Mona de “yema” 2013

Data
1 d'abril de 2013
Creat per

Amb els 7 anys que fa que escric el blog, segurament la Mona de Pasqua és la que tinc escrita més cops, fins i tot més que els panellets. Però, és clar, les tradicions bé s’han de complir, oi?

Enguany no us porto cap novetat, he fet la de yema i la de xocolata dels altres anys. Però tot i així torno a escriure la recepta perquè us explicaré uns trucs ben útils per fer una mona casolana perfecta.

– Feu una mona petita, la meva recepta és per un motlle de 18cm de diàmetre. Si sou colla feu-ne dues de petites. Les mones petites són més fàcils de manejar, penseu que s’han de tallar, farcir, banyar, cobrir d’ametlles i col·locar sobre la blonda.
Mulleu-les generosament d’almívar, això les fa més mengívoles i les conserva millor d’un dia per l’altre sense que s’assequin. No us ha de sobrar gens d’almívar de la recepta.
Talleu una mica la part superior del pa de pessic per fer-lo ben pla, no us sàpiga greu perdre pa de pessic, perquè el resultat és molt més bonic! A més, la yema queda més bonica si la part superior no és tant fosca pel torrat del pa de pessic.
– Per la yema us explico una recepta poc ortodoxa (amb Maizena, ejem…), que no és l’autèntica dels pastissers. Però penso que a casa és molt més fàcil de fer i no falla mai!
– Per la yema us diré un parell de trucs: feu servir colorant groc com aquest (a les pastisseries fan servir ous pasteuritzats moooooooooooolt grocs, els frescos que fem servir a casa no ho són tant). I poseu-hi una fulla de gelatina, això farà que brilli i que s’aguanti millor sobre el pastís.
Torreu l’ametlla al forn: escampeu-la sobre la safata coberta amb paper de forn i feu-la coure a 180º fins que agafi color, remenant-la de tant en tant.
– Banyeu la Mona sobre la reixeta del grill del microones, amb un plat gros a sota. Així podreu recollir la yema que caigui i tornar-la a utilitzar per tapar els forats que pugui quedar a les parets.
– El pa de pessic es pot congelar, de manera que es pot avançar feina i ja tenir-lo fet. El dia abans de la Mona només caldrà descongelar-lo, fer la yema i muntar el pastís.
– Per tallar el pastís va molt bé un estri que en diuen lira talla pastissos. La podeu trobar a moltes botigues d’estris de cuina.

I després de tant rotllo, aquí teniu la recepta:

Pa de pessic

Ingredients:

• 3 ous grossos (180g)
• 90g de farina
• 90g de sucre
• Ratlladura de llimona

Preparació:

Separar els rovells de les clares.
Batre els rovells amb la meitat del sucre fins que doblin el volum.
Muntar les clares amb la resta del sucre i afegir-les suaument als rovells (a mi m’agrada reservar-me una tercera part de la clara per afegir-la al final, després de la farina).
Afegir la farina tamisada, la llimona, (la resta de clara) i abocar dins un motlle encamisat. Coure uns 25 minuts a 180º amb el forn ja calent i l’escalfor de baix.
Treure del forn i deixar caure el motlle sobre el marbre amb un cop sec. Així surt l’aire de dins i no s’abaixa el pa de pessic. Desemmotllar i girar-lo cap per avall sobre un paper de forn espolsat amb sucre en pols. D’aquesta manera us quedarà més pla de dalt.
Deixar refredar i, opcionalment, congelar ben tapat amb paper film.

Almívar

Ingredients:

• 100g de sucre
• 100g d’aigua
• c/s de licor

Preparació:

Posar l’aigua i el sucre al foc i deixar bullir 2 minuts per tal que es dissolgui el sucre. Afegir el licor i reservar.

Yema

Ingredients:

• 3 ous grossos (180g)
• 180g de sucre
• 12g de Maizena
• 75g d’aigua
• 1 fulla de gelatina
• 6 gotes de colorant groc

Preparació:

Barrejar el sucre amb la Maizena per tal que no quedi cap grumoll de Maizena.
Incorporar els ous, l’aigua i barrejar.
Posar-ho en un cassó al foc remenant contínuament (amb una llengua, per evitar que s’enganxi) fins que s’espesseixi i faci el primer bull (ara millor amb varilles, així no fa grumolls). Colar i incorporar la gelatina hidratada i el colorant. Reservar.

Muntatge

Ingredients:

• 1 pa de pessic
• 200g d’almívar
• 450g de yema
• 150g de melmelada d’albercoc
• 125g d’ametlla granet torrada
• c/s fruita confitada
• Decoració (plomes, pollets i ous de xocolata)

Preparació:

Tallar el pa de pessic en tres pisos (amb la lira, i treure també la part torrada de sobre!).
Col·locar el primer pis de pa de pessic sobre la reixeta del microones i mullar amb la tercera part de l’almívar. Escampar la melmelada i tapar amb un segon pis de pa de pessic.
Mullar-lo amb un altre terç de l’almívar i cobrir-lo amb una tercera part de la Yema.
Tapar amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar.
Cobrir tota la mona amb la resta de Yema, deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes.
Esperar que ja no gotegi gens de Yema i enganxar l’ametlla granet per tot el voltant, agafant grapats d’ametlla amb una mà i acostant-la als laterals, s’enganxa tota sola.
Amb dues espàtules ben grosses, agafar la Mona de la reixeta i col·locar-la sobre la blonda. Adornar al gust de cadascú.

Bon profit i bona Pasqua!

Comparteix

55 comentaris a “Mona de “yema” 2013”

  1. eiii que bona!!! m’he adonat que has variat la recepta de la yema, li has posat gelatina i colorant!! és que jo sempre he seguit la teva recepta de yema! 😉 …però em sortia força espessa ja….ho provaré! un petonàs!

  2. Veig que el meu comentari no ha sortit……….. t’ha quedat perfecta. M’apunto aixó del colorant i la gelatina per la yem, ja que sempre hem queda esblanqueida. Hem coincidit amb la recepta del pa de pessic, nomes que jo l’he fet de xocolata:
    petons

  3. Hola Gemma!! veig que més o menys faig els deures amb els trucs, però encara em falta una mica… Aquest any vaig voler canviar l’almívar per una mica de melmelada, va quedar bé però millor amb almívar.
    Gràcies per tots els consells, ets una crack! 😉

  4. gemma t’ha quedat de 10!! jo aquest any també m’he atrevit amb la de yema! l’any vinent provare això de posar-li gelatina a la yema perque més bufona i sigui més fàcil tot el procés!! gràcies pels consells, ens seran de molta utilitat per la propera!

  5. Quin goig de Mona de yema Gemma!!! t´ha quedat impecable. Aquest any m´he atrevit amb la de Sara amb la teva recepta.. tot un éxit!!! l´he publicat, i he ficat un enllaç al teu blog… Bona setmana guapa. Petons,

  6. Fantàstica altre vegada ! Jo cada any en faig de tots colors xq som coooolla !!! Lo de l’almívar és genial, m’ho va explicar un pastisser, ara aplicaré lo de la gelatina q ho havia pensat però encare no ho he fet. La gemma la faig com la Montserrat Seguí i també em queda bé sense maizena, però tot es pot probar. Gràcies pels teus grans consells.Montse

  7. Una mona digne de pastisseria!! jo encara no n’he hagut de fer cap, però no tinc cap dubte que el dia que l’hagi de fer el teu bloc em servirà de referència!

    petonets

  8. Reme i Núria, tot i que la Mona ja ha passat, segur que van bé per l’any que ve 😉

    Ester, moltes gràcies! 🙂

    Silvia, quina fas tu cada any? L’has posat al blog? No ho recordo… Doncs a veure si l’any vinent t’atreveixes amb la de yema 😉

    Cris, la de yema és boníssima, a casa és la que agrada més i no puc deixar de fer mai…

    Roser, la recepta és la mateixa de sempre, les proporcions d’ou, maizena, aigua i sucre no canvien. Els dos truquets del colorant i la gelatina també els faig sempre, i aquest any m’ha vingut de gust explicar-ho, je je je…

    Quima, és que els ous d’avui dia ja no són com els d’abans… i a les pastisseries utilitzen uns ous pasteuritzats amb un color groc tan intens que per força a nosaltres no ens pot quedar igual…

  9. Starbase, jo odio els pans de pessic secs que no hi ha manera de fer-los baixar 🙁
    I el truc del colorant l’has d’explicar molt fluixet i en secret, eh? 😀

    Bet, no ho entenc… vas mullar el pa de pessic amb melmelada? Com? No és prou líquida, no? L’any vinent fes-ho amb l’almívar que et quedarà perfecta!

    Neus, aquests truquets els he anat aprenent amb els anys… i trobo que amb la gelatina queda un pel més brillant, no li canvia la textura i no es nota, però l’acabat és molt millor.

    ANABDN, tots els trucs ajuden, oi? 🙂

    Cristina, la mona de yema és boníssima, a casa és la que té més èxit!

    Joaquima, ja he vist la teva mona de Sara, t’ha quedat perfecta, felicitats!!!! I l’any que ve pots provar aquesta de yema, je je je…

    CRISTINAT, jo tampoc faig servir mai colorant enlloc, la Mona és una excepció perquè penso que en aquest cas l’aspecte és molt important. Tothom compara la Mona casolana amb la de les pastisseries, i sense colorant mai queda igual de groga… I amb la feinada que porta fer-la, penso que per un cop no passa res, i està totalment justificat 😉

  10. Miquel, moltes gràcies!

    Montse, la recepta de yema pastissera es fa només amb ous i sucre, però penso que amb aquesta recepta a nivell casolà és molt més senzilla de fer, ja que agaga la consistència ideal de yema per banyar un pastís.

    Teresa, moltes gràcies!

    Eva, i a tu et queden perfectes les mones de brioix! Ets una artista! Entre totes dues podríem posar una pastisseria, ens complementem molt bé 🙂

    Lídia, doncs quan tinguis fillols ja saps quina mona has de fer 🙂
    Jo cada any en faig tres, de yema, de sara i de xocolata. Així tothom està content 🙂

  11. Maria, doncs amb aquests truquets t’animo a provar-la, que és més difícil del què sembla… Ja ho veuràs com et queda bé!

    GEMMA, moltes gràcies!

    Pol, van ser bones les mones, oi? Llàstima que no vam poder tastar la de Sara… L’any que ve?

    Sandra i Iris, moltes gràcies!

    Sussi, després de 7 anys m’han de quedar bé per força, oi? je je je…

  12. Eva, quan vulguis t’adopto! Però a canvi vull unes galetes decorades de les teves, eh? je je je…

    Nani i Dolores, moltes gràcies!

    Dolça i Isabel, a veure si us serveixen els consells 😉

    Nuni, la lira és un invent fantàstic, fa el tall perfecte. I és tan barat… Val la pena comprar-lo, jo la faig servir sempre en aquesta mena de pastissos.

  13. molt bona i bons consells els que ens has donat. Ara he de fer un pastís de St. jordi i segur que m’ aniran bé. Aquest estri la lira ja fa temps que me’l vull comprar, segur que ha d’ anar molt bé.

  14. Si,si ho probaré mai es tard per aprendre , només volia dir que sempre ho he fet així, és que sóc fan de la M Seguí, llàstima que ens faltés tant aviat…ara s hauria modernitzat,oferint-nos receptes més actuals, com les teves per exemple. Gràcies de nou
    Montse

  15. Impecable!!Com sempre una presentació deu que de ben segur és deliciosa!!! Gràcies pels consells…
    No sé si saps que l’Annie ha obert la convocatòria del seu Repte mensual als grans i que toca la Mona de Pasqua. Si et fa gràcia participar només li has d’enviar la foto o l’enllaç a info@pastissets.cat . A veure si t’animes…
    Petonets

  16. Gemma, que fas perque la crema no es posi verda , jo la vaig fer una vegada i se’n va posar de color verd i això que la vaig posar a refredar sobre el marbre. Tha quedat de pel.licula

  17. Hola! Estava mirant la mona per fer-la aquest any. Tinc 2 dubtes: creus que es podrà congelar? (A casa s’ajunten les mones de tots els nens i en són masa alhora. Sempre en congelem alguna) i tens la recepta, o la part de la yema adaptada per a la thermomix?
    GRÀCIES

  18. Lucía, jo només congelo el pa de pessic, no he provat mai de congelar la yema… si fos de nata o trufa et diria que sí, però la yema no crec que congeli bé…
    No tinc la recepta adaptada a la thermommix. Però… per què??? Si feta al foc és super fàcil!No crec que en aquest cas calgui la th 😉

  19. Hola,per fer la mona de yema ,els ous son només la yema? Aquest any es el primer que vull fer la mona per el mèu Fiol , a veure com amb queda,
    Gràcies

  20. Hola, et queda tant perfecte tottttt, ets una crack!!!! 🙂
    El pa de pessic l’he probat d fer varies vegades i no me’n surto. Em queda molt baixet, en prou feines es podría tallar per la meitat 🙁 pot ser que sigui el forn, no poso dalt i baix amb “turbo”???
    A veure si em pots ajudar
    Gràcies!!!!

  21. Gemma, de quina mida és el teu motlle? Jo faig servir un motlle molt petit, de 18cm de diàmetre. Per això em queda alt. Si fas servir un motlle més gran, has d’augmentar les quantitats…
    El forn jo el poso amb l’escalfor de baix, i els últims 5 minuts poso dalt i baix.
    És molt important tenir els ous a temperatura ambient, i muntar moooooolt bé els rovells i les clares per separat.
    Tot això que t’he dit ja ho explico a la recepta, no et dic res de nou…
    Has llegit totes les recomanacions que faig abans?

  22. Gemma, una consulta si us plau, vull fer-la per dimarts a la nit però com treballo no sé com organitzar-me, si la faig dilluns per la tarda s’aguantarà bé per dimarts nit ? hauré de guardar-la feta en la nevera ? Dimarts a la tarda no tindré temps de fer-la després de treballar i és per sopar d’aquest dia. Moltes gràcies, salutacions.

    Esther

  23. Hola Esther!
    I taaaant!!! Cap problema si la fas dilluns tarda. La deixes a la nevera, sobretot. I dimarts nit estarà perfecta, ja ho veuràs!
    A més, el pa de pessic el pots fer ja i congelar-lo, t’asseguro que queda igual de bé.
    I l’almívar, i torrar les ametlles també són coses que pots avançar.
    Segur que et queda boníssima!

  24. Gemma,
    Moltes gràcies per contestar ràpidament, mai havia escrit tot i que sóc una gran seguidora teva des de fa moooooolt temps i aprofito per agrair-te tot el que he aprés amb tu je,je,je. Si us plau altre consulta que em preocupa, he vist en diferents llocs que la yema per refredar-la la posen en un lloc estirada i tu en aquesta recepte no ho comentes encara que en altres anteriors si, llavors realment no és necessari ? no la he fet mai i no voldria pifiarla !!!! Moltíssimes gràcies per tot, de veritat has estat i ets un gran referent per a mi. Una abraçada,

    Esther

  25. Hola esther, gràcies per les teves paraules 🙂
    A veure, a les pastisseries sí que es refreda la yema estirant-la sobre el marbre (o a la mateixa pasteuritzadora, que també refreda ràpidament). Però ho fan perquè es fa mooooolta quantitat de yema (30 kg!), i tarda tant a refredar-se que es torna verdosa.
    A casa faràs mig kilo com a molt de yema, i tan poca quantitat es refreda en un plis, de manera que no cal fer res d’això 🙂
    Jo mai l’he estirada a casa i mai m’ha agafat un color estrany.

Respon a Esther Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *