Ametllats. Classe amb la Mireia Carbó.

Data
2 d'octubre de 2012
Creat per

Dijous passat vam anar al monogràfic de dolços catalans que va fer la Mireia Carbó al Club Social Caprabo. Una de les receptes que ens va fer van ser aquests clàssics ametllats:

El tema d’aquest mes m’ha entusiasmat: en plena moda de cupcakes, muffins, fondants i cake pops, s’agraeix que algú reivindiqui els nostres dolços tradicionals. I és que, no trobeu lògic saber fer uns bons ametllats abans d’aprendre a fer macarons?

Les receptes que va fer la Mireia van ser uns pastissets de cabell d’àngel i de mató, un menjar blanc i uns ametllats. Amb un receptari popular català tan ric en receptes dolces, la tria de la Mireia va ser molt encertada; va escollir tres receptes d’elaboracions ben diferents i ingredients molt diversos. Els consells de la Mireia van ser molt interessants, des de com utilitzar correctament una màniga pastissera fins a la necessitat de pesar amb precisió els ingredients d’una fórmula pastissera. Tot, com sempre, farcit de bromes i d’una conversa amena que van fer passar la classe volant.

Segur que faré les tres receptes, ja que totes em van cridar molt l’atenció: la massa dels pastissets és delicada de treballar però el resultat em va semblar finíssim. Del menjar blanc va fer la versió tradicional a base de farina d’arròs enlloc d’ametlla, una recepta que fa temps que vull provar. Però m’he decidit a començar pels ametllats ja que són les galetes preferides a casa meva: a les capses assortides de galetes Trias, els ametllats sempre són les primeres a desaparèixer!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (40-50 galetes)

• 150g de farina d’ametlla
• 100g de sucre
• 50g de clara d’ou
• Ratlladura de llimona
• Ametlles crues sense pell

Preparació:

Muntar les clares amb el sucre fins aconseguir una merenga suau.
Incorporar l’ametlla i la llimona.
Fer les galetes amb l’ajuda una màniga pastissera.
Decorar cada galeta amb una ametlla crua.
Coure a 160º durant 15-20 minuts fins que siguin daurats.

Bon profit!

PD: Vull agrair la feina que fan des del Club Social Caprabo oferint aquests tallers de cuina gratuïts. Malauradament, en època de crisi i retallades, l’oferta d’activitats gratuïtes, interessants i de qualitat com aquests tallers s’ha reduït dràsticament. Per això crec que parlo en nom de tots els assistents (que al final de mes som molts!) quan dono les gràcies de tot cor.

Aprofito també per posar les fotos del taller del juny que encara tenia pendents, entre l’satge i les vacances, no vaig poder fer la crònica. En aquest taller la Mireia va fer una coca de llardons, cabell d’àngel i formatgets bonissíssima que caurà ben aviat 😉

Comparteix

48 comentaris a “Ametllats. Classe amb la Mireia Carbó.”

  1. Tens tota la raó, Gemma, ens compliquem la vida buscant receptes dolces extretes d’algun receptari british o norweig quan a casa tenim uns dolços excel·lents. Que a més ens acompanyen durant moltes festivitats! em consta que els ametllats són una debilitat teva, oi? hi hi hi… no sé quan recordo que m’ho vas dir. Malgrat les retallades, s’agraeix moltíssim que professionals del sector mantinguin la il·lusió d’ensenyar el que saben a amateurs com jo i altres… Gràcies per la publicació, m’ha agradat veure les imatges!

  2. Tota la raó! amb la de coses bones que tenim!!! Els ametllat fets a casa queden molt bé, i estan boníssims! ja provaré la recepta de la Mireia, que em vaig perdre la classe, aix! petó

  3. Gemma, jo també reivindico la cuina tradicional catalana!!!!! tenim un receptari boníssim! per cert, aquests ametllats t’han quedat de cine… i segur que els pastissets de cabell d’àngel i mató devien ser deliciosos, no?? perquè em cau la baba només de veure-ho!
    petonets

  4. Em de ser agraides tant amb Caprabo com amb Bonpreu per aquests tallers.
    El dissabte vaig fer els pastissets i estic molt contenta de com van sortir.
    Ara també tinc ganes de fer els ametllats, ens has possat el llistó ben alt que t’han quedat molt bé.
    Petons.

  5. Felicitats Gemma! Tinc tota la intenció de provar de fer aquests ametllats, però tinc una pregunta de principiant: la farina d’ametlla és el mateix que l’ametlla molta que s’utilitza fer fer panellets? Gràcies!

  6. Les teves fotos sempre fan una patxoca! Doncs és ben veritat que ens entestem a fer receptes del més enllà i, certament, no ens adonem de les coses bones que tenim tan a prop… Bona recepta, aviat la provaré 🙂

  7. me uno al agradecimiento y estas galletas son bien buenas y como bien dices de toda la vida y mira me faltan en el blog y ahora mismo estoy haciendo macarons y luego las hagos que tengo todos los ingredientes
    fins divendres amb el Pep

  8. Hola a tothom!!
    Moltes gràcies pels vostres comentaris!
    Veig que som molts els que coincidim en dues coses: a reivindicar els nostres dolços d’aquí i en l’agraiment al Caprabo per aquests cursos gratuïts tan interessants!!!
    I no patiu, que les receptes del menjar blanc i els pastissets cauran ben aviat 😉

    Conxita, sí, la farina d’ametlla és la típica de fer els panellets 😉

  9. I tant!!!! No tenim res a envejar a altres països…els nostres dolços son dels més bons i variats que hi ha!!! Que bons que son els ametllats!!!! i tens tota la raó…és d’agraïr els cursos tan xulos que fan…i que tan amablement cedeixen places per nosaltres!!!!
    Petunets,
    Eva.

  10. M’afeigeixo a l’agraïment a Caprabo i al Bonpreu. Que no ens manquin ni la Mireia, ni el Pep! són els cuiners que ens ajuden ens els menjars del dia a dia. Sense ànims d’ofendra’ls jo els anomeno els cuiners del poble. Qui si no, ens ajuda a tenir més creativitat amb els productes que tenim a l’abast a la nostra cuina? Com a mestressa de casa no necessito cuiners d’alta volada, m’ agraden els que em fan més fàcil soprendre a la família amb coses saludables, bones, gustoses i sencilles. Ah! i si me’n surto puc escoltar que sòc bona cuinera. Enhorabona per la feina ben feta.

  11. De menuts amb els cosins ens barallàvem pels ametllats, per què en posaven tan pocs a les caixes de galetes?
    Saps que mai hem fet menjar blanc? és una pena que amb el receptari tradicional que tenim ens n’anem a fer pastissos de fondant, buttermilks i mantegues.
    Vull la recepta dels pastissets!!!!
    petonets

  12. Espectaculars!!! Et fitxaràn a la casa Trías per fer ametllats. Tens tota la raó, amb la de dolços tradicionals que tenim a casa nostre ens compliquem la vida amb voler fer altres que et costa fins i tot trobar els ingredientes. Tinc clares congelades que ja tenen sortida! I espero que els pastissets no tardin a arrivar.
    Petons!

  13. Som molts els que estem agraïts a Caprabo per aquests cursos gratuits, fa molts anys que els fan. I amb la Mireia Carbó com a cuinera… tot un “lujo”.

  14. Pos jo tambe he començat amb els ametllats. Han sigut una mica fracas perque estrenaba forn i se m’han cremat pero Edu ha conseguit menjat tots 37 en dos dies, molt bons!! :D:D

    I m’afegeixo a la felicitacio a Caprabo i Bonpreu, ens encanten aquests cursos i espero que siguin per molts anys!

  15. Gairebé m’emociono amb aquest post. Jo sóc de Tortosa i aquí (i en general a totes les Terres de l’Ebre) no hi ha res més tradicional que els pastissets, el menjablanc, els cócs i les coquetes de segí. El menjablanc el fem sempre de farina d’arròs (em sembla que el d’ametlla és típic del Baix Camp) i és un habitual de les postres dels restaurants de la zona. De pastissets s’en fan de moltes classes (cabell d’àngel, brossat, moniato, taronja, xocolata, crema). Em penso que són d’orígen àrab i, per tant, molt antics i se’n troben a totes les fleques. Ja ting ganes de veure’n la recpeta!

  16. Eva, es podrien fer 50 monogràfics com aquest i encara no ens acabaríem els dolços de casa nostra!

    M. Teresa, ets mooooooooooooooooooooooooooolt bona cuinera!!! I 100% d’acord amb tot el què dius 🙂

    El taller de cuina i Pilar, els pastissets no tardaran a caure, i el menjar blanc tampoc 😉
    I certament els ametllats són la millor galeta dels assortits, je je je…

    Pilar P, la Mireia és genial!!!!

    Anna, ostres, quina ràbia això del forn, a mi també em va passar amb el meu: el primer gratinat que vaig fer se’m va cremar… però ja veuràs com de seguida li trobaràs el punt!

    Pol, els ametllats són un vici, je je je…

    Meritxell, moltes gràcies pel teu comentari! He tastat els pastissets de Tortosa (amb moniato i amb brossat són els meus preferits) i són espectaculars. El meu pare és de Montblanc i allà fan el menjarblanc amb ametlla, no amb farina d’arròs. Però tinc ganes de provar aquesta altra recepta, que em va semblar molt fàcil i molt bona!

  17. Benvolguts tots… Un VISCA per les ametlles! Acaben de sortir del forn uns ametllats que ni us explico l’oloreta que fan! Ens posem davant l’ordinador i ens els trobem a la pantalla! Enhorabona per la iniciativa i ànims a tots els que en volgueu fer. A la nostra pastisseria fem ametllats i pastissets. A L’Espluga de Francolí el menjablanc no s’estila, és més de Reus i no en fem, tot i que en som fills. Quan anem a la capital del Baix Camp en comprem que a les pastisseries de la ciutat el fan molt bo. Salut!

  18. M’ha fet gràcia que parlessis de les galetes Trias! a casa també volen els ametllats d’aquestes capses, i la resta de galetes també. Ens agraden molt. i fem parelletes per aconseguir noves caixes, jeje.
    segur que faig aviat aquets ametllats, seran més fàcils que els macarons o els cupcakes que tan surten als blogs, i potser bastant més sabrosos….
    salut!

  19. Jo soc de les teves, abans unes magdalenes que uns cupcakes, abans uns ametllats que els macarons, i sobretot res de fondant…. que be que ens proporciones aquesta senzilla recepta… tinc ametlles de casa així que sortiran ben gustosos.. el menjar blanc i els pastissets “divins”… Petons,

  20. Qué suerte Gemma poder disfrutar de estos cursos y además ¿¿gratuitos?? Pues si que es de agradecer y espero que los dichosos recortes, no afecten a esta parcela, porque sería una verdadera lástima. Los almendrados parecen salidos de una confitería, pero teniendo tan buenos profesores, no me extraña que también haya tan buenas alumnas. Felicidades y a seguir disfrutando de tanto bueno.

  21. Em vaig perdre un taller dels bons. Estic d’acord amb tu, tanta afició pels dolços anglosaxons i després no coneixem els de casa nostra, i on es posin un atmetllats que es treguin els cupcakes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *