Saragli (Σαραγλι), la recepta viatgera

Data
7 de maig de 2011
Creat per

Per celebrar els dos anys del Taller de Cuina, l’Alba i en Jordi ens han fet una proposta que uneix les seves dues grans aficions, la cuina i els viatges: es tracta d’elaborar una recepta viatgera que ens recordi algun racó que hem visitat. Pensant en les escalades que he fet per l’illa de Kalymnos aquesta Setmana Santa, tenia clar quina recepta havia de fer, uns Saragli típics de Grècia:

Cuinar algun dolç tradicional que he tastat durant un viatge és un costum que faig cada cop que torno de vacances. És una manera d’allargar les bones sensacions que he viscut i combatre la síndrome post vacacional, igual de bona que mirar les fotos del viatge.

Al blog en tinc bons exemples: els Piononos del viatge a Granada, el Kremna Rezina i el Zavihjaca Cake del viatge a Eslovènia, la Quesada de les vacances a Astúries, la Greixonera de la Setmana Santa a Eivissa, el Tiramisú i el Semifreddo di Amaretti de les dues vacances a les Dolomites, la Croustade de les vacances als Pirineus francesos

I no podia faltar la recepta que m’emporto de Kalymnos: uns Saragli típics de Grècia.
Els Saragli són uns pastissets molt semblants a la Baklava: capes de pasta fil·lo farcides de fruits secs picats i banyades amb un almívar de mel. La diferència rau en la forma: la Baklava són làmines horitzontals mentre que els Saragli s’enrotllen i es tallen a rodanxes. L’origen d’aquests dolços es troba en l’antic Imperi Otomà i per això és típic a molts països, des de Turquia fins a Grècia. I com passa amb totes les receptes tradicionals, cada casa té la seva pròpia versió particular.

Els que heu tastat la Baklava ja sabeu que són uns pastissets deliciosos; cruixents i dolços, són un vici de no parar. Però entre la mel i els fruits secs resulten molt calòrics, de manera que aconsello fer-los petitons, de mossegada. Així segur que repetireu!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pels Saragli:
• Pasta fil·lo
• Mantega
• 300g de fruits secs
• 50g de sucre
• Canyella en pols
• Clau d’olor mòlt

Per l’almívar:
• 200g de mel
• 150ml d’aigua
• Suc de ½ llimona

Preparació:

Fondre la mantega i, millor, clarificar-la.
Picar els fruits secs i barrejar-los amb el sucre, la canyella i el clau d’olor.
Estendre una làmina de pasta fil·lo i pintar-la amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo i tornar a pintar amb mantega.
Repartir per sobre els fruits secs deixant tot un dit de marge al voltant. Doblegar aquest marge i tapar tota la superfície amb una làmina de pasta fil·lo pintada amb mantega. Posar una segona capa de pasta fil·lo.
Enrotllar-ho tot, pintar la superfície amb més mantega i tallar-ne rodanxes de 2 cm de gruix. Estendre les rodanxes sobre una safata de forn i coure-ho a 180º fins que es dauri.

Per l’almívar, posar en un cassó al foc la mel, el suc de llimona i l’aigua. Quan arrenqui el bull deixar-ho un parell de minuts fins que agafi consistència. Deixar refredar.

Banyar els Saragli just sortir del forn, amb els pastissets encara calents. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

Comparteix

46 comentaris a “Saragli (Σαραγλι), la recepta viatgera”

  1. M’agrada molt aprendre receptes dels viatges que faig. Ara que tornaré a Argentina, aprendré moltes noves. Això que ens has preparat fa una pinta deliciosa, mare meva quines ganes de fer un mos i tastar aquest gust nou. Et felicito, t’han quedat fantàstics.

    Petons!!!

  2. Hola Gemma,
    et segueixo desde fa un parell de mesos. Em varen encantar les receptes que publiques perque la majoria són senzilles, ràpides i boníssimes. Alguna l’he hagut de “personalitzar”, perque no acabaven se sortir-me, però si mitjanament s’assembla al que tu fas, deuen ser boníssimes les teves.
    Per altra banda, veig que ets molt viatgera i que t’encanta provar postres típics o característics. Jo tinc una recepta original, demanada expressament als pastissers que la fan. És Suïssa, així que ja t’imagines que deu ser amb xocolata. La vaig demanar perque el meu marit va nèixer allí, d’això aquí no s’en troba, i jo m’en vaig enamorar.
    Si et fes gràcia diga’m a ón te l’envio. Surt boníssima, almenys a mi, així que imagina’t a tu com et sortirà!!
    Una abraçada!

  3. De vici! Bon consell, aquest de fer-los xicotets, que els i les qui no fem esport no podem eliminar tan fàcilment les calories. Un mos ple d’enyorança i bons records.
    Un bes

  4. No m’extranya que recomanis fes aquesta recepta en mida petita, perquè és calòrica a més no poder! Això sí, segur que ha d’estar de vici 🙂
    El cap de setmana passat vaig estar a casa i em vaig comprar la revista Cuina, que fa segles que llegeixo sobre ella al teu blog i mai l’havia fullejat. I quina casualitat que hi estaves tu! Em va fer molta gràcia l’article sobre els blocaires, hi havia molts noms coneguts!

  5. La teva recepta viatgera és de viatge ben recent, eh?. Aquests saragli han de ser boníssims. Només coneixia els baklava i si aquests s’assemblen, segur que m’agradarien. Les fotos, fantàstiques, les illes gregues tenen un encant especial. I la dels pastissets….

  6. Hola a tothom!!!! Els que ja heu tastat la baklava em doneu la raó: millor fer els pastissets petits, que amb tants fruits secs i tanta mel són hiper calòrics, je je je…

    Les fotos de Kalymnos han quedat molt xules, cosa ben fàcil si tenim en compte que és una illa molt fotogènica, je je je… Els paisatges de roca i de mar són preciosos i ens va fer uns dies de vent que van deixar un cel net i molt nítid, ideal per fer unes bones fotos 😉

    Delicias, ja he vist al blog que te’n vas cap a Argentina… segur que tot anirà molt bé! I seguiràs escrivint al blog, oi? Que ens podràs explicar moltes noves receptes!!!

    Judit, benvinguda al blog, m’alegro molt del teu comentari! 😉
    I tant que vull aquesta recepta!!!! I si és amb xocolata molt millor, je je je… Suissa és un país preciós, jo he estat als Alps: a Zermatt, a Saas Fee i al Valais… paisatges de somni amb unes muntanyes espectaculars!
    Em pots enviar la recepta a laciunadecasa arroba gmail.com
    Ja estic intrigada per llegir la recepta 😉

    Irene, l’article sobre els blogs està prou bé, oi? I la foto va ser molt divertida, vam quedar tots els bloggers del CUINA al Semproniana, el restaurant de l’Ada Parellada. Ens van fer una sessió de fotos amb fotògraf professional i tot, je je je…

    Glòria, el gust és idèntic ala blaklava, només canvia la forma. Les illes gregues tenen una llum fantàstica i uns paisatges mediterranis preciosos.

  7. ai, si és com el baklava, que n’ha de ser de bo! amb un esmorzar a base de pastes d’aquestes, escales tot el que se’t posi pel davant, i jo al darrere amb la bici!! :-))

  8. A mi m´agraden molt aquests dolços..ja sé com són de dolços…repetir i repetir un darrera l´altre però són tant bons. La primera vegada que els vaig tastar va ser en un restaurant libanès.

  9. Quines fotos més maques! tant les del viatge com les dels dolços. La veritat és que aquests saragli t’han de donar energia per escalar!
    Com l’energia que ens dóna que hagis participat al nostre repte. Gràcies!!

  10. quin “iuiu” veure la foto de l’escalada!!!! que valenta ets! 😉 La cuina grega m’encanta, i aquesta proposta teva ha d’estar boníssima!!! Molts petonets guapa

  11. Jo comprenc que son hiper calòrics, i fer-ne bocinets petits és molt bona idea, però també donar-se aquestes pellisses verticals ho deu ser per a cremar calories! jajajaj un mos tant bo paga la pena, oi ? 😉

    Ja et vaig dir que m’havia semblat un viatge preciós, però em reafirmo amb l’entrada d’avui, i al mateix temps amb el que sempre penso de la mediterrània, té una llum i un cel que no hi és enlloc més del mon 🙂

  12. Mmmmmmm!!!!!!!!
    Sempre que porto coses d’aquestes al despatx quan torno de grecia desapareixen en 15 minuts! Encara no he probat de fer-ho alguna vegada, crec que ja toca (si no, no em puc considerar grega de veritat! ;P)

  13. Es veuen deliciosos Gemma, però com be dius, molt calòrics. Aquests me’ls mejaria un dia dexcursió ben llarga er recuperar forces! 🙂
    Tinc moltes ganes de visitar Grècia, es veu tan bonica!

    Molts petons!

  14. Mmmm….quins pastissets més bons. Aquesta Setmana Santa vaig anar a Turquia i vaig menjar baklava,…ai, que bones…o sigui que no importa que et digui que recepta apuntadíssima!!
    Les fotos molt maques, però la de l’escalada em posa els pèls de punta…ai què valenta…Després d’això et pots menjar una dotzena de saraglis.
    Un petó!

  15. Teniu raó que després de menjar un parell d’aquests pastissets no hi ha paret d’escalada que se’t resisteixi, je je je… És el secret per encadenar vies de dificultat! 🙂

    Judit, ja tinc la recepta del gateaux. A veure si me’n surto! 😉

    Anna Sfairopoulou, no em puc creure que TU no hagis fet mai saragli o baklava a casa!!! Imperdonable, je je je…

    Xavier, acabo de veure el teu cafè frappe al blog! Quina passada, oi? Nosaltres a Kalymnos també en vam beure, tothom prenia aquest cafè i nosaltres no podíem ser diferents 😉

  16. tinc moltes ganes d’anar a Grecia, tenen una gastronomia bonisisma, i sobretot els dolós que bons!

    Potser ja el coneixes però per si encara no, et recomano el restaurant Alexandros a Sabadell, està al centre, sempre que podem hi anem, està molt bé i no és excessivament car.

    Petonets

  17. Encara no he llegit la tercera línia de la teva recepta ,que jo també m’he sentit ja a Mikonos, contemplant una de les seves magnífiques postes de sol sobre el mar…. tindre que concentrar-me una mica si vull acabar de llegir tota la recepta.. que ha d’estar deliciós
    Una abraçada

  18. Hola guapa tu

    quina sort, un viatge de 10,…quan vaig estar a Grècia, d´això fa un segle, els vaig provar son molt bons, al meu gust una mica massa dolços, però fets a casa pot modificar la quantitat de mel i llestos,…quines ganes de tornar-hi,…

    moltes gràcies per compartir aquest moments tant macos i aquest postres tant grec..

    mil petonets Susanna

  19. Aixó de fer-ne bocins petits no sé si tindria resultat amb mí. Crec que fins que no en quedés cap, no pararia. T´han quedat de luxe! Si es que s´em fa la boca aigua de mirar la pantalla.
    Petons!

Respon a Els fogons de la Bordeta Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *