Cupcake Vainiron amb crema de formatge

Data
30 de setembre de 2013
Creat per

Els que em seguiu sabeu que no sóc gaire amant de la pastisseria americana: cupcakes, fondants, muffins, cakepops… Ho trobo molt bonic però massa dolç. Tot i així, de tant en tant val la pena fer una excepció, sobretot si et conviden a gaudir d’un taller de cupcakes en companyia d’altres bloguers.

Tot va començar amb un sorteig. L’Starbase, des del seu blog deCuina, oferia 5 places per un curs de cupcakes al Taller de Cocina Sabores i vaig tenir la sort que me’n toqués una. Acompanyada de la Maria, la Marina, la Marta i la Teresa, vaig gaudir d’un taller molt interessant que ja us ha explicat la Marina amb tot detall al seu blog. Haig de reconèixer que vam riure molt, sobretot quan vam descobrir que ens faltava molt pràctica amb això de la màniga pastissera, je je je…

Una anècdota em va fer molta gràcia. El pastisser que impartia el curs era en Salvador Garcia, amb qui vaig coincidir durant el meu stage a la pastisseria Bubò ara fa dos anys. Ell era cap d’obrador, això sol ja indica la qualitat del taller que vam fer al Sabores. Sort que es recordava de mi com la “rara que estudia pastisseria però és professora de matemàtiques de Batxillerat!” 😉

Si teniu l’oportunitat d’assistir a un d’aquests tallers amb en Salvador al Sabores, o qualsevol dels altres que fan de cuina salada, us ho recomano de veritat! Jo no he trigat gens a posar en pràctica el que vam aprendre al taller, he seguit la recepta amb només un petit canvi: he afegit unes gotes de xocolata al cupcake, així encara eren més llaminers, je je je…

Aquí teniu la recepta:

Pel cupcake vainiron:

Ingredients:

· 240g de sucre
· 175g d’ou
· 100g de nata 35% MG
· 20g de rom blanc
· 1,5g de sal
· 200g de farina
· 7g d’impulsor
· 75g de mantega
· c/s de vainilla
· c/s gotes de xocolata

Preparació:

Amb les varilles elèctriques, blanquejar els ous amb el sucre.
Incorporar la sal i la mantega fosa. Incorporar la nata i el rom.
Finalment, incorporar la farina amb l’impulsor i la vainilla.
Omplir els motlles i coure’ls 20 minuts a 180º.

Per la crema de formatge:

Ingredients:

• 125g de mantega a temperatura ambient
• 270g de formatge philadelphia fred de nevera
• 500g de sucre en pols
• 1 culleradeta d’essència de vainilla

Preparació:

Amb les varilles elèctriques, batre la mantega amb el sucre fins que estigui ben cremosa.
Afegir el formatge i barrejar el just fins que estigui incorporat. Incorporar l’essència de vainilla.
Deixar reposar a la nevera un parell d’hores per tal que agafi cos.
Amb l’ajut d’una màniga pastissera, escudellar la crema per sobre del cupcake.

Moltes gràcies al Salvador i a tot l’equip del Sabores per convidar-nos al taller. Repetirem segur!

Comparteix

45 comentaris a “Cupcake Vainiron amb crema de formatge”

  1. Hola! M’alegro que hagi estat divertit el taller. Jo els cupcackes també els considero cursis a part de dolços. De fet la dolçor suprema no em molesta gaire, però el cursi ja em costa més jejeje 🙂

  2. Has anat depressa a posar la teoria en pràctica!! T’ha quedat molt xulo, aquest cupcake!! A la que trobi colorant comestible m’hi poso, també! Estoy en ello!!! Ens ho vam passar molt bé! He de reconèixer que ja tinc una altra opinió (més bona) dels cupcakes, després del curs… hi hi hi. Petons

  3. Si, jo amb la mániga pastissera tampoc me’n surto gaire, és que faig poca reposteria d’aquest tipus. T’han quedat molt bé. Felicitats pel curs.
    Que tinguis molt bona setmana, guapa!

  4. A mi tampoc em van gaire els dolços amb pastes de sucre, els trobo molt monos però al final acabem treient la pasta i menjant el bescuit de dintre, pero en aquest cas valdría la pena fer una excepció perque es veuen molt llamineres.

  5. Per mi seria massa dolç, la cobertura dels cupcakes no em convenç gaire…però aquest és tant moníssim que li faria queixalada sense pensar-ho. La resta, segur que la devoraria la meva filla!! Segur que t’ho vas passar la mar de bé al taller! Molt xulu! Petons.

  6. Aquests dolços també considero que son per fer de tant en tant, per donar un altre aire a les nostres magdalenes o si tenim convidats molt llaminers.
    Trobo que ‘han quedat bufons, amb un color ben llampant.
    Les matemàtiques tenen molt a veure amb la pastissería, has de fer càlculs.
    Petons.

  7. Als meus fills els encanten i es les faig de tant en tant. Jo sempre lleve un poquet de sucre perquè no siguen molt embafoses. Estes amb el xorret de rom i el xocolate segur que els encanten.
    Besets

  8. Anna, un dia és un dia, oi? I traient la part de sobre, el muffin de sota és ben bo.

    Starbase, moltes gràcies per organitzar el concurs i avisar-me que m’havia tocat! 🙂
    Je je je… estic d’acord amb tu, odio la pastisseria americana cursi, no puc amb ella…

    Marina, després de la crònica tan detallada que vas fer tu, poca cosa em quedava a mi per dir… així que m’he posat mans a la feina i ja els he fet 🙂

    Gemma, de seguida s’agafa pràctica amb la màniga, però és veritat que a casa es fa servir poc… però jo també la faig servir per altres coses que no són pastisseria, per exemple, va molt bé per farcir els canelons 😉

  9. Isabel, pel que vaig veient, tots coincidim en el mateix: són molt vistosos i bonics, però massa dolços pel nostre gust. Jo mai em menjo la cobertura de sobre…

    Pilar, ni tan sols en aquest cas, perquè és pur sucre. Ara bé, el muffin de dins amb el rom, la vainilla i la xocolata, va quedar molt bo.

    Montse, coincidim totalment en el gust 🙂
    El taller al Sabores va ser molt interessant, si tens oportunitat d’anar-hi algun cop, val molt la pena.

    ANABDN, tens tota la raó!! Per això m’agrada tant la pastisseria, perquè s’ha de ser molt precís i seguir bé les fórmules i el pas a pas… crec que els matemàtics poden ser bons pastissers 😀

    Maria, precisament he vist les teves magdalenes amb codonyat i també una cobertura de formatge… Segurament la teva cobertura és menys dolça que aquesta, i molt més sana 😉

  10. Hola Gemma!!!
    Doncs també m’agradaría poder fer un curset de cup cakes, encara que hi ha molta informació a internet, és millor veure-ho personalment, oi?
    T’han quedat molt macos amb aquestes coloraines, i la crema de formatge no vegis… qué bona!!!
    Molts petonets

  11. Dolores, és vistosa, oi la crema de sobre? Però t’asseguro que només fa gust de sucre… molt maca però massa dolça.

    Titanii, i tant, per internet trobes una pila de receptes, però veure-ho en directe i resoldre dubtes sempre és molt millor!

    GEMMA, és d’aquelles coses divertides de fer amb nens, perquè a l’hora de decorar-los poden fer anar la imaginació…

    Júlia, pel que veig dels comentaris, tots pensem igual!!!

  12. yo tampoco soy ni somos en casa nada amantes de este tipo de postres americanos,pero desde luego vistosos lo son y mas con imaginacion se haces buenos adornos.
    Buena clase en Sabores sin lugar a dudas y muy aprovechada

  13. A mi em passa el mateix, m’entren pels ulls, perquè son molt bonics, però després els trobo massa dolços. Per això sempre intento cambiar la crema de mantega per una altre cosa. Aquesta crema de formatge té bona pinta, però no serà molt dolça?
    Petonets!

  14. T’ha quedat preciós. Però jo no puc amb ells son excessivament dolços per el meu gust. Tot i que amb aquesta crema de formatge posant-hi menys sucre potser no seria tan dolça ?
    Petons

  15. Miquel, tu has anat al Sabores, oi? així ja saps que els tallers allà estan molt bé… Vam passar una estona molt entretinguda!

    El taller de cuina, tens raó, un bon taller amb bona companyia i un bon profe és el més important 🙂

    Laura, la crema de formatge és super dolça, efectivament. Encara no he vist mai una cobertura de cupcakes que no fos dolça…

    Sion, el sucre és l’element sec de la crema, no el pots rebaixar gaire perquè si no, perd la textura ideal per poder escudellar amb la màniga i que quedi la forma. Aquest és el problema de les cobertures, per això la majoria resulten tan dolces.

  16. jo tampoc soc de fer-ne masses, ho trobo molt bonic i massa dolç com dius! pero la temptació es la temptacio i t’han quedat de vici!! haure de fer un taller d’aqeusts en breu! petons

  17. Gemma,molt bonic el cupcakes que as presentat,especialment a mi no me agraden, crec que sol-lament tenen fachada i una bomba si intentes fer.hi un mos. He estat dues vegadades a SABORES fen un taller de arroz i un altre de tapes i pinchos els dos fantàstics,amés quan estic a Barna soc veina del carrer San Luis,dons la meva filla viu a Gràcia., m’ agradaria coincidir un día en algún taller.petonets des de la Inperial Tarraco.

  18. per ser la rara professora de mates que fa pastissos has arribat a un punt de màxima perfecció pastissera. Tan de bo els nostres alumnes de l’insti fessin una evolució tan bona com tu, heheh.
    Jo no sóc gens de cupcakes, pèrò aquest t’ha quedat preciós… el posaria per guarnir algun raconet més que menjar-me’l 😉

    PTNTS
    Dolça

  19. Teresa, sort que et vam poder avisar a temps!!! Perquè el taller s’ho valia, oi? Vam riure una bona estona i vam aprendre uns quants trucos molt interessants.

    Roser, em sembla que ets la primera que diu que li agraden, je je je…. deus ser molt llaminera!!!

    Pol, moltes gràcies 🙂

    Roser, de tant en tant tots caiem a la temptació, je je je… perquè s’ha de reconèixer que bonic sí que queda…

  20. CristinaT, sempre que no oblidem les nostres arrels i tradicions, penso que mai fa mal provar coses d’altres cultures, oi?

    Magda, els tallers al Sabores estan molt bé, oi? El d’arròs i el de tapes crec que estan molt bé. Jo no hi vaig gaire, n’he fet dos que m’han convidat, però a veure si podem coincidir algun cop, seria genial 🙂

    Maria dolores, jo també prefereixo les nostres magdalenes sense la cobertura. Però ja se sap que als nens els encanten les coses vistoses…

    Catieu, l’altre curs que he fet al Sabores precisament era amb en Marc Rodellas. Era un curs sobre la xocolata i també va ser molt interessant!

    Dolça, je je je… ojalà els nostres alumnes posessin tanta afició a l’estudi com nosaltres a la cuina, oi? Llavors treurien més bones notes!

  21. Jo tampoc soc massa de pastisseria americana, però… molt de tant en tant cau alguna coseta. Segur que vas gaudir força en aquest taller, m´apunto la teva recepta que amb ingredients molt senzills la faré segur. Rechulos!!!! petons,

  22. Qué precisidad Gemma. Tampoco soy partidaria de lo americano, siempre y cuando nosotros gozamos de una cocina tan amplia y rica que a ellos se les caerían las lágrimas 🙂 pero ésto no está reñido con poder enriquecerse también con lo bueno que ellos nos puedan aportar, y aunque sólo sea por disfrutar de lo bonitas que pueden quedar las cupcakes, ya merece la pena. Están de exposición.

    Un besín.

  23. Sandra, tens raó, els cupcakes només eren l’excusa per retrobar-nos uns quants blocaires i fer un taller molt divertit, je je je…

    Joaquina, no cal ser radical, oi? Encara que la pastisseria americana sigui tan dolça, fer una excepció de tant en tant no fa mal…

    Marylou, ens ho vam passar bé, oi? Clar que no els has fet, no has tingut temps perque no has parat de fer pastissos espectaculars!

    Nieves, nuestra cocina mediterránea es más rica y mucho más sana que la suya, ¿verdad? Los cupcakes quedan bonitos, eso sí que hay que reconocerlo, je je je…

  24. Segur que ho vau passar genial al taller!
    Estic totalment d’acord amb tu, la rebosteria americana és massa dolça, jo sempre redueixo el sucre a la meïtat o menys. Els cupcakes els trobo molt bonics, però, excepte el red velvet al qual no em puc resistir (si porta cobertura de philadelphia que m’encanta), la resta no em criden massa, el buttercream és una bomba calòrica mot pesada. El que si que haig de reconèixer és que és molt divertit decorar-los, oi?

  25. Doncs t’ha quedat molt bonic per ser una cosa que no fas habitualment: no hi ha com ser manetes! A mi si que m’agraden els cupcakes i familiars: els trobo molt pràctics i crec que donen molt de joc PERÒ sempre acabo rebaixant sucres i mantegues. Els faig una mica… a la catalana 😉

  26. Hola Gemma! Que xula t’ha quedat! jo les vaig fer aquest cap de setmana amb les nenes i la veritat és que li vaig posar la meitat del sucre per no sentir-me culpable. La consistència no és tan ferma però això ho vam arreglat ficant-les a la nevera. De sabor estan boníssimes!! Va estar un plaer conèixer-te!! aviam si coincidim en algun altre! Una abraçada! Marta

Respon a Gemma Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *