Els que seguiu el meu blog ja sabeu que els pastissos de formatge, junt amb els de poma, són dels meus preferits. Fa temps buscava la millor recepta de pastís de formatge, però ara ja he deixat de fer-ho: m’agraden totes les versions, no puc decidir quina és la millor, je je je…
La recepta d’avui m’encanta per la seva senzillesa. A més, És una recepta ben diferent a d’altres pastissos de formatge que he fet, ja que no porta farina ni Maizena: duu molla de pa remullada amb llet, fet que amoroseix el pastís i el fa més melós i lleuger. I amb la textura de la pròpia ricotta, queda un pastís suau que s’empassa xuclant.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Pel pastís:
• 500g de ricotta
• 250g de sucre
• 3 ous
• 200g de molla de pa
• 1 iogurt de llimona
• Llet
Per la cobertura:
• 250g de melmelada de nabius
• 2 fulles de gelatina.
Preparació:
Posar en remull la molla de pa amb la llet que absorbeixi.
Separar els rovells de les clares. Reservar 50g de sucre.
Triturar amb el túrmix tots els ingredients excepte les clares i el sucre reservat.
Muntar les clares a punt de neu afegint el sucre reservat quan estiguin a mig muntar. Incorporar-les amb suavitat a la barreja anterior.
Abocar la mescla en un motlle untat de mantega i farina. Coure-ho al forn a 170º durant 1 hora. Deixar refredar.
Posar en remull la gelatina. Escalfar una mica d’aigua i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Escalfar una mica la melmelada per tal de liquar-la un pèl. Afegir-hi la gelatina i barrejar-ho bé.
Abocar la melmelada per sobre la superfície del pastís i deixar refredar.
Reservar a la nevera fins el moment de servir. Servir a temperatura ambient.
Bon profit!
Saps que em passaria amb aquesta recepta?
Doncs que per la seva original forma necessitaria menjar-me totes les puntes… Així que no quedaria pastís!
Es veu tan sucós…
Si que es veu suau aquest pastís . Un trosset ja m’el menjaria ara, encara que sigui l’hora d’esmorzar:
Petons
Jo un trosset també mel menjaria ara per esmorzar, es veu deliciós.
Petons
Ha de ser ben bo, aquest pastís! Jo em semba que ja t’ho havia dit, però sóc com tu! Els de formatge i els de poma, els meus pastissos 10!! petons
Jo també sóc molt fan dels pastissos de formatge! Amb ricotta boníssim, moltes ganes de fer-li una bona queixalada!
Una abraçada
Mglòria, a mi em passa el mateix, je je je… de veritat que és molt viciós, és d’aquells pastissos que has de repetir sí o sí!
Quima, amb el pa queda molt esponjós i flonjo, no és un pastís de formatge d’aquells tupits que costen d’empassar…
Sion, per esmorzar, a mig matí, per dinar, per berenar, per sopar, de ressopó… qualsevol moment ve de gust un tallet d’aquest pastís, je je je…
Marina, em sembña que som uns quants que tenim els pastissis de formatge i de poma com a preferits, oi? Tot i que pensant-ho millor, crec que a mi m’agraden tots els pastissos, siguin del què siguin! 😀
Cris, enlloc de ricotta també es pot fer servir mató, que són formatges molt semblants. Queda boníssim, amb la melmelada una mica àcida dels nabius…
De esta manera queda muy bueno, esponjoso, humedo y divino,imposible resistirle Gemma¡¡
bona setmana
Sóc una fan dels pastissos de formatge, i aquest amb la ricotta ha de ser boníssim!
No he fet servir mai molla de pa sucada amb llet, queda amb textura púding?
Es veu molt suau Gemma, deu ser per la manera de fer-lo.
No cal buscar la millor recepta perque cada una es diferent, però totes son bones.
Petons.
A casa també som de pastissos de formatge, i com a tu, a mi m’agraden tots! just ahir vaig veure fer un pastís que substituïen la farina per molla de pa, el vaig apuntar perquè em va semblar molt original. I ara vens tu i ves per on ens ho fas amb pa!!! Ho tinc per provar! els pastissos amb formatge ricotta queden super bons!! petons!
A mi em passa com a tu pastissos de formatge, de poma… i cocs!!!
Té un aspecte magnífic, a casa duraria un tres i no res… i en un esmorzar pedagògic heheh…
PTNTS
Dolça
a mi els pastissos de formatge m’encanten!! i amb ricotta que bo ha de ser, semblant al mató imagino…el que més m’ha impactat es la molla de pa que hi poses! per donar consistencia suposo!! bonissim Gemma! petons
No hay más que verla, jugosaaaaa
Ara mateix acabo de fer el típic pastís de formatge!!! però la pròxima vegada canvio de recepta que aquesta m’ha agradat molt!!!
La veritat es que ha quedat parada amb el tema pa, però desprès he pensat , “i perque no?… en el fons la molla de fa es farina i soposo que un cop humitatjada pot arribar a fer una mica “la feina” de la farina o maicena en aquest tipus de pastissos.
I mira per on trobem un altre forma deliciosa de fer servir les restes del pà. Molt bona idea i tal i com diu la MGlòria…les puntes son de lo mes goloses!!!!
Es veu deliciós Gemma!!!! per meu gust també els de formatge els millors. Tinc curiositat de la textura amb la molla de pa. El faré. Petons,
M’encanten aquests pastissos. Té una pinta exquisita.
Júlia.
Sí que és diferent sí.. m’ emporto la recepta que ha de ser molt bona!
¿Nunca se te ocurrió montar una pastelería? Estoy segura de que tendrías un gran éxito, porque tus postres nunca dejan a nadie indiferente. El pastel que hoy nos dejas, puedo decirte que me ha embelesado. Me llevo la receta porque aparte de tener una hermosa presencia, tiene que estar increíblemente bueno.
Un besín.
Hola,
Per als novells, podries especificar la quantitat de llet si us plau?
Un altra cosa: es pot usar alguna altra cosa en comptes de la molla de pa? (magdalenes, …)
Ahir vaig fer un primer intent de comprar ricotta i al super no n’hi havia; per si no en trobo en properes compres, és possible usar algun altre tipus de formatge?
Moltíssimes gràcies!
Miquel, és ben bé el què dius, la molla de pa fa que quedi molt més humit i sucós, res a veure amb pastissos de formatge tupits i espessos.
Eva, la textura és la d’un pastís de formatge normal, no de púding. De fet, si no ho diu ningú nota que porti pa. A mi també em va sorprendre molt!
ANABN, a aquesta mateixa conclusió he arribat jo! Tots són bons, tenen alguna característica que els fa especials i diferents als altres pastissos de formatge.
Teresa, aquest que dius també era de formatge???? Ostres, quina casualitat!!! Perquè realment és una recepta ben diferent a les altres de pastissos de formatge que conec.
Glòria, tu sobretot els cócs! ja ja ja!!!
A un dels esmorzars pedagògics no duraria ni mitja hora del pati 🙂
Roser, sí, amb ricotta queda igual que amb mató, crec que no es notaria la diferència. I la molla de pa li dóna la textura i la consistència perquè s’aguanti el pastís.
Irmina, jugosita jugosita, como me gustan a mi 🙂
Silvia, a hores d’ara ja no sé quin és el típic pastís de formatge, ja ja ja!!! Penso que val la pena provar altres receptes i descobrir què té de bo cadascuna, oi?
Abril, ben vist, realment és una recepta d’aprofitament! Perquè qui diu pa, diu qualsevol cosa que tingui molla. Si pot ser blanca millor perquè així el color és el mateix de qualsevol pastís de formatge.
Joaquina, ja veuràs com et sorprendrà agradablement. Si el fas ja m’ho diràs, eh?
Júlia i Anna, té bona pinta i és super fàcil de fer! Què més es pot demanar d’una recepta? 🙂
Nieves, je je je… pues estoy en ello, al menos con un cambio de rumbo profesional… A ver si me atrevo a dedicarme por completo al tema de la pastelería, que me gustaría muchísisimo. Muchas gracias por los ánimos 🙂
Valentí, et vaig responent a poc a poc.
– Quantitat de llet: no cal que la mesuris, has de fer com quan poses pa mullat amb llet a una carn picada per fer mandonguilles o hamburgueses… Poses el pa dins un bol fondo, un bon raig de llet a sobre i el deixes que s’empapi bé tot el pa. Només absorvirà la que pot, si poses més llet veuràs que queda al voltant del pa, no l’agafarà. Aquesta molla de pa que ha abosrvit la llet és la que has de posar al pastís.
– Pots substituir la molla de pa pel que vulguis, evidentment! Només dos qüestions: si vols mantenir el color blanc de qualsevol pastís de formatge, repela la magdalena. Tot i que ja et dic que és només estètic, serà igual de bo si no ho fas. I l’altra qüestió, redueix part del sucre de la recepta, ja que podria ser massa dolç (per magdalenes, jo posaria 50g de sucre menys).
– Evidentment pots canviar la ricotta per un bon mató català. Serà igual de bo, o fins i tot encara més bo! 😀
Però no el canviis per un philadelphia o un mascarpone, no és aquest tipus de pastís de formatge. I el mató sí que és facil de trobar, oi? 😉
Què bo, Gemma!! Aquests pastissos de formatge que passen xuclant són una delícia…m´agraden perquè són els que et fan repetir ;-D. Amb aquest ja tenim una bona manera d´aprofitar les molles de pa.
Boníssima recepta, m’encanta com t’ha quedat!
petons
Que original això de la molla de pa, mira que n’he vist de receptes de pastís de formatge (a mi també m’encanta!!) i aquesta encara no l’havia sentit!
Fa una pinta estupenda Gemma!
Petons!
Aiiiii com m’agrada aquest pastís de formatge! El probaré segur q tb son els meus preferits i aixó de que porti molla de pa em té encuriosida:)
Petunets
Eva
Fans molt fans dels pastissos de formatge en general! De ricotta no n’he tastat mai! Jo també pensava que al incorporar la molla de pa recordaria un púding i ja he llegit que no! Com sempre bona recepta!! 😉 Petons!!!
CristinaT, tens tota la raó, d’aquest pastís repeteixes seguríssim!!!
Dos entre bambalinas, moltes gràcies!
Bet, per això també em va cridar a mi l’atenció aquesta recepta, jo tampoc ho havia vist mai.
Eva, pel que veig, som un pila de fans dels pastissos de formatge, je je ej… ja ho hem dit algun altre cop que podríem formar un club de fans 😀
Nuni, si no trobes ricotta, quedarà igual amb mató, ja que de fet són formatges molt semblants.
Jo m’afegeixo al gruop d’amant dels pastissos de formatge així que aquest s’haurà de probar.
Muas
Com m’agradan els pastissos de formatge i aquest que original amb la molla de pa, el tindrem que provar. Un petó
Gemma que bo no l’he fet mai amb pa quedará bonissim. M’agraden molt els pastissos de formatge.
Un abrç
un pastis de formatge tentador … dons d’entre els molts pastissos de formqtge que tothom segur que ha tastat, el de ricota segur que hi manca… doncs a tastar-lo s’ha dit!!
Coincidim totalment en gustos!! els de formatge i els de poma també són els meus preferits, i com tu, m’agraden tots… així que els provo tots! aquest fa molt goig, se’n va directe als preferits! un petó!
Doncs aquesta versió te un aspecte que diu: menjam, menjam!!!! Amb el que m’agraden a mi els pastissos de formatge… i al meu fill que l’ha descobert fa poc, estarà encant.
petons!
Deliciòs, paaassa xuclant,el vaig fer diumenge,sabia que a la gent que venia els hi agradaría i encare que no tenia nabius, el vaig fer amb melmelada casolana del meu hort de maduixa. Gràcies per coses tan bones !
Montse!!!! Amb melmelada casolana de maduixa encara ha de quedar més bo!!!!!
M’alegro molt que us agradés 🙂
Jo faig un puding amb les restes de pa que en van quedant, amb llet i ous, con si fos un flam.
Ara he fet la teva recepta, i com que he muntat les clares a punt de neu, com tu dius, i he afegit el formatge, a casa l’han trobat bonissim.
M Teresa, de fet, aquest pastís de formatge és com un púding que porta foramtge, oi? Molt bona idea!
M’alegro que us hagi agradat, amb la modificació de les clares i el formatge 🙂