moreno…)
• Formatge cremós

Preparació:

Barrejar en un bol tots els ingredients excepte el sèsam.
Tallar uns fulls de paper sulfuritzat en forma rectangular. Untar cada full amb el preparat i escampar el sèsam sobre tota la superfície.
Fregir en oli abundant, escórrer bé i retirar el paper.
Servir els cruixents sobre la crema de formatge cremós.

Bon profit!

Comparteix

51 comentaris a “Galetes cruixents de sèsam”

  1. Quina bona pinta!! Han d’estar espectaculars!!! encara que a mi aixó de fregir el paper em donaria una miqueta d’angunia (encara que després es tregui). Però bé, conec gent que s’ha menjat les hamburgueses fetes amb el plàstic que les recobria i encara estan aquí per comptar-ho, per tant… jejejeej!! tant dolent no pot ser!
    Petonets!

  2. Fantàstiques aquestes galetes, quina llàstima que no puc veure l’Arguiñano, estic treballant, tot i que m’agrada molt. La veritat és que es una idea genial, per fer en aperitius.

    Petons

  3. Marina, sí, fregeixes el paper untat amb la tempura. Després el treus i quan es refreda el paper surt amb molta facilitat. Realment molt curiós! Si vas al link, veuràs el video amb l’Arzak mentre ho fa i et quedarà molt clar 😉

  4. Uau!!! que xules i ben presentades! A més han de ser boníssimes… De petita ja era fan de l’Arguiñano, però ara fa molt temps que no el miro…
    M’han encantat aquestes galetes Gemma, a veure si tinc temps i provo de fer-les.
    Petons.

  5. Jo també em gravo i el miro a la nit, com tu dius sempre treus ideas interessants. El vaig veure i vaig pensar en fer-lo però encara no ha tocat! ja,ja,ja…
    T’han quedat fantàstiques!
    Petonets

  6. Cinta, t’animo a que les provis, són molt originals!

    Miquel, l’Arzak és un crack! M’encanta la mini secció que fa cada divendres al programa de l’Arguiñano, sempre fa coses molt originals i la majoria es poden fer a casa 😉

    Abril, si les fas ja m’ho diràs!

    Laura, al paper no li passa res de res, és exactament el mateix que quan fas alguna cosa al forn amb paper a sota… no t’ha de fer mania, que després es treu molt fàcilment i no es nota gens, eh?

    Lídia i Susanna, són molt originals i queden super cruixents i amb un gustet de sèsam deliciós…

    Nuni, el mateix vaig pensar jo quan ho vaig veure: una idea genial, fregir tota sola la farina de tempura! Queda molt molt cruixent, i més fàcil impossible 😉

    Ribereña, jo també estic treballant! Però me’l gravo i me’l miro a la nit a càmera ràpida, je je je… i quan alguna cosa m’interessa, me’l miro a velocitat normal :))

  7. Neus i Margarida, originals i de vici total!

    Silvia, me haría muchísima ilusión ver estas galletas publicadas en tu reto mensual, je je je… ya verás que son muy fáciles y muy originales 🙂

    Bet, quan de temps sense veure’t per aquí! Sí, jo també miro l’Arguiñano, és un clàssic que forma part del nostre dia a dia, oi? I de tant en tant surten coses originals com aquestes galetes!

    Anabdn i Siliva, unes galetes originals i ben bones 🙂

    Marylou, crec que som molts els que fem el mateix, je je je… vas veure el programa de divendres? Doncs jo vaig pensar que ho havia de provar ben aviat! 😉

    Anna i Cristina, a nosaltres ens va agradar molt més la versió salada (que de fet és la que proposava l’Arzak), queden molt cruixents, finetes i molt gustoses.

  8. M’encisa fer la picadeta abans de dinar i aquestes galetes em semblen molt originals. Tenen una pinta que ja me’n menjava un parell avui a migdia. Gràcies per les idees (i la saviesa) que ens aportes. Besets

  9. Fantàstiques! no tinc per costum menjar galetes salades. M´agrada molt el procés amb paper sulfuritzat, com també, m’ agrada l’Arguiñano: bona cuina i humor…què més es pot demanar!.

  10. Ostres, què original! M’encanta la secció de l’Arzak al programa de l’Arguiñano precisament per això, per les coses tan originals i diferents que explica!
    Felicitats pel resultat, Gemma! 🙂

  11. Queti, a nosaltres també ens agrada molt fer l’apertiu, d’aquells que treuen la gana i ja no pots dinar, je je je… aquestes galetes són molt originals i ben fàcils de fer!

    Jordi, la idea no és meva, si no de l’Arzak. Ell sí que té imaginació! I a nosaltres també ens encanta el sèsam, de fer la recepta original era amb llavors de lli, però jo he preferit fer-la amb sèsam 😉

    Mònica, només em faltaria posar receptes salades, je je je… si ara ja no puc amb tot, imagina’t amb un blog salat! Tot i que les receptes d’aperitius també m’agraden molt!

    Helena, no és gens complicat de fer, de veritat! Untes el paper i el fregeixes. I després el paper surt tot sol… no costa gens, prova-ho 😉

    Juego de sabores, moltes gràcies!

    Eva, això mateix vaig pensar jo: fregir la tempura directament, passant del farcit! Quina idea més sensacional, oi? 🙂

    CristinaT, l’Arguiñano no passarà mai de moda, els seus acudits i les seves receptes formen part del nostre dia a dia!

    El taller de cuina, igualment! Tens tota la raó, ideals per un aperitiu d’un sopar informal com el de la castanyada 😉

    Eva i Maria, m’aelgro que us agradin, relament són molt vistoses i molt fàcils de fer, com a mi m’agraden, je je je…

    Iris, a mi també m’encanta la secció de l’Arzak, sempre ensenya coses molt sorprenents. Per mi, el millor del programa de l’Arguiñano! 😉

  12. Hola Gemma!!!
    m’ha semblat una idea fascinant. la veritat és que he tingut que llegir varies vegades la recepta per entendre el significat de fregir les galetes amb el papel sulfuritzat, que suposo que és el papel vegetal, oi? M’ha encantat aquesta recepta, però tinc un dubte: el sucre moreno no es fond quan es fregeix?
    les faré, i amb formatge, com les teves!!!
    petonets!!!

  13. Tu sí que en saps, de deixar volar la imaginació! Ja ho crec que me les apunto per fer-les el següent cop que vingui gent a sopar, m’hi jugo el que vulguis que causaran sensació! I a més a més no es veuen massa laborioses ni complicades. Qualsevol dia d’aquests les provo!

  14. Sens dubte molt bona idea! peró em pregunto no es podrien prepara al forn, algú ho ha probat? Miro d’evitar els fregits si no hi ha mes remei. Gracies!

  15. Nieves y Silvia, es un apertivo muy original. Y si os gusta el sésamo como a mi, seguro que os encantará 😉

    Tintanii, costa d’entendre perquè això de fregir el paper é smolt estrany, oi? je je je…
    El sucre es fon una mica, però es fregeix tan ràpid que no té temps de cremar-se. I quan es refreda queda super cruixent!

    Nani, i ben bones!

    Lluna, si les fas ja m’ho diràs, eh? L´únic inconvenient per quan tens convidats és que s’han de fregir al moment, no pots fer-ho amb gaire antel·lació perquè com tots els fregits es remulla amb l’estona.

    Judith i Cris, si us agrada el sèsam, us encantaran! Però Cris, no porten gens de formatge, no sé perquè ho dius….

    Carmen, a mi tampoc m’agraden gens els fregits, però la gràcia d’aquestes galetes percisament està en fregir el paper tot sol amb la cobertura… al forn ja no seria el mateix!

    Pol, jo les veig més com a aperitiu… però vaja, que són tan bones que segur que com a guarnició també quedarien bé, je je je…

    Magda, què va! No són gens complicades de fer, només has de perdre la por a fregir el paper, que si és paper de forn no es crema i són ben fàcils de fer. Prova-les i ho veuràs 😉

  16. Gemma, com sempre super original!!! Jo, quan vaig començar a aficionar-me a la cuina, tenia dos referents, la Montserrat Seguí i l’Arguiñano. Em plantava davant la tele i cada dia apuntava la seva recepta. Llavors deuria tenir uns 14 anys!!! Doncs em ve de lluny això de la cuina!!!! Encara en tinc receptes guardades de llavors.
    Una abraçada, guapa, i bon diumenge!!!

  17. Marisabel, queden moooooooolt cruixents i s’aguanten cruixents força estona, un parell d’hores segur. D’un dia per l’altre no ho sé, no en van sobrar, je ej je…

    Gemma, crec que som moltes que hem començat així! Jo llavors també mirava la Mireia Carbó quan sortia a la tele!

    Teresa i Anna, proveu-les que són un vici 😉

Respon a Sílvia Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *