Setembre, mes de retorn i celebracions: 7 anys de la cuina de casa

Data
5 de setembre de 2013
Creat per

Ja fa dies que estic retardant aquest post, el post de final de vacances i que significa la tornada a la realitat, a la rutina diària de durant l’any. Però crec que ja no puc esperar més, oi? Ahir el matí vaig anar al programa de ràdio Matins en Xarxa, cosa que em va recordar que tinc el blog aturat des de fa massa temps 😉

Les vacances han passat volant, enmig de muntanyes, escalades i grans paisatges. Els 15 dies als Alps han estat magnífics, i han tingut un final de somni: el seguiment del meu pare a la Ultra Trail del Mont Blanc, amb un recorregut de 168km i 9.600m de desnivell positiu acumulat. I tot en 45 hores seguides sense parar! Veure’l travessar l’arc de Chamonix a la meta va ser molt emotiu.

Com cada any aquestes dates, fa il·lusió celebrar un any més del blog, que enguany ja en són 7! Ja són uns quants, eh? Qui ho havia de dir, je je je… I bé, amb aquest petit post dono per inaugurada la vuitena temporada de la Cuina de Casa, a veure què ens depara el futur… I per començar, us deixo l’àudio d’ahir als Matins en Xarxa, van ser 15 minuts ben distrets parlant d’un dels meus temes preferits: les postres! 🙂

 

Comparteix

51 comentaris a “Setembre, mes de retorn i celebracions: 7 anys de la cuina de casa”

  1. Quima, moltes gràcies! 7 anys comença a fer respecte, eh? Mai hauria imaginat que el blog duraria tant temps 🙂

    ANABDN, les vacances han estat genials, però sobretot els últims dos dies seguint el meu pare, realment van ser molt intensos i plens d’emocions!

    Starbase, que puntual 🙂 Mica en mica tots anem tornant a la rutina, oi? Tot i que tu no has parat en tot l’estiu…

    Marina, en Manel ho feia molt millor, almenys parlava de temes més interessants, je je je… Però em vaig sentir molt a gust amb l’equip dels Matins en Xarxa 🙂

    M Angels, moltes gràcies!

  2. Ostres!! jo he fet alguna ruta este estiu que per a mi han sigut dures però ni s’apropen als km ni al desnivell de la Ultra Trail!! Quin pare tens!! al·lucinant!
    Moltes felicitats Gemma pels anys del blog i pel programa!! Has estat genial!! Una abraçada, Marta

  3. Felicitats per el 7er. aniversari, tots esperem que siguin molts mes.
    Felicitats per el programa.
    Felicitats per aquestes vacances tant guais.
    I per mes, felicitats per un pare tant valent.
    Benvinguda i una abraçada.
    Fins aviat.
    ISABEL

  4. Gemma felicitats per aquests 7 anys, i que en siguin molt més.
    Unes vacances fantàstiques, amb un final molt feliç amb el teu pare.
    Quines fotos més maques
    Petons

  5. Anna, el meu pare està molt en forma, és un crack! I jo no puc seguir el seu ritme, ja m’agradaria, je je je…

    Marta, cap ruta es pot acostar al què és una ultra trail, oi? Una bestiesa, 168km seguits sense parar… realment una proesa!

    Isabel, jejeje… quantes felicitacions, moltes gràcies!!! Ara torno amb ganes de començar una nova temporada de receptes dolces a la Cuina de Casa 🙂

    Sion, moltes gràcies! Com passa el temps, oi? Fer el seguiment de la Ultra Trail del meu pare va ser realment molt emotiu!

    Laura, el temps passa volant, i tant! Gràcies per passar per aquí, espero que també hagis passat una bones vacances.

    Pilar, han estat unes vacances perfectes, a mi m’encanta la muntanya i els Alps són un paradís. Espero que també hagis tingut un bon estiu.

  6. Felicitats Gemma!!!!!!
    Jo en fa sis que et segueixo i tan sols dir-te que he posat en pràctica un munt de receptes teves i que sempre han estat un èxit assegurat. Amb el teu blog vaig aprendre a utilitzar la gelatina i això sí ha estat un gran descobriment a l’ hora de fer mil i un pastissos.
    Gràciessssssssssssssssssssssssssssssssssssss

  7. Per moooooolts anys!!!! Ets la degana dels bloggers!!!! Una crack, vaja. Com el teu pare! Quina família. Feu coses increïbles!!!

    Per cert, per fer el gelat de plàtan i móres no necessites res més. Pots utilitzar maduixes o qualsevol altra fruita.

  8. Hola Gemma!! Ja t’esperàvem a tu també! 🙂 Mare meva, 7 anys!! D’aquí als 10 en un obrir i tancar d’ulls, moltes felicitats!!
    Se m’ha posat la pell de gallina amb això del teu pare, és molt admirable, quin crack!!
    Petons

  9. Je je!!! Així que ets primeta i fibrada…. doncs no el sembles a les fotos!!! I quina veueta ,és dolça que tens… com les tevés postres!!!!
    Una entrevista molt interessant, Gemma, ja saps que tambè comparteixo tema de postres i en moltes coses m’ has recordat a mi, com quan era petita i ja feia la famosa coca de iogurt…
    felicitats per aquests 7 anys i esperem que arribin més.
    Petonets. ja veig que has tingut unes vacances estupendes!!!!

  10. Gemma muchas felicidades por estos 7 años aun recuerdo mis primeras clases en Bon preu y vosotros ya teníais blogs y yo ya empecé a seguirte entonces hasta que en el 2010 ya monte el mio. Fuiste,eres y serás mi referente a la hora de hacer un postres. Me alegro también de poder conocerte en persona en los encuentros y clases.
    Y por supuesto como ex montañero no puedo decirte mas que palabras de admiración hacia la gesta de tu padre,es brutal¡¡ mi admiración y respecto por su energía ,entusiasmo y motivación que pone en su vida diaria’
    Me alegro mucho y estas muy bien esta nueva entrevista, que ya van muchas y es que tienes tablas para todo lo que te propongas.
    enhorabuena y hasta la próxima
    peto

  11. En estiu fantàstic… Moltes felicitats per tot plegat!!!
    Per cert… aquest bloc també sembla un Ultratrail pel món de les postres amb tot aquest temps a primera línia…

  12. Gemma hauran sigut una vacacions molt interessants i seguir ton pare en eixe repte haurà sigut emocionant. Jo crec que porte sis anys i tens raó quan dius que llavors ens donava temps a visitar-nos tots però ara ja és una tasca impossible.
    Un abraç i moltes Felicitats per este aniversari.
    Per cert ten una veu molt dolça

  13. Hola Esther! Els comentaris com el teu són els que animen a seguir posant receptes, mooooltes gràcies!!!!! Oi que és fàcil fer servir la gelatina? 😉

    Margarida, tu també portes uns quants anys, eh???? Provaré la recepta del teu gelat, que realment m’ha soprès per la simplicitat d’ingredients. Molt més sa!!!

    Sandra, moltes gràcies! Han estat unes vacances ben completes amb un final molt feliç. Ara toca tornar a la rutina, encara que faci una mica de mandra, je je je…

    Bet, el temps passa tan ràpid que segur que ens plantem als 10 en un tres i no res! I la gesta del meu pare és realment de pell de gallina!

    Titanii, dius que no semblo primeta a les fotos? Ostres, jo crec que sí… tot i que penjo poques fotos meves 🙂 Em sembla que som unes quantes que vam començar la nostra afició a la cuina a través de la coca de iogurt, oi? je je je…

  14. Miquel, moltes gràcies pel teu comentari, m’ha fet molta il·lusió! Amb el ritme que portes tu al blog, segur que has penjat més receptes tu en tres anys que jo en set, je je je… És impressionant el ritme que portes!!!
    Respecte al meu pare, tots sentim molta admiració pel què ha fet, tu que ets muntanyenc pots entendre millor què significa 168km i 9600m de desnivell sense parar… impressionant!

    Sílvia, el temps passa volant… no te n’adonaràs i tu també estaràs celebrant els set anys de blog, je je je…

    Joan, moltes gràcies per la teva visita! Si haguessis vist en directe la Ultra Trail del Mont Blanc, no compararies el blog amb allò, je je je… Mare meva, quin patir, quants kilòmetre i quines pujades!!! Realment el meu pare és un master del universo 🙂

    Maria dolores, tu també tens un blog dels antics… llavors era fàcil seguir-nos a tots, érem molt poquets, oi? Ara és impossible! Moltes gràcies per la teva visita, realment han estat unes vavances fantàstiques 🙂

  15. Hola Gemma! veig que tornes amb les piles ben carregades!!! Són anys de bloc, però segur que qui t’ha vist en començar-lo i qui et veu després d’aquest 7 anyets veu que t’has fet una bona professional!! els canvis eren d’esperar… sempre he pensat que acabaries volant (amb els peus a terra, eh!!) Vaig veure per facebook el repte del teu pare, i quin final més feliç vau tenir! enahorabona! petons

  16. Gemma,! No sé que dir-te que ho t´hagin dit els companys….Només que quan obris pastisseria m´agafis de “pinxe”.
    T’ he seguit pel face i no m´estranya que tornis carregada d´energia amb aquest aire tan pur que deuen haver emmagatzemat els teus pulmons.

    Felicitats!

  17. Bentornada Gemma!
    He anat seguint per FB la gesta del teu pare!!! És impressionant! I les teves fotos dels Alps són fantàstiques! Quins paisatges!!!
    Moltes felicitats pels 7 anys!! Que per molts anys ens puguis ensenyar postres fantàstiques! 😉
    Petons!!

  18. Benvinguda Gemma!!! Kines ganes de llegir-te de nou… I tant q fa mandra la tornada… Jonfins q no els tingui col.locats als dos no puc publicar! Jijiji!!!
    7 anys ja??? Uauuuu com passa de ràpid el temps!!! Mooooltes felicitats!!! Ets tot un referent, ja ho saps! El primer blog q vaig seguir… 🙂
    I felicitats al teu pare… És taaaaan bèstia… I tant, pell de gallina!
    Petunets
    Eva

  19. Miquel Angel, a poc a poc, que a mi em costa moooooolt agafar la rutina, je je je… però en tinc algunes d’atrassades que penajré ben aviat 😉

    Ester, les vacances han tingut un final molt feliç, amb l’èxit del meu pare a la Ultra Trail del Mont Blanc. Ara toca tocar de peus a terra i tornar a la dura realitat del dia a dia…

    Teresa, tens raó, amb 7 anys de blog he anat fent molts cursos, cada cop més professionals… Però al blog sempre intento posar receptes fàcils i receptes molt casolanes 🙂

    Sara Maria, crec que tots estem igual, amb un munt de feina atrassada, tant de receptes com de posar-se al dia amb altres blogs… mica en mica ho farem tot!

  20. CristinaT, ja m’agradaria obrir botiga pròpia, je je je… però m’apunto la teva proposta de pinxe 😉 Això del FB és fantàstic, jo també he vist les teves fotos a les pastisseries d’Amsterdam, fan venir salivera!

    Nuni, moltes gràcies per les felicitacions! A casa tots estem molt orgullosos del meu pare 🙂
    Ja he vista també pel FB que vosaltres no heu parat de voltar, eh? Que teniu fotos repartides a tot Catalunya, je je je…

    Gemma, sort en tenim de les fotos i dels records, que ens permeten recordar les vacances durant tot l’any… Ens seguim pels blogs, i tant!

    Eva, Amb els dos peques tens una feinada, sort que ben aviat comencen el cole, ja he vist que la peque ha començat a la guardaria, oi? El temps passa volant, ja fa 7 anys del blog… qui ho havia de dir! 🙂

  21. Encara que participo poc en els comentaris. Segueixo amb interès el teu blog, he fet moltes de les receptes que publiques, jo també sóc una gran aficionada a les postres, potser una mica més calòriques que tu…..ja es nota en el pes. M’encanta la presentació, la teva capacitat de treball i que vulguis compartir-ho, perquè darrera del Blog hi ha molta feina.

    Continua així que nosaltres en disfrutem molt. feliç aniversari!!

  22. Marylou, moltes gràcies, la vertitat és que tots estem molt contents 🙂

    Magda, m’alegro que hagis passat per aquí! Ja veus que hem tingut un estiu força mogut… Espero que vosaltres mica en mica aneu tornant a la normalitat, i que la família australiana us dongui bones notícies molt aviat… Una abraçada ben forta, de part de la meva mare també!

    Moltes gràcies Reme i Núria!

    Sefa, jo també us trobava a faltar, eh? A veure si ens tornem a veure ben aviat a algun taller de cuina al Bonpreu 😉

    Rose de Manresa, moltes gràcies pel teu comentari! Aquests comentaris són els que animen a seguir escrivint al blog i seguir posant receptes… Em sembla que som unes quantes aficionades a les postres casolanes, oi? 😉

  23. 7 anys! Es diu ràpid això. M’alegra tornar a veure’t aquí i amb ganes de seguir veient aquestes postres tan bones que fas. Jo també vaig amb retard per publicar, m’haig de posar les piles.
    Felicitats pel teu pare i ens seguim veient per aquí.
    Una abraçada

  24. Ben tornada i felicitats per aquest 7!!!
    Ja he anat seguint les teves proeses i les del teu pare pel face… preciós i un crack ton pare. M’he llegit el seu llibre i és d’admirar la capacitat de superació que té.
    Una abraçada i estem a l’espera de novetats tal com vas insinuar abans de marxar de vacances.
    Ara escolto la teva intervenció als Matins en Xarxa!
    PTNTS
    Dolça

  25. Cris, tornar a la rutina cada cop costa més, je je je… ja he vist que tu també has passat un bon estiu a Astúries, una terra molt bonica!

    Anna, sí, han estat unes grans vacances, entre els Alps i la Ultra Trail del Mont Blanc… Ara toca tornar a la rutina i começar a cuinar noves receptes 🙂

    Dolça, el meu pare és un crack 🙂 M’alegro molt que hagis llegit el llibre, està tenint molt èxit. Fins i tot han gravat un documental que es passarà pel canal 33…
    Quan tingui més clares les novetats, prometo explicar-les 😉

    Francesc, moltes gràcies!

  26. Hola Gemma guapa!!!! Moltes felicitats per estos 7 años.Que siguen molts mas i jo que ho veja.Les teus vacances: De luxe! Que paratges mes relaxants i bonics.
    Moltes felicitats al teu pare i a tu.
    Besets.

  27. Quines vacances Gemma, jo ja anava veient les fotos a l’ instagram i al facebook i se’m posaven les dents llargues… i a més el teu pare participant a aquesta cursa. Quantes emocions!Felicitats pels 7 anys de bloc!!!

  28. Maria, moltes gràcies per tot! Les vacances han estat fantàstiques, els Alps són preciosos, han resultat unes vacances per desconnectar i carregar piles 🙂

    Gemma, moltes gràcies! Les vacances sempre van bé, oi?

    Anna, tu també has penjat fotos xules a Instagram, que ja he vist que t’acabes d’estrenar, je je je… és xulo això d’instragram, eh? 😉

    Julia, moltes gràcies!

Respon a ANABDN Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *