Soufflé de formatge

Data
26 de setembre de 2010
Creat per

Dimecres vam anar al taller de cuina del Club Social Caprabo dedicat al formatge Philadelphia. Adaptant una recepta que ens van ensenyar he fet aquest soufflé de formatge, unes postres exquisides per a convidats ben exigents:

Tot just començar la classe, el xef Luciano Villar ens va fer dues preguntes:
– Qui compra habitualment formatge Philadelphia? – totes les mans es van aixecar.
– Qui l’utilitza per cuinar plats diferents del pastís de formatge? – van quedar 3 mans aixecades.
Davant aquesta situació va quedar demostrada la necessitat de la classe 🙂

Ens va ensenyar mil trucs per utilitzar el formatge en salses, per gratinar, per farcir, en purés, com a dips… I per demostrar-ho ens va preparar entre 6 i 7 receptes ben diferents: espaguetis a la carbonara, pizza de carbassó i olivada, cóc d’escalivada, patates farcides de pebrot i carn picada, dip amb picadillo i nachos, rotllets de gall d’indi i pera en almívar i un soufflé de formatge. I tot això en dues hores!


Com que totes les receptes són llargues d’explicar, us passo la web de Philadelphia on estan ben explicades. A més, la Cristina ja ha fet els rotllets, de manera que al seu blog podeu veure la recepta.

El soufflé que va fer el Luciano era un plat salat. Va utilitzar el formatge tradicional, però va aconsellar que el provéssim amb el de salmó o el de formatge blau. Ha de quedar boníssim! Jo he adaptat la seva recepta en una versió dolça i el resultat és fantàstic: el formatge substitueix la base de beixamel típica del soufflé, cosa que simplifica molt la recepta. Això sí, com sempre, són unes postres que cal servir al moment, ja que tot just sortir del forn ja es començar a desinflar… Tebi, flonjo, esponjós, amb molt gust de formatge i una aroma lleugera a llimona i anís. Ens ha encantat!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 6 persones)

• 4 rovells
• 2 clares d’ou
• 400g de Philadelphia
• 4 cullerades d’oli
• 2 cullerada d’anís
• 4 cullerades d’aigua
• Ratlladura d’una llimona
• 75g de sucre

Preparació:

Barrejar amb el túrmix tots els ingredients excepte les clares. Muntar les clares a punt de neu i afegir-les amb suavitat a la mescla anterior.
Repartir dins de motlles individuals de soufflé ben untats amb mantega i farina i coure-ho 12 minuts a 200º, amb el forn ja escalfat.
Servir immediatament.

Bon profit!

PD: Us asseguro que si ara en Luciano repetís les dues preguntes, la cosa aniria ben diferent, je je je…

Comparteix

42 comentaris a “Soufflé de formatge”

  1. M’encisen les receptes de barrejar, remenar i al forn (hehe). Amb tan poc de temps com tenim, disposar de receptes fàcils i lluïdores s’agraeix molt. I amb Philadelphia! Jo només me’l menge com a base d’una torradeta amb dolç o salat, però és clar que se’n poden fer un fum, de receptes!
    Gràcies, com sempre, i un bes.

  2. Sincerament, jo el suffle m’estimo més que me’l facin que fer-lo per convidats per aquest tema del desinflament i que cal estar alerta de fer-lo quan ja estàs a taula. Però la proposta és magnífica!! 🙂

  3. Em va agradar moltíssim la classe de Caprabo, va ser molt i molt profitosa!, les receptes molt ben explicades i 1000 idees per a fer…T’ha quedat un souflé amb un aspecte preciós!A reveure Gemma i com sempre gràcies per fer d’enllaç en aquestes classes!

  4. Sònia, pots tastar-ne el que vulguis, això sí, s’ha de menjar al moment, je je je…

    Laura, és que a part d’untar o el pastís de formatge, fins ara no el feia servir per res més. Però a partir d’ara li traurem molt profit, sobretot per salses i per substituir la beixamel 😉

    Ester, el sofflé fa respecte perquè s’ha de cuinar al moment i perquè sempre s’abaixa… però si acceptes aquests dos fets, ja no hi ha excuses per no fer-lo, eh? 😉

    Queti, totes les receptes que ens van ensenyar eren així: pim pam pum, al foc i a menjar! No hauria dit mai que el philadelphia tingués tantes possibilitats…

    Glutoniana, benvinguda de nou! Has fet unes bones vacances 🙂

    Silvia, sí que fa pena veure com s’abaixa, després d’haver pujat tant… és qüestió de servir-lo al moment i degustar-lo quan encara està flonjo i esponjós. Si al fas ja m’ho diràs, eh? Ja veuràs com el teu marit quedarà molt content 😉

    Carme, fes-lo que ja veuràs com triomfaràs!

    Starbase, et dono la raó: és d’aquelles postres que davant de convidats t’arrisques una mica… s’han de fer al moment i sempre s’abaixen, de manera que han de ser convidats amb els que tinguis confiança. Penso que passa una mica com amb el coulant de xocolata, no trobes? També s’ha de fer al moment i sempre t’arrisques a no trobar el punt just de cocció… Millor si te’l fan que si l’has de fer tu 😉

    Teresa, acabo de veure ara mateix els teus rottlets! També has anat ràpida a provar les receptes que vam aprendre, oi? T’han quedat sensacionals, no m’estranya que hagin tingut tan èxit!

    Mercè, de les classes més profitoses que hem fet últimament, oi? Tot ho vaig trobar molt aplicable a casa i molt pràctic… una pila de noves idees per facilitar-nos la feina. Crec que tots en traurem molt profit.

    Irene, és que sí que en general són complicats. La recepta clàssica es fa a partir d’una base de beixamel, on incorpores l’ingredient que vulguis (formatge, espinacs…). Però aquesta recepta és super senzilla, substitueixes la beixamel pel philadelphia i queda molt bé!

    Gemma, amb aquesta recepta segur que triomfes i a més, és molt més fàcil que el clàssic sofflé. Prova’l que segur que et sortirà bé 😉

    Anna, queda amb un gust de formatge molt bo, per a amants dels pastissos de formatge és deliciós. Ostres, el flam de formatge també ha de ser bo, ja has posat la recepta?

  5. Bé, com ja s´ha comentat,un sofflé fa molt de respecte, Jo el comparo amb una peça feta de porcellana. Aquesta és tan fina i fràgil que sembla que en qualsevol moment s´ha de desmuntar i petar en el forn, però…no si es fa amb carinyo, tal com s´ha fet amb el soufflé.

    Perdona, Gemma és que avui estic una mica artística…

    PD.Gemma, per cert, has rebut el meu mail?

  6. Hola Gemma!!

    Mai he provat un soufflé!A veure si m’animo amb aquest que el formatge m’agrada molt! Un post molt interessant, miraré la pàgina aquesta per veure les receptes perquè és ben veritat que desaprofitem molt aquest formatge!

    Un abraçada!

  7. Gemma, hola guapa,
    Quin soufflé més apetitós! Quines ganes de poder venir alguna classe! 🙂 Gràcies per la recepta i per passar-nos l’enllaç…Anem a tafanejar 😉
    Petons i feliç setmana :*)

  8. Sempre m’havia semblat que fer un souflé era molt difícil, pero aquest no ho sembla pas i queda perfecte, però segur que són les teves mans.
    Tot i això val la pena probar-ho.
    Gràcies per l’enllaç de les receptes amb philadelphia.
    pt!

  9. Adoro los souffles y el queso philadelphia es uno de mis favoritos. Me podría sentar yo sola y comermelo entero!
    Voy a pasar por la página que recomendás a ver que otras recetas tienen, me gusta la idea.
    Cariños

  10. Ana, esta receta es ideal para perder el miedo al soufflé 😉

    CrisitinaT, m’encanta la comparació que has fet! Un soufflé és com una peça de porcellana fina fina fina…
    I ja he rebut la recepta del gelat, però em sembla que abans faré la coca de xocolata. Em dones massa feina, je je je…

    Mesilda, va quedar molt esponjós i cremós… boníssim!

    Alba, aquesta web té receptes fantàstiques, ja fa temps que la tinc guardada a favoritos 😉

    Marina, a veure si algun dia pots venir fins a Barcelona per assistir a una d’aquestes classes amb tota la colla…

    Xisca, aquest que fas deu ser el típic amb una base de beixamenl, oi? Servit com a plat salat queda bonísism! L’avantatge d’aquesta recepta és que és molt més fàcil de fer ja que el philadelphia substitueix la beixamenl 😉

    Maria Dolores, Josep i Mariangels, queda suau, esponjós, cremós… deliciós 😉

    Eva i Ribereña, és una recepta molt més senzilla que el clàssic soufflé, ja veureu com segur que us queda bé!

    Erika, la web de philadelphia es fantástica, tiene recetas sencillas con grandes resultados. Para ojear y guardar a mis favoritos 😉

    Dolça, sempre s’abaixen una mica, però si tens confiança amb els comensals no passa res… i queda tan bo… a més, aquesta recepta és super fàcil 😉

  11. Nunca preparé suflé. Me pareció siempre difícil por el tema de tener que tomarlo prácticamente salido del horno, pero en casa siempre tengo varias cajas de philadelphia porque mi hija es el queso que toma habitualmente. De todos modos, y a la vista de este que has hecho, ¿quien no se anima? Te quedó genial.

    Por cierto, toda mi familia es de la zona de Ribadesella (Arriondas, Cangas…), y el arroz con leche de Asturias ¿verdad que está buenísimo? Pues si te ha gustado, no pierdas de vista esta receta, porque no tiene nada qué envidiar a cualquier arroz que puedas comer por aquí. Eso sí, hay que ir observando la textura final, ya que depende de los arroces, leches, etc.

    Un besín.

  12. Nieves, que suerte tener família en Ribadesella… nos encantó toda la zona, desde la costa hasta los Picos de Europa. Estuvimos durante el “Descenso del Sella” y el ambiente de fiesta fué genial 😉
    En Arriondas fuimos a escalar en la Forcada, ¿la conoces? Y claro, desde Cangas subimos al Pico Urriello y a otras cimas cerca de los lagos de Covadonga. Entre las excursiones, la sidra, el Cabrales, las quesadas y el arroz con leche, fueron unas vacaciones muy completas 🙂

  13. Feia mooooolt de temps que anava darrera d´una recepta de souflé de formatge!!! Y ja veig que aquesta recepta ve amb tota la garantia!!! Es curiós que porti philadelphia, havia vist amb parmesà o un altre tipus. Però aquest m´encanta!!!
    Un petó.

  14. jo sóc dels que hagués aixecat la mà les dues vegades, perquè el faig servir molt el formatge philadelphia (o el de marca blanca del mercadona, que surt igual de bo), però també sóc dels que no m’he atrevit amb el suflé. ara, que amb l’aspecte que té, ha d’estar sensacional.

  15. Hola Gemma, no es el típic , aquest que faig jo en formatge fresc en teoria és un postre ja que dur una cullerada sopera de sucre , però queda tan poc dolç que el faig com a aperitiu . Un dia el faré .

    A reveure

  16. Va estar molt be, jo que no compro mai formatge Philadelphia (no vaig aixecar la ma, debia ser l’única) per què m’ha cansat el seu gust, m’ha fet entrar ganes de provar-lo de nou amb noves receptes. Com sempre t’has avançat però és que tinc una colla de post pendents…

  17. titanii, el soufflé de formatge original i salat porta altres tipus de formatge. Aquesta recepta és una adaptació que simplifica molt la recepta 😉

    Cristina, també has provat el dip? Jo tinc moltes ganes de fer-lo ja que em va sembla una idea fantàstica per un àpat informa de pica-pica…

    Manel, tens raó, ara mateix recordo que en els teus aperitius acostumes a utilitzar el formatge d’untar força sovint. I la marca blanca del Mercadona es deu assemblar força a l’original, oi?

    Xisca, m’agadaria molt que el fessis i pengis la recepta al blog, aixó podrem comparar amb aquest. Amb formatge fresc deu quedar un soufflé super fi!

  18. Surfzone, recordo molt bé aquests rotllets d’albergínia… trobo que el philadelphia lliga molt bé amb l’albergínia, oi? Crec que a partir d’ara serem bastants més que utilitzarem el philadelphia per més receptes, je je je…

    Sara Maria, jo tampoc compro philadelphia, només si vull fer un pastís de formatge (llavors el compro expressament) Però crec que a partir d’ara en gastaré molt més sovint 😉

    Maria José, tens tota la raó, veure com el xef Luciano feia totes aquestes receptes en només 2 hores t’ajuda molt a entendre que són receptes molt senzilles de fer i molt pràctiques!

  19. Deu ni do la de receptes que vareu fer en dues hores! Aixó es aprofitar el temps. Aquest soufflé es formidable i a nosaltres que ens agrada molt el formatge philadelphia i sempre en tinc per casa, segur que el probem.
    Petons!

Respon a titaniii Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *